Tuesday, June 28, 2011


llet sencera. cafè mòlt. despertar natural. alguns correus i notícies generalistes. poques novetats en la foscor generalitzada del panorama. perspectives laborals tantes com probabilitats que nevi aquest vespre. llençar la brossa i caixes buides de cartró, on transportar material cultural i memorabilia pròpia. sol sense filtres i llambordes roents. el carnisser magrebí diu estar cansat, doncs té al company de vacances. prepara hamburgueses de mida ufana i fileteja el pit de pollastre. àvies que carretegen cabassos de la compra i el seu propi cansament vital. rodanxes de salmó congelat a la bossa i pensar quan tornaran els temps del peix fresc. prendre l'ascensor i esperar al veí que arriba ofegat sota un barret de palla i una camisa florida dignes d'aparèixer a alguna novel·la de tibor fischer. conversa sobre la llatina eficiència del servei de correus i, evidentment, del temps. calidesa excessiva a casa. preparar amanida de cogombre i tomàquet amb gingebre ratllat. això de les bondats del picant per la calor és com els cops a l'esquena quan tossim? se sabrà tot? sentir el cafè i repartir calades a l'ambient. recuperar discos de miqui puig i la capacitat d'assenyalar amb els dits qui són els bons.

àudio: miqui puig: el hombre que hacia barcos en botellas

Saturday, June 25, 2011


comença a no valer obrir dos dits la finestra. estiu que va traient les darreres camises de la maleta. sense oblidar, però, quelcom de màniga llarga per vespres d'estranya temperatura al juny. begudes ensucrades a la taula i ressaques llargues. i severes com feia temps. a la retina algunes cançons de pulp o los planetas. sentir abocar sensacions per teixir rutines que no estaven planejades. tornar a casa. mirar la bústia. temperar el vi. no planxar les camises. suècia al cap i a les oïdes per despistar aquesta xafogor tan de mitja tarda. prendre poesia de les estanteries per evocar mentalment mesos d'hivern, on clamàvem perquè arribés l'estiu, els cafès amb gel i les espardenyes morades. els clàssics, segurament per la seva pròpia condició, no solen equivocar-se.

¿No sents una frisança, dona? Digues,
¿no et sents la primavera a les entranyes?
Llença't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Poesia completa. Joan Maragall.
Edició de Glòria Casals i Lluís Quintana. Editorial labutxaca.

àudio: club 8: falling from grace

Friday, June 17, 2011


fumar al balcó en pijama, mentre el vespre anuncia a crits l'arribada de l'estiu. aquella lleugera frescor tan de quarts de nou. que agraeixes tenir una paraula específica en la llengua pròpia per delimitar-ne el contorn temporal. veure la gent amb la dutxa recent feta poblant terrasses de bars, parlant pel mòbil, desaparcant els autos. desembolicant els seus primers plans estivals. per lluir nuesa als braços, i alguns d'altres, també tatuatges. tancar la balconada i retornar al cau en forma de menjador que fa set dies delimita la major part del temps. curant ferides. sortosament només físiques, de les que una infermera pot pronosticar el temps de cura. per sort. les hores s'engoleixen més que es passen. fins i tot murakami es fa llarg. tardes amb marlon brando a la pantalla. programes de cuina i esports als que mai havies parat atenció. sèries americanes i passejades de curta durada. visites agraïdes i bon iver d'eterna banda sonora. pensar en allò de tenir el que enyoraves i sentir en falta allò altre que ara no pots tenir. absències que dolen i tot. pregant per vespres propers, on hi hagi tomàquets tallats en rodanxes i bons vins negres. on prendre cafè a ben sopat i agrair la manca de calçat mentre creues les cames. segurament no és demanar massa.

àudio: mayer hawthorne: maybe so, maybe so

Wednesday, June 08, 2011


junys per a incrèduls. ambient de frescor enganyosa a estones i de ruixats reparadors combinats amb pluja constant i molesta tipus londinenc. dies on l'embussament mental és cert com els palmells de les mans. mesclar el desig que no arribi el dia, amb el de què passi ja. antagonismes que entumeixen el pensament i no deixen lliscar el temps i les sensacions de la forma més adequada. llavors venen el gris en molts dels seus matisos. aquella nit, que apareix molt de tant en tant, on necessites dir el bona nit de boca i amb destinatari concret. aquell moment on voldries que el llenguatge et permetés la llicència anglesa de diferir entre la solitud i la soledat. la pretesa i la no volguda. per sort vindran porcions de bellesa per digerir les adversitats plantades. matins on sonen les noves i probablement perfectes cançons de bon iver. i et preguntes perquè ell és diferent a la resta. mentre paraules gruixudes i amb barnús viatgen per ones telefòniques. tot pensant en somriures fets a mida. en espantar-te al adonar-te de la necessitat que en tens d'ells. segueix, però, avançant el temps i un encara no s'ha decidit en saber si vol que passi ràpid o que no avanci.

àudio: bon iver: calgary

Wednesday, June 01, 2011

per aquells moments on la bellesa sembla tan fràgil, però tan verdadera, que espanta.
per l'habilitat del qui conjuga la sensibilitat amb la compostura.
perquè barcelona sobreviurà, gràcies a ella.




àudio: standstill: cuando ella toca el piano