Tot i la meva situació corporal i mental poc estable en els últims temps, ahir m'arribà un serenor poc esperada donat el neguit dels dies anteriors. Però com a bon regal es pren amb alegria i se'n fa un bon ús. Les coses segueixen al seu lloc i les persones recorren les mateixes esferes al meu voltant, però sembla que l'aigua es mou una mica reposada. La gran avantatge de canviar el prisma amb el que es miren les coses és aquesta. Resulta increïble el poder del cervell per fer sentir coses que no són tals. Em fascina pensar en el potencial que emmagatzem dins el cap. Cada dia sóc una mica conscient del que tinc sota les meves rastes. Darrere les celles i les ja no incipients entrades i davant del clatell. Tant poder sense control a vegades ens juga males passades. A mi m'ha passat, o més ben dit, encara em passa. Deixant de banda tot aquest conglomerat salut-cervell-sensacions queda al marge del meu esperit. Segueixo amb ganes de. Algunes dones em resulten últimament, i també misteriosament, més atractives que abans. La imaginació, accelerada de forma perenne, encara pren un ritme més vertiginós. Potser és el meu jersei de ratlles lilàcies i blavoses o aquesta serenor trobada que traspua la pell, però les noies de l'oficina avui em somriuen enèrgicament. Des de la noia d'extrarradi que volia ser popera fins la recepcionista simpàtica. Fins i tot una futura 'middle-age' em pica l'ullet acompanyant el gest amb un so provinent de picar la llengua contra les dents. Segurament no sap que amb certes persones no es pot jugar a certes coses...Mentrestant seguiré intentant retenir aquesta serenor. Tarda plàcida a casa amb 'homework' universitari. Sonaran de fons alguns LP's comprats ahir, una vegada més, quan no tocava i sense mesura. Treballar m'ha ensenyat a que no sé tenir diners. Per això deu ser que no en tinc mai...Degustaré 'Tiger Bay' de St. Etienne, amb la seva calma electro-pop.'Yankee Hotel Foxtrot' de Wilco presidit pel magnífic 'Jesus, etc'. 'No podemos volver a casa' de Mirafiori que feia dies que buscava. Avui tot serà pop. Calma, elegància, estilisme, coherència i...serenor. Tot això és pop...
Àudio: Wilco: Jesus, etc
4 comments:
ei!!! t'has fet el millor regal de l'any!! No podemos volver a casa és una gran perla, desitjo que no et cansis mai d'escoltar aquestes lletres tan plàcides i tan poppies, :)
Yeah... pop will set us free....
jejejej nurimuas!!!
Blanca, realment el cd de mirafiori esta molt i molt bé. Té un so molt cuidat i molt flotant, encara que penso poden caure en el risc de fer-se repetitius...
Nu, princesa, no crec que el pop ens faci lliures, però si una mica més cultes...;-)
Petons amb xapita!
Nu, si et referies al lema de Mond (Déu el tingui en el cel, a la disco em refereixo) era "Pop will make us free"...
Post a Comment