en pijama. com el disc de fred i son. delicadesa, senzillesa i proximitat. sonen a le mans però sense tants dies de pluja. procuro escriure, anotar aquelles quatre coses, mirar aquell vídeo, passar el fil dental. me'n adono que faig temps per no ficar-me al llit a una hora invertidament indecent. el cap funciona amb ralentí. les neurones com una cistella plena de gats vora una estufa. el cos donant senyals. com percentatges d'un sol digit a la bateria del mòbil. si és campanya electoral, agafa't la baixa, dona. que l'aixeta pública no deixa de rajar mai. que venen eleccions? no pateixis. algú farà la feina teva de cada dia per tu. i algú altra ja canviarà el color de la jaqueta per conjuntar millor amb el paisatge poderós que pintem d'aquí quatre dies. cadascú mirant cap al farciment propi. sota l'ordinador caramels de llimona, algunes monedes, crema de mans i un parell de tiquets amb la tinta encara fresca. maniobres d'escapisme, com deien aquells qui abans feien cançons monumentals i ara celebren carnaval tres o quatre cops per setmana. amb tot, l'"algun dia..." em passeja per la boca. per deixar-lo caure quan escaigui. fredament. amb aquell cinisme que em fa tibar els quadres dels calçotets.
àudio: fred i son: diu que no sap què vol
No comments:
Post a Comment