acostuma ser sa i higiènic evocar a escriptors de casa teva. perquè parlen i plasmen pensaments en marcs fets amb el mateix material que a un envolta. així, josep maria de segarra citava, en el seu llibre sobre els viatges a la polinèsia, referències escaients al pare nostre. " ...i el nostre pa de cada dia, el gust del qual, ara com ara no podem preveure, perquè ha acabat la il·lusió del llunyà, i tornem a la realitat, al malson, del que vam voler evadir-nos...". frases escrites amb certa genialitat que, com tantes altre vegades, et serveixen. com les camises de botigues amb estantaries blanques. on prens el teixit, l'examines, el proves i veus que està fet a la teva mida. seguint, doncs, en la reiteració de la evasió com a leit motiv vital. de cada dia, com el pa. malgrat agafar crosses literàries marcades pel desànim, la perseverància autoimposada fructifca en benestars raonables en cloendes intersetmanals. recuperar un antic lp de suede. llegir històries interessants. seure entre bondats en forma de persona i treure ferro a tot plegat, acompanyan-te de l'amarg d'unes cerveses. dosis conegudes, per problemes coneguts. algun dia deixaré de buscar melenes rosses quan camini per certs carrers. mentrestant abstreuré la calor alimentant-me de pop suec, mobles suecs, davanters suecs.
àudio: tarik y la fábrica de colores: algo que cae como la lluvia
No comments:
Post a Comment