Friday, April 29, 2011


festes, tradicions i diades per trastocar la rutina, companya fàcil i arrelada. racionalitats que marxen de viatge sense data de tornada. no espero ni postals ni un trist sms de "ja hem arribat a l'hotel. estem bé. llàstima del temps". frases que traiem de l'armari de les comoditats verbals cada cop que marxem fora. neguits que porten tremolors als dits i allarguen les hores d'anar a dormir. realitats que es timbalegen per relativitzar l'amor cap a l'estabilitat de calendari. de sobte un que diu que no vol pensar en el futur. al voltant cares de sorpresa. alguna cella obliqua temporalment. però ràpidament apareix la mà cobrint l'espatlla. la clucada d'ull del tu ja m'entens i saps que em tens aquí. vindran les cerveses i empanades argentines. els sopars a casa amb amics dels qui coneixes el nom dels seus tres nebots. el cafè en tasses que estrenar. els matins on el teu cos dóna bon dies recordant que has fumat massa. música, lectura i certes pel·lícules per trenar dies d'entresetmana. bill murray està tantes passes endavant de la resta que aplaudiries. prepares sopa de noodles i amanida de cogombre per sopar i ja et penses que ets a un llibre de murakami. va sí. que et vagi bé. vindran camins de baixada que fan pujada. però que vols. demanaré que siguis papallona un altre cop.

àudio: sexy sadie: here i am

Tuesday, April 19, 2011


són dies laborables però als mig matins hi ha nens al carrer. criden i ser raonables no va amb ells. també n'hi ha, de nens, a mitja tarda. voleiant globus amb raquetes de tenis. mirar-los tot prenent cafè al convent de sant agustí. on el gel del vas triga encara a fondre's. després carrers que semblen decorats. botigues amb vestits per embolicar cossos femenins com un regal ocular. llibres de la staaliche bauhaus. targetes de restaurants per guardar properes vegades. gaudir del tacte del analògic. semàfors que es fan volgudament i gustosa lents. sopars en primera persona i companyes de pis de sis o vuit potes. catàlegs de noves sensacions preparats pel porta a porta d'un comercial de contracte temporal, que treballa unes hores mentre intenta aprovar les tres assignatures que li falten per llicenciar-se en arquitectura emocional. llum artificial cel·lular il·lumina somriures d'amplada nocturna. retenir-los per ser sabedor que vindran matins feixucs. sense aigua calenta per dutxar-se. sense ganes de participar en sainets laborals. només quedarà el cafè i els teenage fanclub. perquè sempre hi són i no demanen res a canvi. lliures no ho sé, però el pop ens farà els matins més agradables.

àudio: antònia font: minutos musicales

Thursday, April 07, 2011


sobre els seients vermell descolorit de l'estadi, el jove entusiasta s'aixeca de la cadira cada cop que el número onze trepitja l'àrea. quelcom semblant a la màniga curta a la primavera més primerenca. encara que l'ocasió no sigui clara, es lleva les mànigues. com els diumenges fa un bot quan els nois fabriquen una ocasió de gol. les temperatures l'inciten. i ell, envalentit de mena. recupera jaquetes de tall clàssic. camina per la vorera on el sol ha decidit estirar-se. pren cafè de bon matí a terrasses molt a prop del mar. mentre fulleja revistes i deixa el mòbil a la vista. la seva concretament. pensa tan poc en la feina com feia tant de temps que no ho aconseguia. s'escolta parlant de casa-el-pare. com si habitatge es nombrés en tercera persona del singular. obre bústies on hi posarà el seu nom i recull cd's que escoltarà de nit. apropant-se molt, l'escena, a coses imaginades moltes vegades. pren mides i es troba pensant en productes per fregar el parquet. en cafeteres clàssiques de sis tasses. la temperatura continua desvergonyida. es posa bé cercar terrasses on gaudir de vistes de pòmuls tan ben angulats i esculpits. de vans authentic encara llustrades. i no li cal mirar l'hora, sap que les agulles hauran lliscat ràpid.

àudio: la habitación roja: la evolución de las costumbres (la Mode cover)

Friday, April 01, 2011


"El gozo intelectual. El gozo intelectual por ver jugar al fútbol también tiene su punto delicado entre dos extremos distantes. El cerebro es un órgano que emerge en la evolución para participar en la vital estrategia de supervivencia. Su razón de ser es anticipar la incertidumbre. De la misma forma que el corazón necesita sangre para funcionar, el cerebro necesita una dosis mínima de incertidumbre. Si no hay suficiente incertidumbre que llevarse a las neuronas, si todo es previsible, entonces el cerebro se ofende por inanición. Es como una sinfonía de una sola nota. El cerebro no tiene razón de ser en este extremo. Pero si la incertidumbre es excesiva, si nada es previsible, entonces el cerebro se frustra por incapacidad de resolver. Es como una música totalmente aleatoria. Nada en ella es anticipable. El cerebro tampoco tiene razón de ser en este otro extremo. El gozo intelectual por la música está en algún punto entre la ofensa y la frustración del cerebro. El gozo intelectual por ver jugar a este Barça se parece mucho al gozo intelectual musical. En un buen partido tiene que haber indicios para la anticipación y episodios para la sorpresa. Individualmente. Colectivamente. (...)"

'Barça: lo trivial y lo fundamental'. Jorge Wagensberg. El País, 01/04/2011

àudio: dexy's midnight runners: let's make this precious