dos dies de calor i sol superlatiu. després tres de núvols, xafogor i alguna pluja inesperada. és el temps que es veu per la finestra. o una metàfora aplicable a estats d'ànim inestables. les fluctuacions no s'aturen, però. i la normalitat i certa estabilitat enyorada acaben tornant. a fora de casa i a dins d'un. enmig algun sopar de comiat. per cloure etapes universitàries. que acaben sense ganes de comprar marcs de fusta per emmarcar papers que semblen ser mullats. nits de sònar. envoltat de químics sense proveta i algunes actuacions decebedores. amb massa cansament per gaudir de forma apropiada i per escoltar arengues anti-establishment de taxistes de parla castellana. nits de festa a pobles de costa al sud, també. visitant cases amigues. bevent cervesa entre rialles casolanes, frases germàniques, somriures madrilenys i alguna mirada d'incredulitat canandenca. viatges en tren de bon matí per tornar a casa. acomodant entre les cames, de forma inevitable, el record d'aquest mateix viatge un temps enrera. abandonar el subsòl i tornar tranquil·lament cap a casa. per donar el bon dia, rentar-se les dents i els peus ennegrits. llegir tres pàgines i mitja i esperar un càlid despertar de migdia.

àudio: earl gaines: it's worth anything

Nuestro propio cielo (2007) from Roberto Pérez Toledo on Vimeo.

dones, frivolitat i altres misèries. per cert, quin tipus d'individues es dediquen a regalar llençols?

àudio: minnie ripperton: reasons

la calor prem, però no ofega (encara). com déu, segons la saviesa popular. apetitoses són les terrasses, les cames a l'aire, el fumar al balcó ben sopat i el soul de johnnie taylor que sona a casa. l'armari es mostra impassible davant la sortida de tres parells de sandàlies i l'entrada d'una funda nòrdica. gustosos passejos de vespre en aquest barri perifèric que sembla créixer. dones que et saluden però no coneixo. per assentir amb el cap i seguir guadint de l'eclecticisme provinent del meu i-pod. visites a senyors de bata blanca que em parlen de dosis, de passats, d'antigues nòvies i de millores. jo parlo de les èpoques de sobrepes i de anèmia del meu ego, de projectes. li parlo també de dones en passat mentre cito a welsh. sobre la mètafora de perseguir dones i autobusos. ell fa cara de no creure-hi i es despenja citant-me a kundera. torno a casa per sopar lluç i felicitar al pare per la seva jubilació. diu que encara se'n recorda de la primera classe que va donar. em poso a fer càlculs però desisteixo gairebé a l'instant. miro les dues entrades pel sònar a la butxaca. sessions d'hipnosi emocional amb electrònica i la companyia del meu amic amant del techno. veure ballar baldufes plastificades i tornar a casa ( o no ) amb la lleugeresa vital i despreocupada del qui es vesteix de mussol de tant en tant.

àudio: the staple singers: i'll take you there

cincs i uns. que fan dilluns. samarreta blanca i esquena cremada. pel sol del sud de capdesetmana. el canell esquerre lliure d'agulles i minuteres. sorra als peus i tovalloles de colors. reposant els braços sota la nuca i dibuixant figures impossibles a la sorra. sentint l'esponjositat del temps quan aquest no mana, simplement acompanya. mugrons del tamany d'una galeta passegen pel davant; amb poca afluència, però. la ciutat és poc amable per les tornades. dues dones negres es saluden a la parada de l'autobus. jo miro la tira de les sandàlies i acomodo els auriculars. hornby de nou per la lectura i tardes de migdiada obscena. un carraspeig i sentir la fredor del terra sota els peus nus resulta agraït. exageradament. tarda de compra de discos, com les d'abans. un bonic recopilatori pel 50è aniversari de la stax, un the best of earth, wind & fire, el preciós disc de les pepper pots (el barnús per regalar-lo a les tres cantants no va inclòs), i el disc d'homenatge a sideral publicat sota la marca de leire. un grapat de cançons pop cantades en castellà. amb un so precipitat però molt estomacal. porta un bonic llibret interior, amb les lletres de les cançons. escrites sense majúscules. algún dia parlaré sobre l'agradable lectura de l'escriptura sense majúscules. encara que no sigui demà.

àudio: leire: las canciones tienen nombre (nadie es mejor que nadie)

""problemas de mujeres?", se reía mi padre. nunca vayas detrás de un autobús o una mujer, hijo. siempre vienen más."

'acid house'. irvine welsh

no he pogut reprimir un somriure (amb prim espasme corporal) al llegir aquest fragment, aquesta tarda. la noia que seia davant meu a la sala d'espera no ha semblat adonar-se'n. subratllava apunts amb un fluorescent. he estat a punt de dir-li que podia recomanar-li alguna novel·la. potser era luxemburguesa. jo seguiré pensant que el problema és d'elles. potser ella, jo i el meu ego no hi cabem. la autenticitat ben entesa va cara. diumenge veia ac/dc en directe i pensava en la bellesa de la simplicitat. porten fent el mateix més de trenta anys. i a ningú semblava importar-li. per què? perquè el que fan, ho fan bé. jo seguiré pensant que el problema és d'elles.

àudio: arab strap: rocket, take your turn