*captura.org/fragment 'música per a camaleons'

preguntes al cap. il·lusions a la butxaca. estilisme envoltant-me i cigarrets múltiples fora l'editorial. la noia correctora segueix sent la més bonica del lloc, amb diferència. però ja em mira amb certa condescendència. mai he sapigut dissimular les meves mirades golafres. bones notícies que espero demà m'expliquin. bromes a peu de recepció i cançons dels housemartins a l'i-pod mentre espero que s'escalfi l'aigua per al te. trucades que et desperten un somriure i nous fons de pantalla amb una caricatura de Marvin Gaye com a protagonista. camino pel carrer montalegre sota el sol implecable de la tarda i sento un fort cop. una dona gran ha caigut i uns quants correm a socòrrer-la. apareixen dos metges. es diu Rosario i esta aturdida. no hi veu i per això sempre cau. només demana que l'aixequem i li donem el bastó. sense saber gaire on va i després de dir-nos que no hi ha ningú a qui avisar marxa desconcertada. quedem els dos sanitaris i jo formant un trianhgle de tristesa. m'emociono i m'ensopeixo amb les cotidianitats a les que sovint donem l'esquena, voluntàriament o no. un bus reflexa el meu polo blau cel d'avui i aquesta imatge meva. demano foc a una dona i penso en la calor. en el festival d'aquest cap de setmana. en la dona que m'hi acompanyarà. en condicionals i les ganes de. poso el primer disc de Maxïmo Park al arribar a casa per ambientar-me. sona que trona, com diria el meu amic radiofònic. segueixo tenint ganes d'explicar moltes coses. només espero que arribi el moment...





Àudio: Karlheinz Storckhausen: Etude (1952)

una entrada a destemps engega tot el procés. testosterona a dojo i mascunilitat de baix 'standing'. alguna empenta, l'imbècil que fa mofa de parlar en català i tothom intentant justificar que ha perdut els nervis. segurament els partits de costellada no serien el mateix sense aquestes coses. ho prenc com quelcom més de la parafernalia. dimarts de cansament, son i músculs adolorits. sents la falta d'hores de son abraçan-te incomodament. quan a les quatre de la tarda ja has completat el límit semi-raonable de cafès te'n adones. em truquen per dir-me que m'han tocat dos abonaments pel primavera sound. la meva interlocutora somriu quan responc amb un inusitat 'no fotis?'. gaudiré d'eclecticisme d'etiqueta, de música per lo meu i de candidesa desbordant. repasso apressuradament el cartell. només sé l'imprescindible de veure els Wilco. també m'agradaria descubrir en directe Los Planetas, Sr. Chinarro, Standstill i algunes propostes més. Per al tard reservarem la música negra amb tocs humorístics de Dj Yoda i el techno d'Umek si s'estila. tarda de remenar discos de segona mà. més com a entreteniment que com a finalitat de despesa. un disc dels indies granadins, un altre del segon grup que vull descobrir en directe i el de Velvet Undergorund & Nico. per la banana, per la mà de Warhol i perquè s'ha de tenir. més tard gaudeixo de tardes de sol en companyia de mirades clares banyades per tramuntana. aigua amb gas amb gel i converses sobre la taula. saludo antigues companyes universitàries de gruixuit 'background' lúdic compartit. i torno a casa amb una fresca inesperada. que ajuda a donar incertesa a tot el que m'envolta últimament. ara Izzy Stradlin i Brian Wilson a l'i-pod...

Àudio: Los Planetas: La cara de Nikki Lauda

*from 'la raspa'

sempre per la dreta de la vorera
camina un "home" entre cometes.
i a l'altre banda del carrer, sempre
caminen dones en majúscules.

per la seva amiga interiorista
no és un home qualsevol
és un "home" entre cometes
que es deletreja com amic.

per la companya de feina extrovertida
no és un home qualsevol,
és un "home" entre cometes
que es deletreja com company.

per les adolescents d'esperit foragitat
no és un home qualsevol
és un "home" entre cometes
que es deletreja com senyor.

per les solteres rondant la trentena
no és un home qualsevol
és un "home" entre cometes
que es deletreja com iogurt.

per les senyores i mestresses
no és un home qualsevol,
és un "home" entre cometes
que es deletreja com adient gendre.

per les companyes d'autobus
no és un home qualsevol,
és un "home" entre cometes
que es deletreja com "aquest no".

si camines per la dreta de la vorera
potser trobes un "home" entre cometes,
mira'l i parla-hi, però no el toquis
perquè no és un home qualsevol.

Àudio: The Style Council: A man of great promise

Converses de...una taula exercint de centre de moltes coses. Cadires recolzant interlocutors diferents sempre i adients per al que es necessiti en cada moment. Un cendrer, sempre. La plenitut d'aquest mostra l'estat de les coses. Tasses de cafè, tes amb núvols de llet o sucs de fruites amb nata i nom de províncies espanyoles. Balcons alts a barris alts, terrasses del propi barri sota la fresca del vespre primaveral o bars nocturns coneguts on acostumes a trobar sempre les mateixes cares. Parles de dones, com sempre. Sense gesticulacions ibèriques típiques ni renecs vers el sexe contrari, però. Amb respecte i admiració, com sempre. Cames creuades en aquella posició tan típica i que sembla donar-te certa capacitat. Parles d'ella. Expliques que no entens la irrocianiltat de certes tendències. D'aquesta necessitat de les dones dels homes rebels i amb cartells de "et faré mal" escrits al front. Sí, segurament tinguis raó, però les coses funcionen així. Tinc ganes d'amotllar-me a les regles doncs. Mires al mòbil esperant senyals. No arriben i encens un altre cigarret. Expliques a una amiga què és una mirada romboidal. Em mira amb certa cara d'extranyesa. St. Etienne al cotxe. Els efectes de l'herba sorgint efectes i donant-me lleugeresa. Sempre cal parlar les coses, i trobar el lloc on fer-ho...

Àudio: St. Etienne: Mario's cafe

*captura.org. preciosa fotografia...

Tinc la sensació que les coses no van malament...


- dies moguts a la feina. bones notícies. m'han fet una mena d'ascens. més responsabilitats, noves tasques i contracte a la vista...
- la gent em felicita. senta molt bé el reconeixement, sempre...
- tes de vainilla, cigarros a peu d'oficina i aquella mirada tendra.
- escolto una vegada rera l'altre 'too much love will kill you' dels més grans. m'emociona altament la lletra. és realment preciosa...
- noves confirmacions pel summercase que m'exalten. no podré veure-ho tot, segur.
- belle & sebastian dj's, the sunday drivers, miqui puig & CE..
- m'ha arribat a la feina la samarreta que vaig comprar. més una altra de regal. i sí, ha causat sensació.
- una jove terriblement bonica m'observava aquest matí al metro.
- una negra de consistència física m'ha mirat, davant l'editorial, durant uns 10 metres seguits. ha hagut de girar el cap. no és normal.
- confirmo que la bellesa d'un mateix es més un sentiment que un fet.
- treballo tota la tarda amb treballs universitaris mentre sonen St. Etienne, EBTG i The Delgados, en aquest ordre.
- sms de mitja tarda que em fan dibuixar dos somriures.
- últimamentem sento una mica més fort, mentalment. les noies es 'ruboritzen' una mica més.
- llegeixo 'cuentos completos' de T. Capote. Penso que és la forma més bonica d'escriure que he vist.
- sí, sóc un puto sentimental. ho sé...





Àudio: Kim & The Cadillacs: I got a feeling