Monday, December 31, 2007


les despedides mai han estat el meu fort. les meves galtes enrojolades al sortir de l'editorial eren una bona mostra. m'emporto dues caixes farcides de pàgines i records. les cares sinceres dels qui em despedien. algú em va dir que semblava que portés molts nays treballant allà. per com em movia per la casa. a mesura que l'edat avança comences a saber millor com funciona això dels cicles. i que quan es tanca una porta s'obre una finestra. crec que ja he pres la distància que volia vers tot això. cloenda d'any. torno a pensar en la meva poca adoració pels propòsits numérics i les reflexions en forma d'anuari. despediré l'any com ho he fet sempre. sota bombolles de whisky. en companyies conegudes de gruixut bagatge comú. espero que malgrat la gènesi d'aquesta mena de festes caigui algún clàssic musical imprescindible. encara recordo com va sonar 'blue monday' ara just fa un any. i la pista em posseia. dissabte de localitzacions per un nou curtmetratge que ja és al forn. si encens la llumeta per veure com va, fa molt bona pinta. diumenge de reveure pulp fiction i empassar-me tot el segon dvd de contingut extra. vull anar al jack rabbit slim's. i que em truqui harvey keitel i em digui: "estic a 30 minuts d'aquí. arribaré en 10." realment hi ha persones que estan per sobre. coses del talent i les mans divines. i m'agrada mirar-los des d'una mica més a baix. coses de les llegendes...

àudio: the commodores: fancy dancer

Thursday, December 27, 2007

* adoro l'aliniació imperfecta dels lloms dels llibres...

el rellotge marcava pocs minuts després de les vuit del vespre. un pla general mostraria la meva figura, sola, al local de sota casa. jo estava darrera (o davant?) dels plats. he punxat música. sol. no hi havia públic. o personetes al voltant. tot per mi. les melodies, totes. he gaudit de les cançons que jo mateix triava. dels canvis de ritme. de l'acompassament dels tempos. de les pujades de baixos i les baixades de greus. enllaçant beatles amb smiths. los planetas amb strokes. bloc party amb new order. daft punk amb sideral. postal service amb 2 many dj's. el so d'un sms m'ha fet descobrir l'hora del mòbil. cinquanta minuts més tard. jo manava. ballava i cantava sense públic. he ballat sol també alguna vegada. he anat al cine sol. he dormit sol. he fet sexe sol. he plorat sol. he nedat sol. he dinat sol. he somrigut sol. m'agrada l'onanisme de certes coses. sempre quan també les fas sovint acompanyat. demà és l'últim dia a l'editorial. anyoraré el tacte dels llibres. de somriures. mirades. cafès, calades i altres. després de xerrar amb un amic allà, quan ja marxava m'ha tornat a cridar, aquest matí. m'ha dit que em té molt de carinyo. només he respost amb una abraçada. marques a la pell, quedaran. com els oficinistes americans que es jubilen ompliré alguna caixa de cartró. i entregaré la placa, però penso quedar-me la pistola...

àudio: teenage fan club: start again

Tuesday, December 25, 2007


la insustantivitat s'apodera del dia. nadal de sentir-ho dir als comerciants i als vianants. de boniques paraules en format sms. de sobretaules desproporcionades. viandes molt gustoses, colors vinícoles i aquella extranya sensació d'excés. la meva lletra arrodonida dedicant un parell de regals per donar. paper de regal que reciclo. família i record. salutacions anuals i rituals. missa i litúrgia entrellaçant-se. hi ha algunes parts de l'eucaristia que sé de memòria. perquè m'agraden. com a ritual i simbologia més que alguna altra cosa. la fe no té un bon acompanyant en el pas dels anys. converses de música i disseny amb el meu amic dissenyador. resulta entranyable que tota la seva familia et saludi efusivament. tornada a casa i últimes pàgines d'un llibre. no sento arribar al pare noel. recordo encara el vespre de diumenge. la increïble sensació de caliu al recolzar-me al seu pit. la sensibilitat escapant de la pell i dels ulls. gràcies. paraules alliçonadores i el tacte de la seva mà en forma de recolzament. ja ho he dit, però gràcies. el dia s'apaivaga com una espelma. un llibre sobre guions d'Isabel Coixet, alguna melodia soul i records apuntant cap a direccions molt concretes serviran per cloure el dia.

