* 'egolog' dimension...

una altra nit d'insomni. crec que han arribat a tocar les tres. dormir quatre hores mal contades no és una bona forma d'encara un dia. i encara menys quan a mig matí cau una pluja inesperada que no recordes haver demanat. penso que la culpa de les meves nits de voltes sobre el matalàs es deuen a les migdiades XL i a la poca activitat post-feina que desenvolupo aquests dies. la tarda d'ahir se'm presentà molt lànguida i sense ganes de res. després de dormir, cafè davant la pantalla i converses virtuals amb boniques dissenyadores de la Plana que t'expliquen sentiments dels bonics. absorveixo a la tv imatges sobre el jove futbolista que mor. em colpeix sobremanera, sobretot quan penso en què és (era) un any més jove que jo. plats per fregar a la cuina i el meu cos sense estímul. baixo tan sols al capvespre, al bar més decent que hi ha al meu carrer, per comprar tabac. prenc una aigua amb gas i el cambre em regala una 'empanadilla'. quan vaig a pagar me'n adono que li he donat els diners justos, sense propina. ha estat un gest inconscient i m'ha fet pensar. la nit arriba i a la pantalla 'pi' d'Aronofsky, director de la monumental 'requiem for a dream'. potser no era un bon dia per obrir la ment a aquesta mena d'històries. moltes coses em deuen haver quedat al tinter. tanmateix, la sensació d'angoixa que es preten mostra traspassa els límits de la pantalla i de quina manera. després ja, herbes, lectura i onanisme per intentar dormir ràpidament. però les tres coses, potser, ja no aconsegueixen fer-me efecte. ni com placebo, tan sols. no vull hores nocturnes per a poder pensar. no em fan cap bé. certes mancances em rosseguen últimament i donar-me hores per pensar provoca que acabi veient espirals arreu...com el protagonista del film...

Àudio: Chico y Chica: Lady Olé

*el que queda entre el teclat i la pantalla del pc, a l'editorial
notes a mà, post-it, edding, un caganaer i una postal ben dissenyada...


Crec que el rellotge deuria marcar les dues de la matinada quan he aconseguit adormir-me. La meva finestra i la transversal de la meva habitació obertes per intentar fer còrrer una brisa que no hi era. Escapades mentals per intentar conciliar el son. Vàries pipades, herbes per dormir i lectura. Res de música per intentar endinsar-me en el silenci que presidia la casa. Quan no aconesegueixo conciliar el son procuro no mirar el rellotge, per no entrar en el autodestuctiu exercici de comptar les hores que falten per llevar-te. Finalment, com passa el 99% de les vegades, les coses han caigut pel seu propi pes i m'he adormit. Les coses semblàven una mica més amables aquest matí. Una samarreta morada, la visió dels cereals remullats en la llet i les boniques cançons del primer disc de Le Mans per engegar. De camí a la feina TV On The Radio i les cançons/himnes d'Arcade Fire. Certes mirades amables m'endolceixen. Els diaris, com sol passar, no reporten bones noves. Certa dissenyadora em regala unes 'Jasmine sticks' portades del seu viatge a Tunísia. Fan una olor molt agradable. M'han dit per dues vegades que faig cara de son. Bones notícies laborals en forma de contracte i d'horari a la europea. Bé. Ahir no hi havia mozzarella al supermercat. Vaig comprar cinc préssecs, quatre platans, tres bosses d'enciam, dos pebrots i una albergínia. Pasta fresca i salsitxes especiades. Sopar a quatre a casa del meu amic periodista, teixint comentaris de sexualitat delictiva. Realment, quan es junten més de tres homes sempre apareixen dones, futbol i motor. No es que em faci sentir malament, la veritat. Cal veure la manera de dir les coses de cadascú, però. Aquesta tarda recullo el tratje per a la boda de la meva germana. Vull comprar alguna camisa. Tafanajaré aparadors mentre miro de reull les mares pijes que carretejen cotxets i faré veure que no veig la botiga de discos. He obert l'últim suc de taronja i no me'n havia adonat. I sí, la cançó no és gratuïta...

Àudio: Wilson Piquet: She's lookin' good

*intervenció artística al centre de BCN
sembla que encara deuen quedar romàntics ensucrats...

