Monday, October 26, 2009


rutines (de les agradables) amb despertars trobats, com els veïns d'escala fent cua per comprar el diari. amb cafè tintant la dentadura, quadres als pantalons del pijama i notícies recent fetes. matins amb fred al carrer i l'espera per atrapar el verd del semàfor. la fornera omple una paperina amb dolços de milfulles, crema i pomes caramelitzades. l'ascensor a la planta baixa i taules ben parades a l'interior. cardigans per vestir. dinars d'alta costura amb gust a foie i préssecs semi-caramelitzats. amb una lluent família que aviat deixarà de contar els seus membres en senar. sumes i restes calendari en mà. pensant en arribades i en bitllets d'avió cap a berlin. amb llençols blancs, tovalloles seriagrafiades i passejos amb mans a les que aferrar-se pel fred. residus setmanals en forma de diumenge. futbol anglès amb militància entusiasta. contes per escriure al cap. coses per pensar mentre practicar la sortida de casa. amb marcs en forme de vespre i més futbol. suècia no només té meravelloses bandes de pop. per escoltar algun dilluns matí, tot refent rutines (de les no agradables).

àudio: josh rouse: late night conversation

Tuesday, October 20, 2009


tasses fumejants i bufandes que perden la vergonya. camises a ratlles i colors llisos serens estampant indumentàries. visites de metge i viatges al metge. sorprenents temperatures amb un sol digit. cançons de joy division i modest mouse sonant a ciutats planes. esmorzars dominicals amb cafè per endur, a casa. mirades clares i blaves fent d'estovalles per anar a trobar el migdia des del llit estant. llargues sobretaules amb noms d'esportistes, marques de roba i vides de familiars i coneguts teixint converses. george orwell com a lectura iniciant reverències simulades abans de sobrepassar la portada. passar la targeta en un rellotge de paret amb xifres digitals vermelles com a sinopsi de dilluns. notícies amb montserrats que t'agradaria pujar i lladres amb cognoms ben catalans. a l'autobus un cervatell mira de reüll com concilio el son mentre sona casiotone of painfully alone. música trista, del gènere d'escoltar amb la banyera plena d'aigua i la torradora endollada. però sempre acabes arribant a casa. hi ha multes per pagar i calça curta per la bossa d'esport. també hi ha mobles per muntar i freds catàlegs amb colors cendra per fullejar.

àudio: kitty and the car openers: cold wind

Wednesday, October 14, 2009


la vaporositat d'una sala d'espera empeny hom a l'exercici mental de la recopilació. després d'una hora de lectura d'alguna novel·la mediàticament engreixada, arribes sense parar atenció a les cames creuades, la vista enrere i els dits fent-se petjades entre ells. exercint de jutge delimitant la bondat o la maldat del pas del temps. sentenciant que es millor que et despertin que despertar-se. mimant algunes boniques instantànies amb les mans, mentre intentes explicar, gairebé en va, el perquè de la necessitat de tenir les coses sota cert control. algú pregunta sobre si encara gasto talla XL d'ego i jo apel·lo a la condescendència i a una vague sensació de maduresa. també recordo llàgrimes que no calen més persones més caigudes, més pedres, més segones vegades, més el record de no entendre per enèsima vegada. tanmateix hi ha un però que a vegades s'instal·la encertadament. com hi ha concerts entre parets de pedra i cançons per recordar a quatre mans. hi ha cantants de detroit i escriptors japonesos. tot plegat per deixar les sales d'espera i el seu minimalisme emocional i de caliu. per córrer i no fer tard. agafar el cotxe i tancar els ulls per no veure el vermell imperant al semàfor. és que si hi ha gespa, hi ha partit.

àudio: bonnie 'prince' billy: strange form of life