les rutines tornen encara que no les demanis. com certes coses que no posseeixen el teu interès. allà estan sense prèvia demanda. aprofitant, però, el bon regust i la gustosa dinàmica d'alguns fets rituals i diaris d'entresetmana. la suposada banalitat del cafè servit per emportar. dones que agafen certa forma més flonja després de la canícula. bonic calçat als peus i temes de def jam per dotar de lucidesa els dilluns. la pluja emporta brutícia dels carrers i deixa aquell ambient tant i tant simptomàtic. resets ambientals i seqüències numèriques. tot conduint de tornada a casa, intentant driblar la mitjanit. radiohead seria una perfecta banda sonora per estavellar un cotxe. algú parla de la feina i sobre trobar-ne una de nova. jo exhalo tot l'aire que em permeten els meus pulmons d'anys i panys de fumador. i sentencio que vull escriure llibres i fer-me un estudi en alguna banda no massa transitada de la ciutat. carrego una mica contra tot plegat i semblo sentir-me una mica millor. qualsevol dia dono un cop de puny a la pastanaga. potser demà (passat). més temps per endavant per deixar més coses aparcades. hi hauria mobles suecs. tasses blanques de cafè i molts discos britànics.
àudio: method man, red man: da rockwilder
1 comment:
ho has escrit!
Post a Comment