Sunday, May 05, 2013

diumenge. dia prolífic per a la melangia i la memorabilia. referents emocionals d'aquesta casa. un diumenge com avui. on hi ha cafè recent fet i sona serrat al tocadiscs. per felicitar dies com els d'avui n'hi ha que hem de recórrer a mètodes simbòlics, enlloc de directes. un dia, doncs, adient per fer un adéu, encara que amb la mà no plenament estesa. un adéu tímid i un pèl inconscient. evidentment trist, com ho són tots. una parada temporal d'aquest petit lloc al que vam decidir batejar com un espai de literatura quotidiana. una finestra (concepte tan en auge en el nostre 2.0) on sentiments, sensacions i tantes cançons han estat vessades. sense cap més pretensió que la de construir paraules. edificar frases. aixecar textos. arquitectura emocional per pilotar la sanitat mental d'hom, si voleu. la convulsió dels temps, i l'estranyesa dels mateixos, fan que sigui impossible escriure aquí. potser hi ha ferides que necessites de privadesa per cicatritzar. potser el moment no és l'adient. desconec la gènesi exacte dels motius. però abans que deixar morir lentament aquestes pàgines que tan meves faig, i tan m'han proporcionat, prefereixo abaixar la persiana simbòlicament. fer una parada oficial, amb final desconegut. potser d'aquí un temps, alguns vents bufen amb més força. potser arriben noves formes de fer aquesta pseudo-literatura. potser en altres llocs o d'altres contextos. el temps dirà, com tantes altres coses. tanmateix, aquestes humils pàgines seguiran obertes, per si algú té alguns minuts que perdre, alguna curiositat per guarir o, simplement, arriba algun despistat i es sent a gust durant una estona entre aquestes línies. gràcies a tots els que han passat algun moment. als qui han entès que això no era només un artifici per donar sortida al egocentrisme propi. als qui ho hagin gaudit i s'ho hagin sentit una mica seu. i les gràcies particulars per qui ja sap van adreçades. no sabem si seran les darreres lletres, un poc ferides, però de moment són les que són. a reveure.

àudio: joan manel serrat: la carmeta

Tuesday, March 12, 2013

Friday, January 25, 2013

el gener i les seves coses. l'únic propòsit és evitar el despropòsit. a partir d'aquí seguir traçant línies per on continuar caminant, fixades en les coordenades pròpies de les coses ben fetes i com ens agrada que siguin. almenys com voldríem que fossin. que després no ens vingui ningú amb cares de sorpresa i ganyotes histriòniques. el fred que va fent lloc i dota de contingut el continent estacional. on malgrat tot ja parlem de primaveres amb majúscules. esperant al mes de maig, quan es juguen les finals i gairebé fa calor però traiem les bufandes. foteses a les que en pere, el barber, resta aliè. ja és gran i li tremola el pols. però manega la navalla amb professionals maneres. fa algun comentari misogin de tant en tant i t'impregna el rostre amb massatge amb Floïd. estén una tovallola sobre la cara i remata la jugada amb petits tocs a les galtes. l'olor és d'aquelles que podries deletrejar si els aromes tinguessin lletres. també descobrim noves cançons i discos rodons. és la sort de poder visitar certes tasques hertzianes setmanalment, i compartir taula amb dones que parlen de croquetes i homes savis amb bagatges com a cases de pagès. sexe, socialisme i costes.

àudio: stephanie says: one of these days

Tuesday, January 08, 2013

esperar, viure, digerir. bucle vital en tres conjugacions. pauta del calendari imperant i que repetim any rere any. hem menjat fora mesura. hem ingerit dolços i escumosos per pur plaer quan ja no ens en cabien més. hem vestit boniques camises i, fins i tot, hem estrenat sabates. hem proferit elegància i salutacions familiars. hem rebregat muntanyes de paper de regal. encara que aquí no ens agradi i insistim en el paper de diari. com quan abans el peix arribava embolcallat amb pàgines satinades de tinta periodística. hem gastat més del que tenim i em tret la pols a la banda magnètica de les targetes. en definitiva repetir patrons adquirits durant anys per donar sentit als dies que emmarquen principis i finals d'any. queda el regust de l'excés i les ganes de depuració. com si d'un brou de porros es tractés. tanmateix hi ha dies plaents a la vista i al paladar. passejos pel born, càntics al estadi que fas teu encara que hi vas menys del que voldries, visites a cases amigues, taules vestides amb gents a qui obrir la porta i cedir-les el pas. costums, que només són maneres, en resum.

àudio: swiss alps: scoth & soda

Friday, December 21, 2012


"La cuestión es que el pop no se desenvuelve alrededor de buenos discos o de personas bellas, esto son solo detalles. En realidad se basa en superhéroes y en superdólares; en la publicidad a ultranza y en profundos cambios sociales; en locuras colectivas a corto plazo. Las personas no son importantes."

Nick Cohn: 'Awopbopaloobop Alopbamboom. Una historia de la música pop'.


àudio:
 chuck berry: you can never tell