Monday, December 29, 2008

*searching...

tradicions que deixen un rodal sota els dies del final del calendari. marcant una petjada amb certa intensitat, perquè l'any següent s'assembli a l'anterior. amb certa condescendència. curiositats de certa calada apareixent pel davant. a la vista del qui observa, però. com que cada any falti algú important a taula però cada cop siguem més els qui ens reunim al voltant d'aquesta. o que les neules ara són també de xocolata. dies de negre calendari per pair un vermell farcit de sobretaules i papers d'estampats "demodé". amb hores de molt film i molta solapa de llibre reposant sobre una taula o sobre el teu propi pit. anades solitàries al cinema per veure seqüències de cel·luloide amb regust a còmic amb la marca de frank miller, que tant t'agrada reconèixer a simple vista. dissabtes d'allargar la lluna com a teulada amb precioses companyies i ballar electrònica minimalista com feia temps. diumenges de sopar sushi i beure copes de vi blanc mentre recopiles les intensitats dels caps de setmana dels qui t'envolten. per tornar a casa i guarir-te del fred. només. perquè altres no.

àudio: the searchers: needles & pins

Monday, December 22, 2008


un altre dilluns. de sumes i restes amb un calendari entre les mans. les butxaques amb alguna moneda i plenes de coses intangibles. coses amb substantius de difícil elecció, però sempre acabats amb diftong, de vocal feble més vocal forta. el matí em porta emocions sobtades al llegir la crònica del concert de tracy chapman, pel qual no vaig aconseguir entrades. recordo com un dos em forma de regal em corria pel cap, quan les vaig voler comprar. comprimits de desencís transformats amb agres bons dies per regalar. entristir-se per la marxa de la teva companya de feina. tararejar alguna cançó tornant a casa per dinar mentre sents massa fort, sobre el coll, el nus de la bufanda. pensar en el futur i recaure constanment en un passat recent. migdiada anestèsica i poc més. petits viatjes en cotxe perseguint als reis mags. de nou tornar a casa, sense ganes de conversa. com sovint últimament. vetusta morla canten cançons amb títols de ciutats europees. parlen d'anades i vingudes, de llocs on arribar. i sents que no et costaria gaire plorar. sovint com les poques ganes de parlar.
"El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.
El valor para marcharse,
el miedo a llegar.
Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.
Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar."


àudio: vetusta morla: copenaghe



Tuesday, December 16, 2008


allargar un dimarts en tiralinies horàries. dies entresetmana com les cançons de le mans. pluja fina intensa que evita una imatge nítida rere les ulleres i que deixa al terra una fina pel·lícula d'aigua. amb constància i persistència. coses petites per anar sumant i arribar a la nit amb el pensament despistat pel cansament. vespres de passejar per carrers que abans sovintejaves. passar per davant d'antigues feines. remenar discos de soul i new wave disco. comprar uns levi's 'red boy slim' d'estètica impressionista i formes poc racionals. moldejar l'estètica com no puc fer-ho amb altres coses. sopar amanides amb formatge i pollastre amb eneldo a llocs cèntrics. amb la bona companyia d'uns bonics ulls blaus i d'una barba poblada com la meva. per recuperar sinergies i temes recorrents. sentir paraules embolcallades d'escalfor, com una moixaina allà on comença el clatell. tornar a casa, pagar la multa i recollir les fotos. nit poc golafre i em creuo amb flora saura i david caraben al carrer elisabets. mentre passo per aparadors on algun dia havia vist vestits vermells. pagar el taxi. un bon disc de kanye west i pàgines d'un novel·lista suec que ara és supervendes. llegeixo el títol de la coberta i somric, mentre allargo les cames sota els llençols.

àudio: kanye west: heartless
( and all lp "808's&heartbreaks")

Friday, December 12, 2008

Cálido frío del norte


"Hace un frío intenso en Donosti. Un domingo cualquiera de febrero se aposenta en el calendario. El cielo tiene un gris pálido. Aquel grisáceo que apunta a nieve. Un hombre, con bufando color vino calada al cuello, pasea por las callejuelas del casco antiguo. Aquellas que tanto han vivido con las suelas de sus zapatos reposando sobre sus adoquines. Entra en aquel pequeño bar de siempre. Donde el café es ligeramente amargo y el ambiente ciertamente agradable. Se friega las manos al entrar, y resopla encima de ellas para sacudirse el frío, que ha dado un color rosáceo a sus dedos. Piensa en el final del invierno y en el clima del norte.
Su codo derecho descansa en una mesa cuadrada. Suena un disco de ‘La Buena Vida’ y entonces toma conciencia de si mismo. No consigue recordar en lo que pensaba. El pop donostiarra esparce sus notas coloristas por la cafetería y la cara de ella se le aparece casi instintivamente. Recuerda su sonrisa de media luna; su gracia al caminar. También sitúa la mente en el día que ella lo abandonó. En sus palabras de despedida, más o menos estudiadas y pronunciadas con exactitud. Sus sienes se aprietan al pensar en ella. En la manera como marchó.
El frío del norte se la había llevado y él quedó allí, solo. Ese frío húmedo que se inyecta en los huesos. Aquel que huele a norte y parece limpiar el ambiente como un paño húmedo. El clima intenso de invierno que te regala aquella sensación de abrigo, de no estar muy lejos de casa.
La ciudad seguía callada. Pero ésta era cómplice de un frío que él sabía se había llevado a su chica. Donosti sigue callando y sigue albergando dentro a su cálido frío. Aunque nadie sepa nada."

àudio: le mans: canción de puede ser

Tuesday, December 09, 2008

d'un matí plujós que thom yorke cantava que "it's the best thing that you ever had..."
i els acords flotaven.
però nusos interiors no acabaven de desfer-se...



àudio: radiohead: high & dry