Thursday, January 31, 2008

*bonic concert amb bonica companyia...

a vegades els engranatges canvien. un 'clac' i les rodes comencen a girar en un sentit diferent. nova feina a la vista. noves rutines a les que acompassar-me. amb il·lusió i ganes. per la feina i per treballar amb la meva amiga amb gust de prèssec. escuro, doncs, dies de festa pagats per l'administració. dies de mandra en consumcions exagerades, però minvant. tardes de veure un film de director danès. de Nicole Kidman encisant-me a la pantalla. de partits amb els nois. de cursets de Flash a mitja tarda. de posar tiquets de zona blava a dins del cotxe. avui amb son acompanyant-me. m'agraden certs despertars edulcorants. com el tacte amable de pells finíssimes sota els llençols. dutxes tonificants i vistes precioses a l'altre banda del mirall. hores d'edició de video. visionant, tallant i mimant la psicologia de les imatges. músiques boniques per a records bonics. un records que fan emocionar-me. capdesetmana a la vista sense plans a la vista. dues xifres al compte corrent que es tradueixen en boiroses prespectives. avui he anotat una altra data a l'agenda. al març saint etienne venen en concert. és, gairebé, un somni veure'ls. m'agrada anotar dies que il·lusionen a la moleskine que fa d'agenda. m'agrada tant com...

àudio: saint etienne: join our club

Sunday, January 27, 2008

*moleskine. elegància. estil.

ja no ha estat només el diumenge. tot el capdesetmana a velocitat dièsel. l'estona passant atrotinadament amb aquell soroll tant característic dels motors de gasoil. però no importava. la prespectiva de res al davant em fa sentir capaç de desarofitar allò que van marcant les agulles del rellotge. la tarda s'enceta veient 'casablanca'. monumental història i pel·lícula. el segon dvd farcit d'extre espera. l'escena del rick's cafè amb els francesos cantant 'la marsellesa' als nazis és antològica. crec que serveix per entendre molt de les simbologies i del tacte amable i racional de les banderes. després d'aplaudir sol al menjador m'espolso la mandra. baixo a punxar una estona. aprofito la solitut, de nou. 'funk', 'hip-hop' i 'northern soul' per les meves oïdes. en mescles impossibles i desacompassades. però altament fruïbles per un servidor i la seva follia. pasta amb gambes per sopar i un film de vicente aranda. sol. i aitana sánchez gijon ensenyant els seus bonics pits cada tres seqüències. i m'acabo ficant al llit. sol, també. enceto un llibre sobre economia liberal explicada poc a poc. gaudeixo de la soletat. m'encanta la meva companyia. fa pocs dies un conegut em va dir que l'ego em surt per les orelles. no vaig dir-li que no...

àudio: ayala: la história de mi máquina de escribir

Saturday, January 26, 2008

* foto de Blanch...prometedora fotògrafa amateur
http://www.flickr.com/photos/cohetesnaranjas

veure el sol escalfant el terra del carrer semblava una bona senyal. llum entrant per les finestres, com el disc de 'facto delafe'. com a símbol de regeneració i energia. conceptes amb els que intento teixir una camisa nova per portar. aprtant desidies i mandres conegudes. la proactivitat no em caracteritza. necessito d'una pastanaga que em faci caminar, com els rucs. dedico part del meu temps a les cerques musicals. fet que anyorava. grabo algun compacte farcit de cançons per posar a la maleta. i després fer veure que les punxo. enganxadisses cançons de 'simian mobile disco' i 'justice'. veig un reportatge sobre la música contemporània canadenca. i recordo el concert dels 'arcade fire' d'aquest estiu. no puc evitar posar de no 'no cars go'. un altre reportatge sobre la històrica discogràfica stax em fa buscar 'otis redding' per acompanyar la lectura d'un auster que no acaba de convence'm. boniques trucades que rebo per aixecar-me l'ànim. agraeixo gestos i paraules. sonen aquí cançons dels 'de la soul'. intento impregnar-me de certa actitut. per dibuixar plans i traçar històries que m'agradin.

