he tornat a servir-me d'un dels meus mestres. no em fa res reconèixer-ho. ha traçat paraules directes i endreçades per abocar línies de costumisme pur. llavors he sentit de nou aquelles ganes. del tentineig del teclat. els mots venint-te sobtadament i endreçant-se a l'imaginari de forma desconcertant, però estranyament molt clara. m'he servit d'ell i del costumisme propi. de diumenges accentuats. rutines matutines de donar els bons dies, preparar cafè, torrar pa i ensumar de nou les flors. les que et regala ella. perquè sap que m'agraden les dones que regalen flors als homes. matins on el 'cross-over' cap a migdia és tènue. carn picada de vedella, i una part de porc, perquè sinó la mixtura queda seca - va dir la carnissera. salpebrar, esclatar l'ou, afegir el julivert i picar-hi un all ben fi. pa ratllat i un bon raig de llet. i les manes donant forma i sentit a la tradició. el porro, la ceba i la pastanaga daurant-se. absorbint el tacte de la farina. la tomata desprenent-se del líquid. afegir el vi, i quan l'olor a alcohol és només record, el brou. llavors col·locar la tapa i esperar. d'això últim en sabem força aquí. perquè sabem que l'espera porta a bondats més accentuades. a plats buits i cares de satisfacció. futur.

àudio: sanjosex: futur incert

"boniverisme" de barbes massa llargues, camises a quadres i zip-ups de cotó i caputxa. on el l'hivern es fa més present en el gris matinal, les mans adolorides i les carxofes poblant els plats a taula. per dinar a cases d'amics i remullar sobretaules d'entresetmana amb licors granats. o sopars a la casa familiar on cal anar fent visites. per exercir i dotar de múscul el concepte de vincle. o trobar sorpreses agradabilíssimes en un grapat de vinils de 7" on la mare havia escrit el seu nom amb bolígraf. senzills de guillem d'efak, serrat, sandie shaw, percey sledge, i nadales de l'orfeo català. objectes amb quaranta anys d'existència i la capacitat d'emocionar intacte. cançons, com sempre. com les que escoltes d'una banda generacional de pop perfecte a la sala Apolo. apadrinament de la guitarra acústica com a tòtem. dones belles a qui abraçar, garfunkels i cafeteres. girant a mà dreta on arriben noves setmanes. els avis del barri parlen a la porta del bar, mentre els puros se'ls consumeixen. dialoguen sobre futbol, és clar. respecte i tribut als homes savis i avis. aquells que parlen del nostre equip amb el pes de la certesa d'haver viscut les coses molt abans i moltes més vegades que tu. reverència. ells també xalen veient als nostres nois. els del joc de pluja fina i mirada a mig i llarg. reverència, de nou. i abraçades entre homes fornits al voltant d'una barra metàl·lica derramant cervesa.

àudio: olivemoon: as we grow

va corre, no t'oblidis els propòsits. va, sí, purifica les intencions i perfuma el comportament quotidià. no fos cas que deixessis de fumar a l'abril. de debò, pensa un moment. digereix els costumbrismes del calendari i amaneix-ho tot plegat amb una mica de coherència. dirigeix esforços a coses més edificants. fes llistes de coses. a nick hornby no li va anar tan malament. de cinc cançons per posar-te de bon humor un dissabte matí. de les teves cinc feines perfectes. les deu camises més classistíques que has portat. els cinc actes sexuals més llegendaris de la teva vida. les deu pel·lícules que recitaries per fer-te l'interessant davant del sexe oposat. edifica, pontifica amb mesura i sigues clarivident. que les festes amb majúscula ja acaben. i venen dies de llevar-se d'hora, de tenir fred al menjador i l'estomac un poc regirat. l'hivern no està sent molt fred, però sí molt cru. les fàbriques fumegen menys. les botigues de discos que funcionaven de refugi tanquen. i l'estupidesa d'alguns continua com a targeta de presentació. però bé. tapa't, queixa't, renega força que és sa, i no et preocupis més del compte. perquè acabarà tornant l'estiu, la lleugeresa i putes meravelloses cançons de grillats canadencs que parlen de dones, cocaïna i cançons patrocinades per la NME.

àudio: destroyer: kaputt

guarir-se del fred i comprar verdures d'hivern. menjar mandarines i pensar en la virtualitat d'una llar de foc on poder llençar-hi les clofes. per veure-les en tons liliacis, corbades, consumint-se. tantes músiques noves sonant a casa. sonoritats per vestir tardes de claror luxosa. post-migdiada, amb aquella sensació de lleu formigueig a les temples. amb cafès i tes de vainilla. amb un núvol de llet, és clar. tants textos i escriptures. parlar de coses que hom venera, respecta i enalteix. teixir estructures lèxiques amb la màxima humilitat i reverència per allò de què parla. com l'artesà que passa el ribot per les peces de fusta i no deixa de passar-les-hi els dits amb efecte polidor i d'estima. coses tantes vegades pensades que vigila no se t'acabin complint. vindran matins amb despertars més racionals i més enriquiment. preeminentment espiritual. és clar, també.

àudio: the black keys: tighten up

tan sols les butxaques del pantaló als costats. per endreçar les mans al caminar, com els gentilhomes d'antuvi. els carrers són costosos després de dies sense habitar-los. les pors, els mals, els regulars, les apaties. totes, elles, quantificades i conegudes, repartides al menjador de casa. on reposen margarides blanques que algú va portar. a casa som molt de les dones que regalen flors, de les que passegen estilisme, gràcia al caminar i i-pod lluent per carrers que fan pujada. també som amants de la senzillesa. dels colors llisos, del pop lo-fi de dues guitarres i una bateria i de l'arròs bullit. com de les barbes, mostra de 'deixar fer' vital, com el que camina tranquil, cedeix el pas i no es preocupa per les conseqüències de l'anar passant. setmanes de quatre diumenges i tres divendres. amb aquella sensació de tancament fiscal i emocional. on els senars deixaran pas als parells. però seguiré fumant i seguiré escrivint. que no t'agrada, perfecte. convida a una ronda al teu criteri. això sí, digues el teu nom en veu ben alta, que se't senti i se't vegi.  no fos cas que algú t'adjudiqui la covardia quan només tenies un problema de sociabilitat.

audio: me & the bees: now alone come on