els matins em comencen massa aviat. el sol ix a quarts de vuit. per sort la posta comença a endarrerir-se. el carrer a les sis del matí continua sent massa poc transitat. encara no he begut ni gota i ja passen dos quarts d'una, canten de nou els mishima. que la teva banda de capçalera publiqui nou senzill és motiu de sobre per passar per sobre la resta d'imperfeccions. tot té molt de sentit. el pop, l'obsessió creixent per vestir camisa, la idiosincràsia, totes les coses. bellesa. alta i pura. serrells tan, tan rectes. tan perfectes. tanta bellesa que fa mal. diumenges per emmarcar en llibres de text. arròs amb conill, films d'aronofsky, faldilles plisades. la llum de l'escriptori enlluernant el so del teclat. tardes vaporoses. entrevistes que redactar. somriure per haver conegut al baterista que tantes vegades has intentat imitar al volant del teu cotxe. i si un dia tots els projectes comencen a fer-se realitat? ara som molt més a prop del que hi érem fa un any. compte amb el que imagines per les nits, perquè a vegades es compleix. aquella sensació reconfortant de no esperar les coses, sinó percebre que es persegueixen. t'ho juro com hi ha sol, millor t'ho juro per la lluna. encara no he begut ni gota i ja són dos quarts d'una.
àudio: mishima: l'última ressaca
No comments:
Post a Comment