àudio: the teenagers: starlett johanson

Tuesday, January 22, 2008

B. escoltant Facto Delafe

en esmorzars amb estovalles teixides de confiança. despertars de no necessitar sucre al cafè. amb l'agradable sensació de prendre el pols a les coses. de donar-hi la velocitat adeqüada a tot plegat. dies de refredats que no acaben de marxar. de trobar cagades de colom al cotxe. dilluns de paraules en tipografia arial sobre fons blanc. divagant sobre films independents britànics. de jugar partit amb els nois. de recordar la teva adoració per les samarretes de futbol. recordo que de petit omplia llibretes i quaderns amb dissenys imaginaris de samarretes. i buscava països nous a l'atlas per inventar noms d'esquadres de futbol. de petit ja apuntava maneres cap al escas sanejament mental. vespre d'estudi i lectura amb elena i el seu 'porelamordedios'. segueixo militant a favor d'Helena Miquel. i de les guitarres de Raül Moya. elena sonen bé. semblen entre uns yo la tengo amb ulleres de pasta i uns mogwai composant en dies de sol sense boira. tinc una peça a mig escriure que es titula com el grup, yo la tengo. dimarts, ara. d'examens amb fotos de Chaplin. de converses de terrassa. de trencar-se un ou mentre el llençava a l'olla per bullir. de trobar a faltar alguna persona més del normal. sense motiu aparent. encara balla l'estòmac quan algú em parla de la seva mare. però insisteixo en l'agradable sensació de donar la velocitat adeqüada a les coses...

àudio: elenea: km.103

Sunday, January 20, 2008


la tarda avançava lenta. mirava la disposició de diversos 'gadgets' sobre el meu escriptori. un punta fina blau, 'edding' verd clar i marró, fulls de cal·ligrafia molt meva, el cendrer i tickets de compra i alguns papers amb notes. sonava alguna cançó de teenage fanclub. algun conte per escriure voltejava les emves neurones. ganes de sortir. d'abraçar el volant per carrers d'aquesta ciutat meva, sortejant motoristes i evitant posar alguna cançó perillosa. sopar d'antics de l'editorial a casa la dissenyadora cada dia més bonica. un bonic rellotge em regalen. i ella una dolça fragància molt per lo meu. bones viandes sobre la taula, vi blanc i calades d'herba. la nit desfulla i algun suspir s'escola. penso en bonics despertars i en l'olor a cafè fent-la sortir dels llençols. melodies de facto dealfe en duets des del llit estant. i aquella de los planetas que tant m'agrada. tornada al so del migdia. dutxa tonificadora i frescor sota les orelles. un film de Fincher i un clàssic de la comèdia m'atrapen al sofà. la manta és un bona captivadora. dia de res i no pensar-hi. i la cloenda setmanal arriba sota pop escocès. baixo a comprar el pa i la vanguardia. el cambrer fa bromes amb el meu pentinat. preparo el dinar. penso en que m'agrada el rastre que el formatge de cabra deixa al ganivet de cuina. un film de winterbottom, preciós , espera al vell VHS. torno a tenir ganes d'explicar històries...

àudio: thomas dolby: she blinded me with science

Friday, January 18, 2008


eren quarts de deu de la nit a bikini. el quartet de the unfinishe simpathy surtien a l'escenari. destil·lant 'attitude', suor i decibèl·lia. gran concert amb una bonica versió de rock for food rubricada amb un final molt molt elèctric. a la meva esquerra la meva amiga d'ulls blaus i castellans a parts iguals descobria complaguda les cançons. boniques cambreres, cerveses a 4'5€ i alguna troballa dolçament inesperada. divendres de serenor ambiental. de trobar la dona de fer feines per casa. sento com agraeix l'amabilitat amb que la tracto. tot i que no acaba d'agradar-me que digui 'rey' quan es despedeix. apunts amb requadres verds i aquella cal·ligrafia meva. sonant el 'neon bible' dels arcade fire. tripiteixo el track número 10. portes de capdesetmana sense masses prespectives lúdiques. ganes de veure certa mirada aquest vespre. alguna pel·lícula a la caretellera que pica la curiositat. piles de discos per escoltar. i històries que llegir. pròpies o aliènes. segueixo amb avidesa les peripècies del meu amic periodista a Delhi. espero poder anar-lo a veure aquest estiu. enveja sana vers la seva experiència i la motxilla a vessar de xinxetes que carrega. ja és l'hora del cafè aquí. abans toca fregar plats. i ho faré recolzant el cap a l'armari dels plats...

