Tuesday, May 15, 2012

recordo perfectament la primera vegada que vaig escoltar saint etienne. les tardes universitàries eren quelcom que s'havia d'omplir, ja que la nostra activitat intel·lectual es reduïa a unes vuit setmanes l'any dividides en quatre parts. sí, setembre era per nosaltres un trimestre més. una data fixa al calendari. el meu amic periodista i jo passàvem les tardes a la biblioteca municipal agafant en préstec cd's. esoltar-los a casa, escanejar les portades i copiar-los. benediccions del nou mil·leni. agafàvem clàssics, mainstream i qualsevol cosa que ens pogués despertar la curiositat. ens intercanviàvem les descobertes importants. també recordo quan, per primer cop, em va fer escoltar dj shadow al seu cotxe. i el món es va parar a fora. un altre dels exercicis lúdics era prendre algun compacte només per la seva portada. així vaig conèixer el 'howdy' dels teenage fanclub, o el 'sound of water' de st. etienne. l'enamorament va ser gairebé instantani. les notes de 'heart failed' eren una exageració. allò era brillant i diferent. i aquella veu? la cerca navegant em va portar fins sarah cracknell. oh, sí. llavors ja va venir la resta. un recopilatori doble per posar-me al dia. i el 'so tought', el 'tiger bay', el 'finisterre', el 'fox base alpha', el 'good humor' que em recordava tant a EBTG, el 'tales from turnpike house', que tantes vegades vaig punxar. la magnificència del pop engrandint-se a cada nova troballa. aquell concert a razzmatazz. el 'kiss me & make up'. un primavera sound amb els anglesos ballant tots els hits perquè els coneixien de sentir-los a la ràdio. el dia que vaig descobrir saint etienne gràcies a la seva portada. foteses per mantenir la ment ocupada i el retrovisor ben posicionat.

àudio: saint etienne: tonight

Friday, May 11, 2012

uns homes vells asseguts al voltant d'una taula. parada amb estovalles de fil, amb franges vermelles i blanques. recolzen els colzes allà on s'acaba la fusta. reposant-los sobre petits monticles formats d'engrunes de pa. a la vista algun ganivet amb restes de menjar i els vasos mig plens. vi negre de la bota. parlen i divaguen sobre qüestions vitals, en pretèrit imperfet. porten les camises arremangades per sobre els colzes i un paquet tou de tabac a la butxaca. claven pipades profundes a les cigarretes. les realitzen amb una gran intensitat dramàtica, i les conjuguen amb mecànics glops de vi que finalitzen amb un gest de compunció facial per intensificar el gust de l'alcohol al seu pas per la gola. ja no parlen de collites ni de les pluges, aquest any tardanes. el canvi d'entrenador és el que més els preocupa. res no tornarà a ser igual. saben que el viscut no es repetirà. han tornat a acomodar-se al seu pessimisme genètic i col·lectiu.

àudio: the war on drugs: 674 talking the farm

Thursday, May 10, 2012



sublimació de la música com a representació artística.
standstill. espectacle rooom.

Wednesday, May 09, 2012

bell exercici de l'observació. sal i pebre de cada dia. amanit dels nostres dies. potser sabràs que el pernil dolç és conductor de l'electricitat o veuràs ben brooks tatuant-se en directe per tres espontanis, amb una agulla i un raig de tinta. al més pur estil penitenciari. que els amics es relativitzen i el temps no passa en va. seure, callat, amb semblant seriós i deixant-se endur a la reconfortant pràctica de les cames creuades i el barrinar constant. deixant al teu pas les restes de fusta rivetejada. escoltar persones qui tenen coses a dir. els qui elaboren un discurs sense el matalàs flonjo del tòpic. que no menyspreen l'ètica i són capaços de colar-te paraules com axioma sense que la pedanteria els il·lumini tot el que descansa sota les parpelles. per la resta vital aprovisionar-nos de bons llibres, belles cançons i atrevir-nos amb pel·lícules que fa vertigen mencionar. vestir pijama per sopar entre setmana i estendre les cames sobre la taula. guarir-nos el que podem dels mals de panxa. ser educats. sentimentalistes sense recança. rebre les bones nits i donar els bons dies. donar les gràcies i deixar passar al obrir les portes. a partir d'aquí segur que ens equivocarem, però intentant fer el que ens agrada.

àudio: fred i son: plens de vida