Tuesday, February 21, 2012


els matins em comencen massa aviat. el sol ix a quarts de vuit. per sort la posta comença a endarrerir-se. el carrer a les sis del matí continua sent massa poc transitat. encara no he begut ni gota i ja passen dos quarts d'una, canten de nou els mishima. que la teva banda de capçalera publiqui nou senzill és motiu de sobre per passar per sobre la resta d'imperfeccions. tot té molt de sentit. el pop, l'obsessió creixent per vestir camisa, la idiosincràsia, totes les coses. bellesa. alta i pura. serrells tan, tan rectes. tan perfectes. tanta bellesa que fa mal. diumenges per emmarcar en llibres de text. arròs amb conill, films d'aronofsky, faldilles plisades. la llum de l'escriptori enlluernant el so del teclat. tardes vaporoses. entrevistes que redactar. somriure per haver conegut al baterista que tantes vegades has intentat imitar al volant del teu cotxe. i si un dia tots els projectes comencen a fer-se realitat? ara som molt més a prop del que hi érem fa un any. compte amb el que imagines per les nits, perquè a vegades es compleix. aquella sensació reconfortant de no esperar les coses, sinó percebre que es persegueixen. t'ho juro com hi ha sol, millor t'ho juro per la lluna. encara no he begut ni gota i ja són dos quarts d'una.

àudio: mishima: l'última ressaca

Monday, February 13, 2012


no em permeto gaires clixés llatins. l'adoració pels temps càlids és un dels pocs que llueixo. la migdiada com a imperatiu també. d'acord. la severitat del fred no fa més que accentuar-me en aquest sentit. enyoro l'estiu com cap altre hivern. en tinc una necessitat absoluta, com d'absència femenina, inabastable. glaçades exteriors, cases que no s'escalfen, tantes mantes i oblidar l'última vegada en què els mugrons estaven en estat flàccid. recorrent demanda estacional convertida en súplica. ja he lluit prous abrics de tres botons, jerseis de llana amb sanefes bordades, bufandes i boines clàssiques. ja he esgotat el clixé de les infusions, el folk i les tardes a casa. he vist neu i he gaudit del tacte de l'aigua calenta com si l'exterior s'evaporés. servidor ha complert totes les postures hivernals que se li reclamen. ara passem als vespres amb llum, a la calça curta, al vestir-se en 30 segons. d'acord, hi haurà suor, nits d'insomni, pell enganxifosa. ho accepto. parapetem roba d'abric en caixes i alegrem una mica els matins. així doncs, el desig és clar. la voluntat ferma. li posarem a sant pere la cançó de mishima tantes vegades com calgui. però que deixi les claus i escolti les pregues. em faré fred a sobre.

àudio: alicia rey: our war