Sunday, March 28, 2010


aparco el cotxe al mateix carrer de gairebé sempre. sonen els death cab for cutie i penso en canviar l'hora. dia de poc després de sumar petites dosis d'experiència en aquest dies de primavera primerenca. jornada, també, de reafirmar-se en petites creences lleugeres, segurament foteses per altri. reafirmar-se en la grandària del pop, no sols grandesa, com a mecanisme vital. com a representació de tantíssimes coses fàcils d'escapar-se amb cops d'ull furtius. reafirmar-se en el fàstic a la mediocritat en que molts llueixen despreocupats i segurs al mateix temps. els qui no entenen quatre regles bàsiques per anar pel món i els que insisteixen en remarcar els tints negatius d'aquest nostre caràcter llatí. els qui, també, opinen sense tenir ni puta idea del que parlen. especialment els entrenadors de futbol frustrats que tants porten dins seu i s'omplen la boca amb tòpics que no s'han preocupat en processar. fàstic. però sempre hi ha sobretaules de sopars. amb el vermell roent del filet de tonyina encara passejant-se per la boca, i el retrobament després de tant de temps entre l'amic cafè i l'amic gel. amb converses i cendres a mà. amb plans estivals i demés condicionals. només afegir, finalment, que l'arc de sant martí el van fer per tu.

àudio: fred i son: l'arc de sant martí

Sunday, March 21, 2010




tant esperar-la, i mira. arriba freda i amb espurnes aquàtiques.em sentia capaç de perdonar-li les al·lèrgies i les astènies, a canvi d'un grapat de raigs de sol i una mica de temperatura per desabrigar, ni que fos, els braços. però arriba, i això. decepció. com algun primer dia de vacances. com aquell cd pel que vas pagar més del que creus mereixia. com aquell jersei car que es va donar després de dues rentades. vint-i-tres hores de primavera i només congestió, ulls plorosos i dos dies tancat a casa. paracetamol en forma de postals dominicals de família. amb arròs i cafè preparat a la cuina. panxes de vuit mesos. i camises de quadres colors terra per vestir. la casa es buida mentre la il·luminació, externa i natural, minva com era previsible. és diumenge i sents, de forma més tònica, que ningú t'espera fent cua al cinema. fins d'aquí a set dies, però, això no et preocuparà. millor.

àudio: la brigada: demà

Wednesday, March 10, 2010


en el savi i didàctic exercici de llegir a entesos llegia avui sobre la mort de mark linkous. després d'una primera referència inadvertida, alguns 'inputs' m'han fet començar a ruboritzar. empés per aquesta certament desagradable sensació de la vergonya per no conèixer he llegit biografia i escoltat cançons. les tristes melodies de sparklehorse, la seva banda, han aterrat després de planejar harmoniosament una bona estona. han esdevingut matèria en l'espai sonor proper i han espetegat. una joia per escoltar en dimecres que no hauria de passar inadvertida. m'he adonat, per enèsima vegada, que conec menys del que voldria. i del que m'agrada pensar. m'atabalen sobremanera llibres a la tauleta per llegir. tantes referències que voldria tenir a mà. un no sap mai quan les pot necessitar. així que, el dia que uns francesos han incendiat la caverna futbolística, lúgubre fins no saber-ne més, he aprés de nou. com espero fer demà fins l'esmorzar, i després tot el dia. i m'ha donat per fer un recopilatori de cançons aprofundides per escoltar mentre es prenen infusions. tot plegat, potser, només és existencialisme afectat de menys estofa de la pretesa. però vesteix perfectament per aquests dies de fred intens. d'entrar a una botiga a comprar llet, de forma matinera, i trobar-me la foto d'una ex en un expositor publicitari. i quedar-me per mi la ironia, per no compartir-la fins vessar-la en tipografia lucida grande.

àudio: sparklehorse: piano magic

Sunday, March 07, 2010


pensar en la generalització i bellesa d'escriure en infinitius. pensar en la primavera altiva mentre condueixo en carreteres massa rectes. comprar roba bonica i pensar en qui t'agradaria ensenyar-la. llegir el meu autor preferit mentre el groc, artificial i elèctric, abriga pàgines setinades. escriure missatges de mòbil al matí. moure lleugerament el cap mentre sonen peces d'electrònica amable. cuinar pizza al forn i fer de la solitud nocturna alguna cosa bona. comprar el diari. menjar japonès sense pensar en com agafar els bastons ornamentats amb motius demodé. prendre cafè en tasses numerades amb el pantone. encendre cigarretes i escampar el fum cap al sostre, enmig d'agradables sobretaules. on el temps s'acomoda entre les sines de dones imaginàries. escoltar versions de cançons antigues. fer d'arquitecte de futurs espais amb prestatgeries i vaixelles blanques. pensar en les vegades que sí. aquelles que animen a no abandonar-se en el caminar sense sinergia orientadora. trepitjar verd en diumenges maratonians. olorar brasa i valorar el fred. deixar córrer l'aigua sobre les espatlles i farcir d'hores de merescut descans les properes hores.

àudio: simon & garfunkel: the sound of silence

Wednesday, March 03, 2010


l'aigua ha tornat avui del cel estant. em pregunto sobre l'iniciar escrits parlant de la meteorologia. no tinc resposta. succeeix com a les converses sobre el temps entre veïns a l'ascensor. potser cobreixo aquesta mancança d'aquesta manera després de viure vint-i-sis anys en un entresòl. i tornant al dia en si, dimecres. amb la seva marcada personalitat intersetmanal. converses amb cafè en vas de plàstic a la feina, portant-me a la memòria altres temps. passejant sota el paraigües i sota l'aixopluc del soul orquestrat dels auriculars. entrant a exposicions que aconsegueixen llevar-me somriures aguts. i arquejos de celles. deixant la sensació temporal a l'entrada per no recollir-la fins al sortir. preguntant abans on és el lavabo. deletrejant de nou el passeig en condicions idèntiques a les abans esmentades. per topar-me amb una llibreria d'aquelles on hi deixaries un raspall de dents i un pot de melmelada pels esmorzars. un llibre d'assajos de casavella a la bossa, després d'intercanviar impressions amb el dependent. d'aparença cultivada i homosexual. li he parlat de les bones referències rebudes sobre l'autor i ell me les ha reafirmat mentre llegia les lletres blanques de la xapa vermella que lluïa al meu abric.

àudio: lee fields & the expressions: love comes and goes