diga'm lletraferit...

he tornat a servir-me d'un dels meus mestres. no em fa res reconèixer-ho. ha traçat paraules directes i endreçades per abocar línies de costumisme pur. llavors he sentit de nou aquelles ganes. del tentineig del teclat. els mots venint-te sobtadament i endreçant-se a l'imaginari de forma desconcertant, però estranyament molt clara. m'he servit d'ell i del costumisme propi. de diumenges accentuats. rutines matutines de donar els bons dies, preparar cafè, torrar pa i ensumar de nou les flors. les que et regala ella. perquè sap que m'agraden les dones que regalen flors als homes. matins on el 'cross-over' cap a migdia és tènue. carn picada de vedella, i una part de porc, perquè sinó la mixtura queda seca - va dir la carnissera. salpebrar, esclatar l'ou, afegir el julivert i picar-hi un all ben fi. pa ratllat i un bon raig de llet. i les manes donant forma i sentit a la tradició. el porro, la ceba i la pastanaga daurant-se. absorbint el tacte de la farina. la tomata desprenent-se del líquid. afegir el vi, i quan l'olor a alcohol és només record, el brou. llavors col·locar la tapa i esperar. d'això últim en sabem força aquí. perquè sabem que l'espera porta a bondats més accentuades. a plats buits i cares de satisfacció. futur.

àudio: sanjosex: futur incert