diga'm lletraferit...

encetar una setmana escoltant les notícies de la ràdio a les set del matí, després d'haver acabat novel·les fredes en diumenge podria significar fer bé les coses. hom s'aferra a elements quotidians per no perdre la distància amb cert sentit necessari de la realitat. perquè aguanta coses entre les mans sense saber encara si se'n penedirà. perquè se'n adona que la faràndula no acaba de ser feta per ell. que és divertit engaltar quatre cançons d'electrònica amable a pistes de ball, però el 'postureo', les gorres mil·limètricament mal posades i els noms que coneix per primera vegada no estan fets per ell. es refugia de la realitat urbana en capsdesetmana de marc rural i ruixats d'intensitat notable a mitja tarda. amb lectures, compres alimentàries i samarretes antigues. nits de manta, sopars amb cranc, vi blanc i formatge. amb converses de veïnes de cabell blanc i somriures generosos a mares rosses de cervatells juganers. coses de poca calada explicativa però de complexa conjugació circumstancial. que fan veure, a hom, que a vegades l'estructura s'aguanta amb banalitats relatives; amb calades entre la foscor sentint, després de temps, el tacte d'un jersei d'estiu a la pell.

àudio: the emotions: so i can love you