àudio: the unfinished sympathy: you've got a long run

Tuesday, January 15, 2008


sonen the roots al cotxe. el volum és fort. la posició al volant i el reflex de les ulleres de sol conjuguen. hip hop del bo. el que no surt al gran theft auto. ni ties en bikini als videoclips. intento, en va, caçar alguna de les paraules que disparen. dia d'anar i venir amb el cotxe. de boniques portades per al curt. dissenyades per mans talentoses i mirada romboidal. ganes de que passin els dies. sense saber gaire què s'espera. vespre de veure el partit amb els nois. he arribat tard, i no m'agrada. a missa s'hi va puntual. ganes de nostre mésqueunclub a l'ambient. tornada a casa i voltes amb l'auto. demà he d'anar a omplir els papers de l'atur. odio les cues, la burocràcia i els formularis. m'espera una sala plena de dones de mitjana edat i homes amb barba de quatre o cinc dies. m'animo descobrint interessants dates de concerts. tinc entrades per dijous veure the unfinished simpathy. el mes que ve the sunday drivers, mishima i facto delafe al let's festival. i el 25 de març ve dj shadow al razz. rotulador a l'agenda per aquell dia. petiteses per posar el cap a una altra banda. gaudint de les meves coses. abraçant certa insubstancialitat. manyocs d'idees i sensacions fent-se i desfent-se. "I've been wondering about the complexity. of what we have it shouldn't be. more. just can't see. more"

àudio: the roots: complexity

Sunday, January 13, 2008


una tos ranquejant m'acompanya encara. el refredat no acaba de curar-se i el cos sembla no acabar de lubricar com cal. diumenge de no sortir de casa. només una visita fugaç al bar de baix per comprar tabac. la cridòria blanca davant del futbol a la televisió m'ha fet acabar la cervesa apresuradament. dia de llevar-me al son de migdia. de sentir certa buidor. de poques ganes com últimament passa. migdiada agraida i cafè amb llet de mitja tarda. la bso de 'reservoir dogs' sonava molt i molt bé. aquell so difícil d'encasillar em semblava molt idoni al meu estat d'ànim. feina davant el pc. mails que van i venen. mapes conceptuals i alguna vaga idea recorrent-me. una conversa telefònica que no ha manllevat els meus dubtes. sensació de no saber prendre el pols a les coses. com quan jeus a la barra d'algun i bar i no saps què demanar. desconeixes exactament el que et ve de gust. dubtes entre el punt amarg d'un cafè, el refresc d'una cervesa o la puresa de l'aigua amb gas. sempre m'ha agradat saber on comencen i on acaben les coses. i ignorar-ho em fa anar a les palpentes. les melodies del 'yankee hotel foxtrot' dels magnífics wilco sonaven més pures aquest vespre. demà enceto setmana però no crec que també estat d'ànim.

àudio: wilco: ashes of american flags

Saturday, January 12, 2008


em molesta l'apatia produia pel meu devallament físic. no recordo com s'esta sense refredat. en deixo un i n'agafo un altre. no m'agrada tenir ganes de res quan tens coses a fer. dies de veure l'edició del curt gairebé acabat. frepants històries entre les mans. acomodante en aquesta bonica història de voler comunicar coses. viatges en cotxe per la ciutat. amb companyia de 2 many dj's o de new order. feina sense fer. faig veure que no veig l'agenda. divendres de passeig per la ciutat. esmorzar fugaç vora l'editorial. amb sensacions i impressions fugisseres. converses amb botigues extrangers i una jaqueta 'cool' de la meva marca preferida. m'endinso al born cercant la seva màgia. botigues petites que descobreixes. una samarreta de Frank Zappa. em pregunto si una jaqueta pot valer 420 €. carrers que van i venen. alguns records de feines antigues. de bones estones passades en aquest indret. migdiada agraida. estones fent de cuiner de sonoritats electòniques. especialitzant-me en aquella electrònica amable que tant m'agrada. sopar al barri. una taula de quatre angles amb el meu amic economista, l'amant dle techno i la noia de nom exòtic. calades i rastolines. tornada a casa sense ni ganes de lectura. son alterable i poc gratificant. paraules al telèfon per pensar. i ganes de sentir el recomfortant tacte del mànec de les coses...

àudio: the linn youki project: ¿no eres tú a quien busco?