àudio: st.etienne: a good thing

Sunday, December 23, 2007

*who plays da music?

truca a la porta. ha de passar malgrat no obriries la porta. dies de nadal. compres de nadal. rius de gent. de nadal. nadales remasteritzades a la tv. viandes i bons vins. ganes de que passi ja. no m'agrada haver de fer la sobretaula d'un dissabte a un centre comercial. per fer compres i evitar gentades que no evito. em perdo entre dvd's i l'edició especial de 'el club de la lucha' em mira. el seu preu em captiva. com la imatge de portada. la porto a casa i passa. em captiva i ens agradem. el pitt que m'agrada i el gran norton de sempre. els frames insertats. la manera diferent de dir les coses. i 'where is my mind' dels pixies com a última peça de la bso. si miren la pel·lícula observin l'últim frame. trucades i tornades. el meu cap en estat de mandra. certa sensació de pena per deixar coses i llocs enrera. divendres de sopars d'antics. abraçades efusives. alguna dona que desperta algun condicional. incomoditats personificades en persones que ara no vols veure. o no saps com fer-ho. amics que marxen lluny. avui diumenge. de gairebé no adonar-te'n. de partit del nostre mésqueunclub. em ve de gust anar-la a buscar a casa. viure en tercera persona coses molt meves. els nois cantant. abraçant una irracionalitat necessària. idolatries d'anar per casa. suc de cibada i hooliganisme. el pare ha comprat l'arbre. tot una mica més buit. demà no ho sé. i crec que no m'agrada...

àudio: st. etienne: milk bottle simphony

Thursday, December 20, 2007

*gent al carrer.
ironia i doble sentit...

dijous. certa sensació de fred, però sense gelor. les parts molles i seques s'intercalen al terra, formant una mena de 'collage'. aquell gust de ferro a la boca. provinent de l'estòmac, encongit. tristesa per saber que deixes aquesta feina. i penses, ja està? una setmana per entregar la targeta de la casa i despedir-te'n. caixes de cartró per precintar llibres i algun record. la majoria me'ls emporto sense embalar. noves feines a l'horitzó i enyorances que esdevenen. almenys em queda el beneit recomfort dels qui diuen t'anyoraràn. i ho diuen de cor. sovint passa que acabem quedant-nos amb aquestes coses, només. o no només. sona una bonica melodia d'Aimee Mann. gràcies per desar les seves boniques cançons a l'i-pod, petita. em sap greu tot això, res més. compra de discos com anelgèsic. torpesa habitual. ocean colour scene, èlena i st. etienne. projectes poblen el meu cap. càmares i focus al maleter del cotxe. la Moleskine agraida de ser guixada. dimarts de coll adolorit i teatre per la nit. m'agraden molt algunes paraules de Diderot. dimecres d eno anar a treballar i de sopar d'antics i antigues al vespre. d'olives envinagrades, canelons d'espinacs i copes inexactes de vi. agraeixo tornar a veure algunes cares. preguntes que esperes i respostes que sorprenen. alguna floreta deixada al meu gerro i que em revitalitza sobtadament. torno a casa sota l'embolcall de la mitjanit. en rusty, jo i facto delafe. si no vé ella, no balla. calades adolorides i final de dia dins un llibre. falten pocs dies. com a la oca, busco la següent casella.

àudio: the whitest boy alive: fireworks

Sunday, December 16, 2007


apresat en una illa sense sortida, el pare d'Icaro construí unes ales per ell i el seu fill. eren fetes de plomes i enganxades amb cera. quan van estar enllestides el pare li digué a Icaro que ja podia volar. i escapar. però que no volgués volar massa alt, perquè la calor del sol faria desfer la cera i cauria. i Icaro comença a volar. i es sentí lliure. i volgué ser-ho més i s'alçà, i s'alçà. fins que la cera es va desfer per la calor. i Icaro va caure. en record seu digueren a aquella terra Icària. bucòlica història amb interessant moralina. tampoc sabria dir perquè ha decidit aparéixer al meu cap. en aquest diumenge de fred. d'hivern que ensenya el nas. canviar els llençols sempre ha estat senyal de setmana nova. aquest matí Louis Armstrong cantava. se sentien els aplaudiments del públic. tasses i calades. fent neteja del correu virtual. he llegit paraules molt llunyanes. i ja no em fan mal. també he trobat boniques paraules més properes. dies de fred i pensaments. de so Motown invaint-me el cos i l'ànima. m'agrada sentir el tacte de certa pell al despertar-me. que prepari cafè i somriures per esmorzar. com sento molt que passin certes coses. píldores en forma de temps. enyoro la placidesa d'algunes coses. i agraeixo moltes d'altres. necessito alguna cançó de saint etienne per sentir la perfecció sonora. l'estimulant mescla de la bellesa pop i la sofisticació electrònica...

