Tuesday, February 21, 2012


els matins em comencen massa aviat. el sol ix a quarts de vuit. per sort la posta comença a endarrerir-se. el carrer a les sis del matí continua sent massa poc transitat. encara no he begut ni gota i ja passen dos quarts d'una, canten de nou els mishima. que la teva banda de capçalera publiqui nou senzill és motiu de sobre per passar per sobre la resta d'imperfeccions. tot té molt de sentit. el pop, l'obsessió creixent per vestir camisa, la idiosincràsia, totes les coses. bellesa. alta i pura. serrells tan, tan rectes. tan perfectes. tanta bellesa que fa mal. diumenges per emmarcar en llibres de text. arròs amb conill, films d'aronofsky, faldilles plisades. la llum de l'escriptori enlluernant el so del teclat. tardes vaporoses. entrevistes que redactar. somriure per haver conegut al baterista que tantes vegades has intentat imitar al volant del teu cotxe. i si un dia tots els projectes comencen a fer-se realitat? ara som molt més a prop del que hi érem fa un any. compte amb el que imagines per les nits, perquè a vegades es compleix. aquella sensació reconfortant de no esperar les coses, sinó percebre que es persegueixen. t'ho juro com hi ha sol, millor t'ho juro per la lluna. encara no he begut ni gota i ja són dos quarts d'una.

àudio: mishima: l'última ressaca

Monday, February 13, 2012


no em permeto gaires clixés llatins. l'adoració pels temps càlids és un dels pocs que llueixo. la migdiada com a imperatiu també. d'acord. la severitat del fred no fa més que accentuar-me en aquest sentit. enyoro l'estiu com cap altre hivern. en tinc una necessitat absoluta, com d'absència femenina, inabastable. glaçades exteriors, cases que no s'escalfen, tantes mantes i oblidar l'última vegada en què els mugrons estaven en estat flàccid. recorrent demanda estacional convertida en súplica. ja he lluit prous abrics de tres botons, jerseis de llana amb sanefes bordades, bufandes i boines clàssiques. ja he esgotat el clixé de les infusions, el folk i les tardes a casa. he vist neu i he gaudit del tacte de l'aigua calenta com si l'exterior s'evaporés. servidor ha complert totes les postures hivernals que se li reclamen. ara passem als vespres amb llum, a la calça curta, al vestir-se en 30 segons. d'acord, hi haurà suor, nits d'insomni, pell enganxifosa. ho accepto. parapetem roba d'abric en caixes i alegrem una mica els matins. així doncs, el desig és clar. la voluntat ferma. li posarem a sant pere la cançó de mishima tantes vegades com calgui. però que deixi les claus i escolti les pregues. em faré fred a sobre.

àudio: alicia rey: our war

Sunday, January 29, 2012

he tornat a servir-me d'un dels meus mestres. no em fa res reconèixer-ho. ha traçat paraules directes i endreçades per abocar línies de costumisme pur. llavors he sentit de nou aquelles ganes. del tentineig del teclat. els mots venint-te sobtadament i endreçant-se a l'imaginari de forma desconcertant, però estranyament molt clara. m'he servit d'ell i del costumisme propi. de diumenges accentuats. rutines matutines de donar els bons dies, preparar cafè, torrar pa i ensumar de nou les flors. les que et regala ella. perquè sap que m'agraden les dones que regalen flors als homes. matins on el 'cross-over' cap a migdia és tènue. carn picada de vedella, i una part de porc, perquè sinó la mixtura queda seca - va dir la carnissera. salpebrar, esclatar l'ou, afegir el julivert i picar-hi un all ben fi. pa ratllat i un bon raig de llet. i les manes donant forma i sentit a la tradició. el porro, la ceba i la pastanaga daurant-se. absorbint el tacte de la farina. la tomata desprenent-se del líquid. afegir el vi, i quan l'olor a alcohol és només record, el brou. llavors col·locar la tapa i esperar. d'això últim en sabem força aquí. perquè sabem que l'espera porta a bondats més accentuades. a plats buits i cares de satisfacció. futur.

àudio: sanjosex: futur incert

Friday, January 20, 2012


"boniverisme" de barbes massa llargues, camises a quadres i zip-ups de cotó i caputxa. on el l'hivern es fa més present en el gris matinal, les mans adolorides i les carxofes poblant els plats a taula. per dinar a cases d'amics i remullar sobretaules d'entresetmana amb licors granats. o sopars a la casa familiar on cal anar fent visites. per exercir i dotar de múscul el concepte de vincle. o trobar sorpreses agradabilíssimes en un grapat de vinils de 7" on la mare havia escrit el seu nom amb bolígraf. senzills de guillem d'efak, serrat, sandie shaw, percey sledge, i nadales de l'orfeo català. objectes amb quaranta anys d'existència i la capacitat d'emocionar intacte. cançons, com sempre. com les que escoltes d'una banda generacional de pop perfecte a la sala Apolo. apadrinament de la guitarra acústica com a tòtem. dones belles a qui abraçar, garfunkels i cafeteres. girant a mà dreta on arriben noves setmanes. els avis del barri parlen a la porta del bar, mentre els puros se'ls consumeixen. dialoguen sobre futbol, és clar. respecte i tribut als homes savis i avis. aquells que parlen del nostre equip amb el pes de la certesa d'haver viscut les coses molt abans i moltes més vegades que tu. reverència. ells també xalen veient als nostres nois. els del joc de pluja fina i mirada a mig i llarg. reverència, de nou. i abraçades entre homes fornits al voltant d'una barra metàl·lica derramant cervesa.

àudio: olivemoon: as we grow

Tuesday, January 03, 2012


va corre, no t'oblidis els propòsits. va, sí, purifica les intencions i perfuma el comportament quotidià. no fos cas que deixessis de fumar a l'abril. de debò, pensa un moment. digereix els costumbrismes del calendari i amaneix-ho tot plegat amb una mica de coherència. dirigeix esforços a coses més edificants. fes llistes de coses. a nick hornby no li va anar tan malament. de cinc cançons per posar-te de bon humor un dissabte matí. de les teves cinc feines perfectes. les deu camises més classistíques que has portat. els cinc actes sexuals més llegendaris de la teva vida. les deu pel·lícules que recitaries per fer-te l'interessant davant del sexe oposat. edifica, pontifica amb mesura i sigues clarivident. que les festes amb majúscula ja acaben. i venen dies de llevar-se d'hora, de tenir fred al menjador i l'estomac un poc regirat. l'hivern no està sent molt fred, però sí molt cru. les fàbriques fumegen menys. les botigues de discos que funcionaven de refugi tanquen. i l'estupidesa d'alguns continua com a targeta de presentació. però bé. tapa't, queixa't, renega força que és sa, i no et preocupis més del compte. perquè acabarà tornant l'estiu, la lleugeresa i putes meravelloses cançons de grillats canadencs que parlen de dones, cocaïna i cançons patrocinades per la NME.

àudio: destroyer: kaputt