diga'm lletraferit...

es pregunta sobre la maduresa. sobre quan arriba, manco sobretot el què. la sensació de coordinació entre les soles de les sabates i el terra. aquell instant, potser poc precís, on hom seria capaç de lletrejar paraules com serenor. però tot la maduresa sembla quelcom massa grandiloqüent i massa complex. no vol desfer-se de la sensació de control i direcció embarbussant-se en conceptes tan amplis. deixa el pes dels pensaments d'envergadura per altri. ara, tan sols, la llum es fa molesta i les cares de la gent li plantegen quantiosos dubtes. escolta músiques i lletres. capaç d'oblidar-se i aparcar quant dins o fora són de l'elit dels prestidigitadors culturals. llegeix, escolta i pensa en vernacle. com la cançó, tan escoltada, que resa que ens vam fer grans en català. ni un tint polític li esquitxa aquestes evidències. perquè glopeja serenor entre les genives. potser conduirà més tranquil. potser comprarà caçadores noves. potser, fins i tot, es cordarà un botó més de la camisa. encara, però, no s'atreveix a dur les avarques,a l'estiu, amb la cinta del taló per sobre el peu. sí, serenor millor que maduresa. els acords es simplifiquen. no és fa vell, però d'un temps ençà, al passar-se les mans per la cara, sent la barba més tupida.

àudio: sanjosex: futur incert

Buscar más artistas como SANJOSEX en MySpace Music