corre dimecres. la tardor s'insinua mentre eloqüents jaquetes surten de l'armari. després de veure el partit amb els nois després de temps, la tornada a casa és un pèl més fresca. morenes que feia temps no veies al cap fan mossegar-te la part inferior del llavi. la son es torna un pèl vergonyosa i prolongo l'estada al sofà. un reportatge sobre el color groc i un antològic film dels cohen a la televisió. vuit de cada deu dones que es canvien el color dels cabells passen a ser rosses. un cop vaig sentir dir a algú que mai et fiessis d'una rossa. la fe a vegades es té, a vegades es dóna. el color és el groc de les malalties i serveix per alertar de perills. a més té una olor obscura i forta; amb presència. finalment té un gust àcid. rellegia una revista spin que he recuperat, oblidada, d'una maleta. he fet el cafè amb el cuiner italià de davant la feina. quan s'avorreix em parla i gesticula amb les mans de forma vehement. és agradable i porta els noms dels fills tatuats als braços. el seu cafè és el millor dels voltants. els dies de la setmana sempre comencen per la mateixa lletra que demà.
àudio: the streets: the escapist
1 comment:
que monos son esos documentales de coloreeees* :)
Post a Comment