Wednesday, June 30, 2010


corones de llorer a la indumentària i elegància lleugera per vestir un dimecres. rajos de sol dels que podries mesurar el gruix i calades d'espera. seients endarrerits i brisa fresca genuïnament prefabricada. auriculars calçats i pop entusiasta de genealogia autòctona. cafès en vas de plàstic i llet en tetra-bricks individuals. cadires incòmodes i sentències estatutàries que fan cagar. cerca de sol amb contorneig corporal i noves calades, però no d'espera. olives negres a l'amanida verda i a la pasta blanca. xarrups ràpids al cafè i lectura plàcida d'un magnífic llibre d'espills. escales que fan pujada física, i, metafòrica. farmacèutiques estrafolàries i farmacèutics del ram de l'aigua. pedalades per exercir descompressió laboral i més pop entusiasta de genealogia autòctona. berenars a l'antiga i series de televisió americanes. dutxa amb entremès de temperatures a l'aigua i certa sensació d'agraït reset temperamental. sopa d'arròs i peix a la planxa. aigua freda i reiteradament presa. escriptura vàcua i xafogor a cullerades. dimecres i conjuncions.

àudio: the new raemon: el cau del pescador

Friday, June 25, 2010


accepto amb resignació ser una persona poc avesada al risc. adoro, amb cert desdeny però determinació, l'amor a la tranquil·litat i l'absència de fets bruscs. una tarda de festiu amb una migdiada fora d'hores convencionals em resulta, ja, un exercici estimulant. anarquies amarades d'estupidesa com a dosi de risc controlat. combrego amb el patetisme. al vespre ensopego a la tv amb un reportatge sobre michael laudrup. reconec que arribo a emocionar-me veient-lo lluir l'ajustada samarra meyba i aquella elegància excelsa que posseïa com a futbolista. vaig recordar aquella selecció danesa que va guanyar l'europeu del 92. alguns dels noms dels seus integrants que intentava emular de petit. intentava, en va, no cal dir. i és que laudrup representa al futbol el que la plasticitat i la bellesa a la vida. militància en aquests dos darrers conceptes com a eix vertebrador. jo ja el vaig perdonar fa temps. molts d'altres també. el record del danès i la seva petjada van fer una mica menys tediosa l'acció de ratllar una pastanaga anit mentre preparava el sopar. accepto amb resignació, sí.

àudio: gilberto gil: dinamarca

Monday, June 21, 2010


tres o quatre desviaments fins arribar a un pensament. un sol que escalfa de forma molt farsa. una salsa de tomàquet massa especiada, tot i ser cuita a foc lent. un grapat d'ingredients no aptes per trobar el tiquet d'entrada al 'top of the rocks' de nova york, en uns pantalons curts de quadres que clamen l'estiu i a la comoditat d'un diumenge. un dia no indicat per a senyals d'aquesta mena que et porten a viatges que repetiries amb un crepitar de dits, si alguna mena de do diví posseïssis. percebre la bagatel·la i neguit del mapa entre les mans per desconèixer on acaben i on comencen els carrers. les galledes de cafè aigualit per emportar. les hamburgueses del lucky strike al soho, fetes a 'medium rare'. el consum energètic totalment grotesc, però que resulta una fotesa quan sembla que sigui d'altri. mentrestant, però, tot arrebossa un to menys de cel·luloide aquí. els vianants resulten vagues. la música sona llunyana. l'aire condicionat fa nosa. els vectors segueixen sent incomprensibles per mi. i intento no adonar-me de les ganes que em venen a estones de sentir paraules com guru. és dilluns i no quedava mantega per daurar el salmó.

àudio: windsor for the derby: hold on

Friday, June 18, 2010


un home de vista ample escura el cafè matinal, el segon al seu compte particular, i explica no recordar primaveres tant vergonyoses com l'actual. perquè els darrers dies l'absència de sol deixa al descobert una fresca no del tot desagradable però poc conjugable amb les ganes de genolls nus i xancles al peu de l'estàtua. l'home de vista ample es palpa el son acumulat a les bosses dels ulls i llença un poc de carbó a la conversa que manté amb l'home del bar. per enfortir el teixit de la confiança veïnal i per nutrir de benzina aquest matí exageradament dièsel. costa massa arrancar. com a bon cambrer ofereix temes de conversa encaixonats al tòpic i que resen sobre futbol, anàlisi i diagnosi de les (possibles) malalties d'altri, i sobre les dones. enteses com a carn d'aparador. l'home de vista ample li exposa la seva teoria sobre el que passa cada cop que hom arrenca un somriure a una dependenta. i sobre les repercussions en l'àmbit de la justícia poètica que això suposa. també li parla de samarretes amb arcs de sant martí estampats en tres colors, molt republicans tots ells. el cambrer mira amb cara de no entendre. l'home de vista ample, exhalant amb masculinitat la darrera bafarada de fum, apaga la cigarreta i paga el que deu, en aquest ordre. engega l'i-pod, cerca la g de gravenhurst i enfila el carrer ansiós que arribi el minut 02:21 d'aquesta cançó.

àudio: gravenhurst: the collector

Sunday, June 06, 2010


un sí mental, imaginari, amb el dit índex i el central recolzant-se amb el polze. després de certs papers endreçats en piles temàtiques. de bosses plenes de llasts i carpetes amb les puntes doblades. cercant el contenidor correcte per als records i les manies que frenen. com la màniga d'un jersei al radi de la roda davantera d'una bicicleta. com la cançó monumental que tan bé descriu el què. la resta només es dispensa en col·locacions temporals amables per fer lliscar el dia a dia. sense el fet de passar-los fins a formar anys. viatges en carretera dins el blau clar de camises a quadres i el blau metal·litzat de carrosseries propietat d'un mateix. amb els himnes que tallen les oïdes per la valentia del qui no s'amaga malgrat tenir una veu polida pel fum del tabac. migdiades descuidades, en aparença, a balancins antics. fer anar els dits per crear un efecte gronxador que deixa al cervatell amb la boca entreoberta, fruit de la despreocupació del son més innocent que hom coneix. dilluns que seguiran arribant. però ho també ho faran paquets postals amb noves sabates. com també sensacions encoixinades per a estats de perdició vital, aquest cop més ben portada.

àudio: beach house: norway

Tuesday, June 01, 2010


portar calça curta fa les coses una mica més amables. el tacte de l'aire a parts oblidades és regenerador. matinals de dimarts amb revistes que llegir i recuperant antics discos de wilco. trobant a l'i-pod cançons i recordar com les vas sentir en viu, just fa cinc dies. repassant la sutura d'aquells moments d'èxtasi íntim. tot i romandre en l'anonimat d'entre milers de persones i, malgrat, també, del meu abrupte to de veu cantant les cançons amb un anglès pèssim i totalment fonètic. els acords de 'jesus, etc' o 'impossible germany' em van portar a aquella estranya, benefactora i fugaç sensació de no connectar els peus amb el terra que l'aguanten. de no importar res més. d'acceptar la cursileria recalcitrant que m'acompanya encara que no vulgui. del romanticisme que m'esforço quotidianament a amagar. per cantar sentències reafirmatives a oïdes conegudes. després de masses dies exageradament estranys. on no sembla real el que passa. on el voler i el saber són coses que descobreixes no conèixer en absolut. sentir la necessitat de deixar el timó al punt mort de l'engranatge. potser entendre com pilotar algunes coses que simplement no tinc ganes de decidir, perquè, simplement de nou, no atanso a saber.

àudio: wilco: misunderstood