àudio: saint etienne: dutch tv

Thursday, December 13, 2007

*sushi. udon. tempura.
i cafè. sobretaula...

paraules escrites en una bonica imperfecta cal·ligrafia. lleugerament arrodonida i lleugerament esbiaxiada. sona una cançó de Yo la tengo. rumors i missatges de passadís et pessiguen les orelles. potser em queden pocs dies a l'editorial. i llavors aquella horribles sensació. que no saps si atribuir a la por o a la fragilitat. aquesta última és una de les més desagradables. com el final d'una abraçda. penso en la incertesa. en els números que poblen el meu bulímic compte corrent. en coses que trobaré a faltar. les llicències adquirides. la perfecta aliniació dels lloms dels llibres. la lectura gratuïta. l'obrir-los i sentir aquella olor que m'imanta. i, sobretot, la concavitat dels llavis de la més bonica venint-me a buscar cada matí per fer el cafè. com les confidències perfumades amb calades, fora, al carrer. i el tacte dels meus dents als llavis al veure-la contornejar els melucs mentre puja les escales. esperarem notícies, doncs. sense tremendisme sempre. esperant la tènue anestesia en que es converteix el temps. refredats, bufandes que tornen i films de Truffaut per veure. ganes de. anit partit i visita al camp. feia temps. vaig recordar aquella sensació indescriptible de fa uns 12 anys. quan vaig veure aquella gespa per primera vegada. he llegit, per dos cops últimament, que el primer petó es dóna amb la mirada. memorabilia. m'agrada molt...

àudio: the commodores: lady (you bring me up)

Tuesday, December 11, 2007

*lavabos auditori fòrum

assegut al sofà. un bloc de notes ple de lletres. escric amb un pilot 0,7, els que més m'agraden. blau. a la pantalla, Toni Wilson camina pel mig de The Haçienda. de fons la gent balla, relantitzada per la velocitat de càmara. llavors, mirant a aquesta, diu: "Manchester. La cuna del ferrocarril, del ordenador y de la bomba que bota. Esta noche esta sucediendo algo igualmente histórico. Lo véis? La gente está aplaudiendo al dj. No a la música. No al músico. No al creador, sinó al medio. El nacimiento de la cultura 'rave'. La beatificación del ritmo. La era de la música 'dance'. El momento en que hasta el hombre blanco baila. Bienvenidos a Madchester". buff!!! La millor escena d'una de les meves pel·lícules preferides. Coses d'un diumenge a la tarda. D'apurar dies de festa. De visita al primavera club en companyia de la noia que sabia cuinar 'rissotto'. Veient uns sorprenents Deerhunters i un genial Thurston Moore (guitarra de Sonic Youth). De passar una altra setmana. Feines i coses apilant-se. Escolto boniques melodies d'Edwyn Collins. Corroboro que Eduard Fernández és el millor acotr de casa. M'encanta que certa mirada romboidal em digui, en veu baixa i de bon matí, que guapo estic. Gairebé tant com quan riu. Una tassa de llet abans d'anar dormir. Una agenda Moleskine per al 2008. Coses que escriure en cursiva un dimarts qualsevol de desembre.

àudio: bloc party: two more years
*literalment, sense parar d'escoltar-la...

