diga'm lletraferit...

Tres hores de son són poques. Es miri com es miri. Necessito descans prolongat. Tinc ganes de perdre'm sota els llençols. Encara que sigui sol. Però es preveuen dies d'activitat, ja entrant a la recta final del que els cristians diuen advent. Tinc moltes coses a fer aquest cap de setmana...
- aquesta nit "sopar d'empresa" amb poques ganes i menys prespectives. Diuen que aquestes solen ser les millors nits. Avui ho dubto.
- dissabte sopar nadalenc a casa d'una bona amiga amb antics (que extrany sona) companys d'anyorada vida estudiant universitaria.
- tornar després de temps al Razz. Canòdrom per alguns i bon lloc pels meus moviments més histriònics que acurats entre companyies desitjades i conegudes.
- escriure el guió pel curt. Poder començar a donar forma a un bonic projecte.
- pensar en com canviar una mica aquesta forma de ser tan covarda. Per no teir més despedides convecionals i ser capaç de posar un toc atrevit a la meva racional façana.
- començar (només) a pensar en dates que fan mandra, regals, àpats desproporcionats i demostracions d'amor atípiques en altres epoques de l'any i gratuïtes.
- escoltar amb calma els LP de Felicidadblach i Los Sencillos de segonà mà que vaig comprar per 10€.
- veure espectacle i futbol en majúscules del nostre mésqueunclub guanyant l'únic trofeu que ens falta.
- trobar un forat per anar al cine a veure alguna d'aquelles pel·licules acumulades que tinc pendents. Em ve de gust anar sol al cinema. Potser ratllo de la llista de pendents "Dies d'agost" de Marc Recha.
- posar una mica d'ordre. A tot en general i a res particularment...
- trobar-te a faltar...

Àudio: Mishima: El record que no has cridat