De nou la rutina. Aquest matí m'he despertat abans de les 6. No hi hagut manera de tornar a dormir. Semblava com quan era petit i havia de tornar a l'escola. He fet cafè i he aprofitat per fer de la dutxa un petit moment de relax. Cares que tornes a veure i alguna abraçada per sorpresa t'emociona per dintre. L'estòmag regirat i aquella densa sensació de reviure tots els moments de monotonia i de saber què passarà a cada moment. Com si fins al mínim gest cotidià estigués previst amb antelació. De nou les mateixes cares d'ensopiment al transport públic a quarts de vuit del matí. No he saludat a ningú, però com si tots ens coneixéssim. He trobat les mateixes mirades, algunes inquisidores, altres amables, dirigides a la meva cabellera, a la meva estètica o no sé ben bé a què. Per sort els carrers segueixen força buits. Gairebé un plaer passejar aquests dies pels carrers de la urbe sense haver de fer traçades de tiralínies per arribar a port. Les 'middle-age' segueixen amb les seves converses de pinces d'estendre de colors florescents. M'irrita profundament sentir segons quines coses. Una nova editora rossa ha arribat avui i m'ha fet girar el coll quan l'he vista arribar. Té un caminar sumament eròtic quan contorneja uns melucs prominents que sembla gustosa de lluir. Penso en la llista de la compra que he de fer avui per omplir la meva nevera desèrtica. La maionesa, el tall de formatge, el suc i una cogombre demanen companyia. No ho fan a crits perquè, de moment, no poden parlar. Compraré ingredients per a les meves amanides i mozzarella per saciar les ganes de sabors untuosos i tendres. Torno a fer-me preguntes de difícil resposta i de molt dubtosa idonietat. Però ja són vint-i-tres d'autonomia de funcionament de la meva ment que no crec poder canviar, ara. Àdhuc aquell seguit de coses agradables que sols pensar per intentar adormir-te, ja siguin somnis, fantasies o records, ja comencen a fer-se'm repetitius. Necessito noves línies de 'check point', com els jocs de cotxes dels salons recreatius. Abans d'esgotar-se el temps has d'arribar a punts intermitjos. És una forma de mantenir-te alerta. Doncs això. Potser nous 'targets', com anomena el meu amic periodista. El temps dirà. Josh Rosue m'ha arrencat un mig somriure que no esperava amb una cançó que no coneixia.

Àudio: Sterolab: Interlock

Intenta no cremar-se mentre treu l'assafata de plàstic, de menjar grec congelat, del forn. Buida el cendrer que vessava i seu a la butaca davant una pel·lícula de Robin Williams. Tot plegat fa que sembli un d'aquells fracassats, amb sobrepes, tant típics dels films nord-americans dels 90's. Un té de vainilla amb un núvol de llet, i les precioses cançons del 'Libro de Viajes' de Ciudadano fan que borri, ell mateix, aquesta imatge no volguda. Intenta canviar-la per un cert intel·lectualisme que tampoc creu li escaigui massa. Recorda la imatge d'una bella actriu a la pantalla, fa una estona, que mirava al protagonista, amb la cara a tocar d'ell, mentre es mossega la part inferior del llavi. Pensa en la bellesa de veure una dona que et mira amb aquesta tessitura. I recorda imatges i algun nom propi s'apareix entre aquest records puntiaguts. Intenta, també, recordar frases brillants del llibre de Josep Pla que esta llegint. Però l'intent resulta en va. Li arriba, però, les paraules d'una bona amiga dient-li el dia anterior, que sembla trobar-se amb l'ànim baix. Que es troba 'out' són les paraules exactes que fa servir ella. Ho atribueix al fet que demà torna a una feina que no li agrada i als seus recalcitrants problemes econòmics. Segurament és passatger. Li espanta de nou certa rutina. No han aconseguit abstreu-re'l ni la tarda de futbol que anyorava. Potser és que avui el diumenge torn a ésser el que substancialment és, el dia abans del dilluns. I el de després de dissabte. Ara ja només espera a que es refredi el té. Pensa en la convinació estética per l'endemà. Sí, i també en cert somriure.

Àudio: Ciudadano: Marburg

*'hooliganism' always...always...

Un home amb havaianes negres i els baixos dels texans caiguts doblegats repassa el tacte dels seus cd's. La bossa per desfer jeu al llit. Per segon cop en una setmana. Sembla cansat. Segurament no només ho sembla. Es decideix per Curtis Mayfield per engegar. Dos viatges i hora de redreçar records, fotgorafies i postals. Apilar la roba bruta i preguntar-se si té ganes que torni la rutina. Recorda el seu viatge per etapes amb el seu amic economista i el seu amic amant del techno. L'escala, Vic, Zaragoza i Juseu (Osca). Cançons de Mendetz, DJ Sideral i Steve Bug a l'auto. Recorda com l'amic amant del techno li explica la tècnica del 'fly cut'. Ell assenteix i escolta, com fa sempre. Recorda fideuas a la costa. Partis de pretemporada. Rosses amigables de discoteques aragoneses. Les festes de pobles d'interior que duren tres dies. Les ingestes desfermades de whisky. L'odi cap a les orquestres. La nena de suposats 18 anys que li demana cançons per ballar mentre ell punxa a new Order (?). La conseqüent cara d'extranyesa d'ell al sentir-ho. Balls de cançons populars a quarts de deu del matí mentre alguns dormen i altres ja es lleven. Balls del fanalet amb senyores que no coneixia. Hospitalitat de persones bones. Recorda el seu segon viatge cap a terres osonenques. Per gaudir de la calma i clamar a la pluja i al fred. Alguna pel·lícula, àpats descomunals i molta lectura. Orwell i el mestre Pla. Pensa ja en desfer la bossa i en quin LP escoltarà després. Avui fa un dia gris. És un dia gris...

Àudio: Iba andando: Vacaciones en el bar