no em permeto gaires clixés llatins. l'adoració pels temps càlids és un dels pocs que llueixo. la migdiada com a imperatiu també. d'acord. la severitat del fred no fa més que accentuar-me en aquest sentit. enyoro l'estiu com cap altre hivern. en tinc una necessitat absoluta, com d'absència femenina, inabastable. glaçades exteriors, cases que no s'escalfen, tantes mantes i oblidar l'última vegada en què els mugrons estaven en estat flàccid. recorrent demanda estacional convertida en súplica. ja he lluit prous abrics de tres botons, jerseis de llana amb sanefes bordades, bufandes i boines clàssiques. ja he esgotat el clixé de les infusions, el folk i les tardes a casa. he vist neu i he gaudit del tacte de l'aigua calenta com si l'exterior s'evaporés. servidor ha complert totes les postures hivernals que se li reclamen. ara passem als vespres amb llum, a la calça curta, al vestir-se en 30 segons. d'acord, hi haurà suor, nits d'insomni, pell enganxifosa. ho accepto. parapetem roba d'abric en caixes i alegrem una mica els matins. així doncs, el desig és clar. la voluntat ferma. li posarem a sant pere la cançó de mishima tantes vegades com calgui. però que deixi les claus i escolti les pregues. em faré fred a sobre.
àudio: alicia rey: our war
No comments:
Post a Comment