ja havia oblidat que caminant pel carrer pots enamorar-te, no només de dones amb dessuadora i xancles, sinó també de ciutats. senceres. NYC m'ha regalat tal record, en format de vint-i-quatre hores continues en dosis jornals diferents. a més, d'una forma voluptuosa. una ciutat exagerada on tot que sembla orquestrat per alguna mà invisible. l'espai als carrers resulta marejant. perquè NYC em fa recuperar les majúscules amb el seu propi sentit d'existir. per la seva gent. els seus aparadors. els seus telèfons tàctils al metro que en algun lloc deuen regalar. els seus cafès, que tot i ser pèssims, són per endur i es serveixen en galleda. pel gust a vainilla. els negres, xinesos i hindús amb robes més cares que les de la majoria. l'"hola. com estàs" de cambreres i botiguers. per no fer pagar per l'aigua de l'aixeta mentre esperes una hamburguesa. central park i strawberry fields. la bellesa de les dones, les que s'operen i les que no. bredford av. l'espectacle que suposa sortir al carrer. la llibertat del qui es permet xancletes negres i mitjons blancs. els horaris amables. el soho sencer el portaria a la meva ciutat. per l'apollo theater i les pistes de bàsquet de harlem. east village i les botigues amb marques angleses en un primer pis amagat. les bosses de cartró. per tantes coses que caben a la maleta i que no. NYC porta majúscules i quelcom intangible, a mode de fragància, que sembla a punt d'embafar-te, però deixa aquella vertiginosa i estomacal sensació d'estar sempre a punt d'eclosionar.
àudio: r.e.m.: leaving new york

*(tancat per vacances)

passaport, feix de dòlars i l'i-pod carregant-se. algunes samarretes plegades en tres. maletes a mitges. que, avui en dia, porten més carregadors de bateries que parells de mitjons. i la inexistent sensació de tenir-ho tot a punt. arriba un moment que desitges tant les vacances com les administratives de mitjana edat que, com a carn d'oficina que són, mai volies arribar a semblar-t'hi. desconnexió i descompressió de la realitat en comprimits de dues setmanes. faré una mossegada a la gran poma. ho sé jo i l'american express que sembla conscient de la feina que se li gira. fifth avenue, soho, tribeca, nolita, upper west side, williamsburg, queens. anglès d'anar per casa i novel·les sueques de mainstream per l'avió. anit costava dormir. res nou. a la pantalla rosario dawson i les seves quilomètriques cames. jo sospirava i només volia guanyar-li hores al rellotge. take away.

àudio: everything but the girl: the only living boy in new york

temperatures superlatives abracen migdies, vespres i nits d'agost. enganxada a la pell la sensació d'ofec mentre algunes substàncies químiques es fonen al cervell. carrers amb poques cames autòctones trepitjant les llambordes. alguna dona gran passeja amb aquell celebrat "qui dia passa, any empeny" a la boca. comerciants xinesos segueixen mirant amb cara de no entendre. l'entretenimen del que camina pel carrer minva els dies d'agost. cal, doncs, perseverància en el fet d'observar i ganes de fer punta. explicar, si cal, per enèsima vegada el perquè de la llet freda al cafè. aparcar el cotxe és més fàcil aquests dies, però. acompassaments costumbristes cap a vespres de front enganxifosa. lliscant tinta en cal·ligrafia cursiva sobre moleskine color negre. anotant adreces i noms de botigues de moda iconoclasta. sobra la taula una pila de guies sobre NYC. les ganes ja no em caben a la maleta. al costat una pila de discos. joy division, flaming lips, happy mondays i the jayhawks. qui no compra discos és perquè no vol. el preu no és excusa. ho sento però no. centre comercial de quatre lletres amb tres consonants ofereix selecció de quatre compactes per 20 euros. no és excusa. john frusciante és molt serio.

àudio: john frusciante: dark/light

encetar una setmana escoltant les notícies de la ràdio a les set del matí, després d'haver acabat novel·les fredes en diumenge podria significar fer bé les coses. hom s'aferra a elements quotidians per no perdre la distància amb cert sentit necessari de la realitat. perquè aguanta coses entre les mans sense saber encara si se'n penedirà. perquè se'n adona que la faràndula no acaba de ser feta per ell. que és divertit engaltar quatre cançons d'electrònica amable a pistes de ball, però el 'postureo', les gorres mil·limètricament mal posades i els noms que coneix per primera vegada no estan fets per ell. es refugia de la realitat urbana en capsdesetmana de marc rural i ruixats d'intensitat notable a mitja tarda. amb lectures, compres alimentàries i samarretes antigues. nits de manta, sopars amb cranc, vi blanc i formatge. amb converses de veïnes de cabell blanc i somriures generosos a mares rosses de cervatells juganers. coses de poca calada explicativa però de complexa conjugació circumstancial. que fan veure, a hom, que a vegades l'estructura s'aguanta amb banalitats relatives; amb calades entre la foscor sentint, després de temps, el tacte d'un jersei d'estiu a la pell.

àudio: the emotions: so i can love you

* entrada núm. 501

mullaré els records al cafè
per estovar-los
i poder-los empassar més bé.

àudio: al green: for the good times