el pes del dilluns cau a plom sobre l'esma d'hom. posar al foc la cafetera oblidant omplir-la d'aigua. simptomatologia de la desubicació d'encetar setmanes laborals. el sol no surt fins quarts de vuit. acceptable penyora per començar a perdurar la llum als vespres. servir-te, aquesta, d'excusa per empaitar tranquils passejos de cloenda festiva. la primavera entrant al menjador amb total impunitat. deixar que ella escampi a tot volum els versos àgils i sorpresius dels primers facto delafé. coreografiar la dutxa, després d'esmorzar amb taula parada, criossants de mantega i sucre morè al cafè. amanir els migdies amb el vermut guerriller de bars amb el pes de la història a les seves parets. decorar les terrasses amb la nostra estilística presència, que clama al bon temps i a l'ús de lents enfosquides. alegria pels braços nus. i per sentir les noves cançons de mishima. amén. delimitar mentalment els carrers del barri que ja comença a ser tan nostre. tardes on saludar a vells amics i xalar amb passades sense mirar del número 11. un dels nostres. un dels que reverenciem. diumenges de marca pròpia i que tan de sentit adquireixen quan es comparteixen. maduixes, plàtan, iogurt. glaçons a l'aigua. costarà dormir, però bé.
àudio: beach beach: plants
No comments:
Post a Comment