una llevada més. amb bones notícies. febrer ha passat. com l'instant on la pilota es passeja per davant la porteria pròpia. talls de respiració, músculs tensos, compungiment. mes de mala cara i mal digerir des d'anys enrere. el fred no ajuda. fa dos dies que no encenc ni radiadors ni calefaccions. prendre el cafè de mitja tarda en mànigues de camisa com a simple i pur plaer. mesos vista per estrenar. boirines persistents, encara que escletxes lumíniques insisteixen. com als vídeos de bon iver. he vist taules amb llibretes obertes. exercir d'arquitecte de situacions futures. pensades, motllades i voltades a la pròpia taula. imaginària o de fusta. he pres multitud de noves cançons i n'he recuperat tantes d'antigues. he escrit uns quants centenars de línies. com qui amotlla llambordes pel camí que ha de venir. he fet molts de punts en l'art de ser un bon padrí. canviar bolquers i despertar-se de matinada per acaronar el son computa de forma notable. he recuperat capítols antics de doctor en alaska. he vist la janine turner amb cabell curt; tot sospirant. he vestit mocadors i camises a quadres. he peregrinat en la bellesa, com gairebé sempre.
àudio: inspira: foc i brases
4 comments:
visca la O'Connell! Ben mirat, ara que he buscat fotos de la Janine Turner al Google, crec que amb els cabells curts està infinitament més guapa!
i qui és l'O'Connell?
és el nom del personatge de la Janine Turner a doctor en alaska...
òstia quina memòria Àngels...ni me'n recordava jo!
Post a Comment