Friday, December 07, 2007


diuen del gos 'labrador' que no és caçador. té l'insint per portar la presa al caçador. portar-la, que no matar-la. si esta viva encara, ell només li durà al seu amò permetent que el cor li bategui. diuen d'ell que destaca la seva noblesa i la seva habilitat per fer companyia. i les correspondències de la vida apareixen. la bonica interconnexió de les coses. a mi m'encanten les dones 'labrador' (broma interna). i a més resulta que una de les millors discogràfiques de pop suec es diu 'labrador'. els elegants 'club 8' o la banda amb millor nom que he sentit mai, 'suburbal kids with biblical names', en formen part. processen una adoració admirable per la música. la qualitat i la militància són la seva manera de fer. relaciono conceptes i les maravelles vitals apareixen. casualitat o cotidianitats. dies de festa aquí. sonen els OCS aquí, ara. ho porten fent molt els últims dies. he recuperat cançons seves. he tornat a emocionar-me sentint Simon Fowler cantant 'robin hood'. recordo que la banda de Birmingham és una de les meves preferides. dijous de festa sense res a celebrar. balls acompassats, sentint el 'flow' de Facto Delafe mitjançant l'amable tacte dels seus melucs. amb cafè a les tasses i la seva cara adormida inagurant el dia. nit de converses amb el meu amic gratinat. converses de. dones apareixen en pretèrit plusquamperfecte, present i pretérit imperfet de subjuntiu. post-modernisme i morboses cambreres argentines. torno a casa amb l'auto, mentre sona aquesta bonica cançó...

àudio: ocean colour scene: mechanical wonder

Tuesday, December 04, 2007

* m'encant aquesta samarreta...
per cert, el nostre primer curt ja es pot veure
'silenci gratinat'...a http://youtube.com/watch?v=iK9Mj2tm7h8

l'últim llibre que acabo de llegir reposa sobre la tauleta de nit. entre el rellotge digital que no funciona (fa temps) i el cendrer sempre poblat. un punt de llibre, dissenyat amb bon gust per, sobre la portada. indicant que ja l'he llegit i que ja no sap quan tornarà a obrir-se. llavors cert neguit s'instal·la en els meus pensaments. triar una nova lectura. petit gran plaer que, de debó, m'esvera. Murakami i Capote sempre apareixen de pressa. però llegir-ne un altre llibre significa un menys que podré llegir. clàssics que m'espanten i llibres de ciència política que acostumen a fer mandra. finalment, una novetat d'aquest mes m'atrapa. 'dormir amb winona ryder' d'Edgar Cantero. novel·la de tints pop i de fanzines. l'escriptor té dos anys més que jo. i penso en que jo podria ser ell. a la primera plana me'n adono de que no. és fi, culte, precís i pompós alhora. crec que sonava quelcom de 'soul'. curtis mayfield potser. o no. dilluns amb gust a dimecres. els beatles fent de bso durant tot el dia. crec que Ringo era més gran del que pensava. algú que vesteix camisa blanca ajustada decideix destil·lar tendresa. jo li regalo boniques paraules de Hesse. i coses que em guardo per a un altre moment. tarda al laboratori jugant a director de cine. m'encanta veure el teu nom a la pantalla del cel·lular. demà dimarts, menjo ous...

àudio: the jesus & mary chain: just like honey

Sunday, December 02, 2007

*in da beginning of rock'n roll...

en dos dies he llegit els contes d'amor de Herman Hesse. paraules ensucrades que s'entrellacen formant històries d'alt contingut emocional i contraindicades per a sensibilitats exagerades. m'agrada com parla de la bellesa. escrit fa cent anys resava així: 'muy sencillo, no hay en ella nada superfluo, nada que esté de más. cultiva su cuerpo, lo domina y pone la voluntad a su servicio. nada en él es indisciplinado, fallido o inerte. no puedo concebir circunstancia alguna en la que ella no haya intentado sacar el máximo partido posible a su belleza. justamente eso me atraía, pues lo ingenuo, de ordinario, me resulta aburrido. busco la belleza consciente, de formas educadas, la cultura'. doncs això, la bellesa, com la cultura, es cultiva. els jardiners no creuen en la ingenuitat. certa calma torna al meu cos després d'un divendres difícil. de gent acomiada a la feina en bloc. la meva cara compungida i intentant aprendre de la serenor adulta dels que ja ho han viscut altres vegades. nit d'electrònica amb les mans a la massa. dissabte de feina. de treballar mentre David Bowie desgranava el genial Ziggy Stardust. de futbol amb els nois, com feia dies que no recordava. d'escoltar als Beatles al cotxe i sentir paraules madures enviades per bons amics. amb consells que agraeixes i fas teus. i una altra vegada diumenge. amb les coses de diumenge, de passar la vida lentament.

àudio: little richard: baby face