dels bars se'n és pràcticament com dels equips de futbol. personalment sóc de l'italià de davant l'oficina. per la màquina de cafè 'la spaziale' que és com un vell i estilístic descapotable. pel rissotto que cuina l'enrico. i perquè quan demano el dinar per endur m'hi posa dues llesques de pa i un iogurt perquè mengi postres. també sóc de la bodega de sota casa. perquè són argentins i els agrada el futbol. la cervesa de barril és selecta i té color or vell. a més em guarden els paquets de correus quan no sóc a casa i saluden com si fossin (de fet, ho són) uns veïns més. i, finalment, també sóc del bar on he anat tota la vida. amb la màxima literalitat que pugui guardar aquesta expressió. per ser la parròquia on seguir els salms futbolístics del nostre mésqueunclub. per haver vessat cava, tombat taules i cridat càntics futbolístic-militants. ara el porten dos agradables xinesos. s'esmercen per cobrir les seves mancances vers la cultura autòctona. serveixen uns seitons del tamany d'una dorada i han revolucionat el mercat dels entrepans amb el seu sorprenent pinxo de pollastre. així, que alguns bars tenen alts components irracionals. es perdonen certes negativitats en pro de la tradició i la sensació domèstica. d'alguns se'n podrien arribar a fer bufandes per lluir-les orgullós quan s'està lluny de casa.
àudio: the shins: simple song
No comments:
Post a Comment