Wednesday, January 09, 2008


m'agrada la sensació de tenir ganes d'arribar a casa. després d'un dia de voltar, esperar, preguntar, mirar i assentir. ganes de menjar alguna cosa. de jeure. de veure el Monegal i les seves onomatopeies. de revisar el correu. del tacte d'un pijama a quadres. de lectura d'Auster i una mica de soul de la Tamla. apropiat un altre cop, molt. se'm fa extrany sentir el tacte nu de les meves galtes. m'he afaitat perquè el pèl torni a sortir amb més força. potser curios metàfora de. entrevistes laborals amb bona prespectiva. i una trucada per una feina que seria perfecte. si em demanessin on vull treballar de gran aquest seria un lloc. esperarem, però. visita a l'editorial. salutacions a cares conegudes i alguna abraçada. certa enyorança però de la que no té gust a ferro. he trobat llibres nous a les estanteries. les 'middle-age' semblàven contentes de veure'm. dinar de tiralinies amb el contraplà més bonica que puc demanar. amb rebaixes incloses i exercint de portador als vestuaris de senyores. el dia destil·la i enfilo la tornada a casa. amb les últimes tongades de personetes aixecadores de societats. molt cansament sota la roba. i sota les rastes. cansat de la complexitat. de la incertesa i de no saber donar forma exacte als meus enunciats desideratius. mancat de paraules que m'ajudin a pensar, com deia cert cantant fa temps. l'única solució serà com sempre analgèsics en forma de veus negres. i pensar en com podrien ser les coses. sense saber ben bé com voldries que fòssin...

àudio: al green: tired of being alone

Sunday, January 06, 2008

*altres temps. roma.

les fruites confitades de colors reposant a la vora del plat. molles escampades, alguna taca. culs de vi i tasses amb restes del pòsit del cafè. dia de reis. de tancar dates de mandra de moltes coses. d'àpats i reunions. de regals i il·lusió en cares d'altres. tancant capdesetmana. divendres de rodatge. de fruir de la màgia de la imatge. aprendre sempre ha estat una empresa divertida. nit de res per culpa d'un refredat que em fa recordar els anys que fa que fumo. dissabte de leggins negres i vestit estílistic sota certa cara cada dia més bonica. de dinars de compromís i tarda fent de rei mag. el meu amic periodista marxa demà a viure un any a la Índia. ens convida a un sopar indi als quatre cavallers de la panxa rodona. el trobaré a faltar. em fa pena comptar els mesos que falten per poder tornar-lo a veure. però m'agrada saber que el seu 'savoir fair' inconmensurable el farà guiar-se bé. aquest vespre hem anat a casa seva a despedir´lo. el seu gos encara em reconeix, crec. he tornat a casa mentre sonava el 'revolver' dels beatles. sonaven trompetes, clavicordis i línies de guitarra magnificents. i pensava una mica en va. en la bellesa. en el bon gust per les coses. sempre m'han dit que tinc bon gust. però aquest vespre crec que sentia certa tristesa...

àudio: the beatles: got to get you into my life

Thursday, January 03, 2008

*post-punk. new order. greatest...

fa poc s'ha encés la llum verda del semàfor. la sortida de l'any ha estat donada. miro la gent corrent darrera de propòsits. m'ho miro amb distància, com m'agrada fer. no he deixat de fumar, ni de menjar, ni de masturbar-me ni he decidit aprendre anglès en poc temps. el que si vaig fer fou sortir de l'any com tenia pensat. sota bombolles etíliques de tamanys incontorlables. falten i sobren dits per comptar les consumicions. agraits beats electònics que sorprenen. una altra vegada 'blue monday'. i mentre aixeco els braços ja veig al meu amic economista buscant-me. conegudes que et saluden i hooligans apareixent com sempre a partir de certes hores. inici de i tarda de sofà, manta. de trobar-te una dona anomenada ressaca entre els llençols. un parell de pel·lícules i lectura d'un llibre de guions de Syd Field. Smokey Robinson cantant amb The Miracles i el soul et sembla extremadament apropiat. certes sensacions contradictòries. ahir vaig tornar a l'editorial. no vaig entrar-hi, però. trobar el seu somriure rera el vidre i la seva sobrietat en forma de camisa blanca van ser un bon analgèsic. pluja de gener que neteja el cotxe i l'ambient. fred a la migdiada. sento l'olor a certs canvis. i crec que tot anirà bé...

àudio: gigolo aunts: let go