Sunday, April 18, 2010


"la música pop ayuda a comprender que nada es nuevo, pero que cada aportación óptima es necesaria. sirve también, y esta razón quizá sea espuria pero es fundamental, para separar nuestro criterio de otros al uso, mientras alivia la presión que esos criterios ejercen sobre el propio. distingue la importancia de un gusto estético libre y el afán de pertenecer a un grupo, a la rutinaria comodidad de no plantearse nada, de lo gregario. un gesto ante una canción puede ser la prueba del nueve del espíritu."

la prueba del nueve. francisco casavella.

àudio: miqui puig: el sirviente

Monday, April 12, 2010


si algú inventa una màquina per poder plastificar i guardar-te a la cartera el moment en que una cançó esclata al cervell, aviso que podria pagar-li molts diners. el moment, primerenc, que descobreixes l'esfericitat d'una melodia. el punt exacte on el pop és la seva essència en si mateix. on tot és ordre i aventura.

la perfecció.
la proximitat.
la intel·lectualitat ben entesa.
la llengua vernacla.
la inesgotable capacitat de generar himnes.
potser ja la meva banda preferida.

àudio: mishima: tot torna a començar

Mishima - Tot torna a començar by A Viva Veu

Sunday, April 11, 2010


tovalloles netes. pintes envasades. un mirall a la paret de mides exagerades. la veïna gemegant com si fos el seu últim sopar i el fil musical amb temes de beach boys. fotografia enfosquida. el toc esbojarrat de tot plegat dóna un aire tarantinià a l'escena que m'encanta. menjar japonès, compartir petites perversions que es queden entre emissor i receptor i trobar matrícules tapades amb draps al pàrquing al recollir el cotxe per tornar a casa. nocturnitats per riure i sobrevolar pells conegudes amb enginyosa gimnàstica tàctil. divertit. dissabtes de marques a la pell sense sentit metafòric aquest cop. de dinars reposats i pregàries imaginàries al sofà. pilotant el descans merescut. el descans del guerrer per a batalles simulades en bars d'oli amb excés i amb sardines escabetxades que podrien arribar a donar-te conversa. dos colors a la cara interna dels qui miren fixament la pantalla. i llencen cadires, renecs i bafarades de fum. per tenir un vespre mèssim. inventant paraules que haurien de sortir al diccionari. dormir i despertar-se una vegada més, repetint l'exercici per seguir amb el convenciment que el talent propi hi és. i la sensació de desaprofitament desapareixerà. com el mal de cap de diumenge.

àudio: a sunny day in glasgow: passionate introverts

Monday, April 05, 2010


l'espai de temps (i físic) entre el lloc on deixar el cotxe i la porta de casa sol ser divers. sempre arriba al minut i gairebé mai en sobrepassa els cinc. és curiós la tendència d'aquest espai de temps (i físic) per exercir la recapitulació mental. el repàs amb dits picant entre si i llistes mentals d'aquelles que fan els prestidigitadors. he vessat els dies de vacances de marca blanca i tot sembla un pèl més amable. gairebé, de nou. hi ha dinars a terrasses molt altes. amateurisme darrere els plats amb italo disco, funky i motown sound. hi ha pel·lícules de scorsesse i wilder. llibres de hornby. cançons de camera obscura i matt pond pa mentre exhalo aire per recarregar sota els llençols. sopars amb accent asiàtic. dinars en família. veïns que ofereixen cervesa i bona herba. dinars a pobles on ni els xandalls ni les ronyoneres poden amb el paisatge i la frescor de l'aire. nits de festa amb companyies amables i bootlegs punxats per marrecs de cop de puny al nas. (i no només per l'enveja, ho prometo). migdiades esdrúixoles i energia capil·lar en forma de raigs de sol promptament primaverals. llista tancada. amb alguna cosa cal entretenir els desplaçaments a peu un dilluns amb mala llet de diumenge.

àudio: burning codes: speaking in code