Eren quarts de deu del vespre. El sol encara es mostrava i la claror entrava per totes les finestres del cotxe. Símpotma inequívoc d'estiu. Però que bé. Tornada a casa, provinent del sud. Fent de copilot d'un dels meus millor amics i a darrere tres dones a les que els dits de les mans no t'abarquen els anys que fa que les coneixes. Cares de cansament, d'haver respirat nit. Tanmateix, cançons de Daft Punk, Bloc Party, 2 many dj's o Eurythmics provoquen balls enclaustrats a l'auto. La retina farcida de records de la nit més curta de l'any. Arribes dels últims i engegues el bonic riutal de saludar als presents. Sopar entre amics amb bromes sobre la taula i rialles escampades. El meu amic amant del techno em sorpren amb la taula de mescles vinguda des de BCN. El meu amic dissenyador segueix sent la persona que més em fa riure en aquest món. Tot i no tenir el riure fàcil. La seva xicota sembla divertir-se i ho celebres. La noia que acaba de tornar de l'Argentina segueix tant càndida però sembla més madura. El whisky desborda somriures i algunes cares denoten haver degustat elements sintètics. Els presents van disminuint. Ocupem la improvisada pista de ball alguns 'hooligans' del techno. Tiro una cançó de Vitalic i la gent balla. Braços amunt i demanant decibels. No paro de poblar el cendrer i de submergir-me en bombolles etíliques. Divertiment, certa joia i tocaments erotico-festius. La nit s'escura i els llits van rebent propietaris. Fumo l'últim cigarret mentre la claror arriba. Avui he vist sortir i marxar el sol. Símpotma de vitalitat. Símptoma d'estiu...
Àudio: Daft Punk: Around the world *(immens!)
No comments:
Post a Comment