Saturday, August 13, 2011


la ciutat desnatada, les brises inesperades i nocturnes. les ràfegues de bateria de 'perth' de bon iver, el cogombre a les amanides, l'abundància de places d'aparcament, el gelat de pastís de formatge i maduixa, les dum dum girls i tot subpop, les remissions de plats bruts, les cames creuades i la cervesa amb un dit d'escuma i en copa, les cadires metàl·liques, les faldilles negres lleugerament volades, les espatlles morenes, les migdiades amb la taula encara parada, els partits de costellada, la tornada dels fills pròdigs, els seitons amb olives, el tour arribant als alps, les mitges melenes recent sortides de la dutxa, la roba interior recent estrenada, l'olor de crema hidratant, l'intens vermell dels llavis, les velles cançons de r.e.m, els concerts de mishima, gespa fent de moqueta, observar allunyar-se el contorneig corporal femení després d'acomiadar-te, l'incomoditat del meu sofà, les camises arremangades, les guitarres i les tovalloles.

àudio: guitars & towels (self-made mixtape)

Wednesday, August 10, 2011


"la discussió perfecta és quan varis homes, més de tres, fins a cinc, es posen a parlar de dones. quan parlen de dones i comencen a parlar d'actrius, i es posen d'acord. tots tenen clar que, com el pa amb tomàquet, la uma thurman ens agrada a tots. ens agrada en tot, en totes les extensions. portant un cotxe italià, anunciant begudes tòniques o fent pel·lícules que ens agraden. un cop algú va dir: "quina cançó li posaries a uma thurman?". com en aquella escena de beautiful girls en què ella parla de van morrison."

escoltat a la Bodega Tuyus. destil·lats i bones cançons.

àudio: patrick y la mancha amarilla: il pleut sur barcelone

Friday, August 05, 2011


els agostos ja no són el que eren. ja no ets un outsider per treballar aquest mes, quan abans les oficines eren deserts on imaginar les vacances per venir, i el carrer una artèria de bondat circulatòria. per tant algunes coses continuaran sent millors en el passat en el nostre imaginari. seguirem maquillant records de borratxeres i de futbol amb ombra d'ulls farcida d'heroïcitat i estoïcisme. les tardes continuen sent lentes, però. passejar entre l'aire condicionat d'un centre comercial. comprar camises de llis classístic. preguntar per llibres i comprar cd's que penses haurien de ser a totes les expedit d'arreu. obrir llibres per la primera pàgina per tatuar-hi ratlles de tinta sentimentalista. llegat de bones maneres, millors intencions i memeorabilia futura. esmorzar fora per venerar el dissabte. recitar los planetas mentre llisquen les rodes de la 'honey bunch' sobre carreteres que conec tan bé. escoltar el cervatell anomenar-te per primera vegada. per fer-te el fort i intentar fer veure als del voltant que no està passant res d'especial. mentre qualsevol sensació de fortalesa interna veus que fa les maletes i no saps quan tornarà. sopars de màniga llarga, aperitius dominicals, llambregades de sol, pàgines de josep pla, sentir l'intèrfon i somriure. donar les benvingudes i patir els comiats. estiu, al cap i a la fi.

àudio: cloud nothings: should have

Monday, August 01, 2011


estiu. celebració. diumenge. conceptes que lliguen de forma natural. com l'oli i els alls al morter groc amb motius verds pintats a pinzell. pilotar petites migdiades al balancí, com un funambulista casolà. de fons el so dels cotxes en analògic. preparar cafè. posar primer el sucre per adreçar l'enèsim pensament cap a direccions molt concretes. descalçar els peus, alçar-los a una cadira. agrair l'acomodament del sol als braços i deixar de sentir el pes del rellotge al canyell, entre pàgines que parlen de bellesa, de música pop i d'entusiasme. i trobar frases. sí, sentències. escrites per aquells que saben. descobrir certa vergonya per ser conscient de la distància que te'n dista. paraules punti-agudes, motllades amb la vista isomètrica de l'experiència. només queda evidenciar el respecte. proclamar la bona nova. pensar en llargues llistes de cançons que parlen d'ella. melodies fetes per a ella. costumisme melòdic. militància en la bellesa.

"...si uno tiene la oportunidad de escoger un héroe personal. Alguien que nos muestre el camino, cuyos pasos nos indiquen la dirección a seguir. ¿Vas a agarrar a Pete Doherty o Bill Withers? ¿Sid Vicious o Curtis Mayfield? ¿Madonna o Laura Nyro? Esto, esto, es ser un hombre. Ser un hombre es esto: coraje y lágrimas. Valor y pena. No falsa rebeldía ni autodestrucción inútil ni proclamas infantiles, no caprichos de pubescente consentido, no pataletas de niña mimada. Ser un hombre es esto, exactamente."

Kiko Amat. Mil Violnies. Reservoir Books.

àudio: the impressions: i'm the one who loves you