Sunday, June 25, 2006

"Persones" llosca...

En el nostre estimat barri de Sant Martí és un dels barris amb més història i més bagatge dels que conformen l'entrellat de la nostra bonica ciutat. Tanmateix, en aquest nostre barri, com succeeïx en d'altres, prolifera un conjunt de "persones" que jo els considero llosques. Una llosca és el que els castellans en diuen "colilla". És a dir, el filtre del cigarret, que un cop ja ha estat ben xuclat, es llença a terra perquè no serveix per a res més, i se'l trepitja perquè s'apagui de forma definitiva. Doncs aquest col·lectiu llosca, és el que es coneix com a "cholos" o "pelaos", o que en altres parts de l'estat se'ls anomena "bakalas".
Acostumen a habitar en el nostre encimentat barri, encara que s'aglopen en zones com la verneda o el clot de la mel. En la seva versió masculina s'autoanomenen "Yona", "Maikel" o "Piyuli". D'altres van més enllà i posseeixen alguns mots tan indignes com "El chincheta", "Garrapata" o "El Tano". Així mateix, en la seva versió femenina trobem maravelles lèxiques com "Puri", "Vane" o "Deborah" (val a dir que sento prelidecció per aquest últim...).
Antigament portàven un cendrer per pentinat, samarretes de la talla S, panatalons de xandall amb botons i bambes Nike amb càmara d'aire d'uns 18 cm d'alçada. Mentre les fèmines llosca, lluïen top de tirants, clatell rapat, panatalons blancs amb inscripció amenaçadora dalt les natges, tanga negre i unes sabates "Buffalo" amb plataforma.
Tanmateix, avui en dia han reformat el seu "plumatge", però encara podem trobar vestigis d'aquesta indumentària que s'erigeix com una escopinada al bon gust.
Més enllà de les seves robes, també cal esmentar que parlen exclusivament en castellà i no entenen el català. Escolten "música" de llauna, amb mestres de la lírica com "Pastis & Buenri" o "Xavi Metralla". Acostumen a moure's en cotxe, que és un Hyundai Coupé, un Seat León o un Citroën Saxo. En color groc o vermell, sempre. A més, és "tunejen" els seus cotxes, i a sobre ho llueïxen amb grandiloqüència. Solen tintar-se els vidres, retolar-se lletres xines al vidre posterior, canviar-se les llantes, posar-se rodes de 25 polsades, tubs de ferro cromat tan grans que hi podrien cabre ells a dins i també es posen equips d'àudio per escampar la seva merda per allà on passen.
D'altra banda, s'aparellen amb facilitat. Gaudeixen d'una promiscuitat lluïda. I "marquen" a les seves xicotes (ells en diuen "churri", "parienta" o "cervatilla") posant-li la mà al bell mig de l'entrecuix mentre passejen pel carrer. I és aquest, el carrer, el seu medi d'acció més important. Hi passen el 90% del dia. No crec que tinguin res millor a fer. I això provoca que els haguem de patir la resta dels mortals...
En fi, suposo que a aquestes alçades ja haureu endevinat perquè els anomeno "persones" llosca...Doncs perquè tenen la mateixa utilitat social que una burilla de cigarro, perquè també se les podria trepitjar i perquè ningú les troba a faltar quan s'han llençat pel carrer...

8 comments:

Daniel Gutiérrez Abella said...

Classista però carregat de certesa.

Què seria del nostre barri sense aquesta chusma?

Daniel Gutiérrez Abella said...

Classista però carregat de certesa.

Què seria del nostre barri sense aquesta chusma?

Nu said...

Jejeje,m'he partit. Què fort que lo de cervatilla vingui d'aqui, tota la vida pensant que et va sortir de dins el dia que l'ale es va presentar amb aquells escalfadors. très bien!

Oscar V said...

Què vols dir amb classista però pel de certesa? Què tinc raó encara que no l'hauria de tenir? O què dic una veritat però aquesta no és políticament correcte?
Digue'm les coses pel seu nom...tot i que donen un color propi al barri (un color gris, proper al negre fracassat), penso que la vida sense ells seria molt més amable...
O creus que no, neng?
;-)
ÒScar

Daniel Gutiérrez Abella said...

Penso que els necessitem, com ells a nosaltres.

Com els fatxes als comunistes o els pijos als paletes.

En el fons la gràcia d'aquesta societat (sé perfectement que estic frivolitzant amb l'estructura de classes) són precisament aquestes diferències.

Anonymous said...

Em sembla tiu que fa temps que no passes per la Verneda. Fes un tomb a la propera festa o concert o si vols aquesta nit, que podràs veure king kong a l'aire lliure i si et veig, et convido a una birra. Em reconeixeràs perquè soc lúnic que no porta aquesta indumentària que dius ;)

A mi em sembla que et mires massa el melic doncs llesques n'hi ha a tot arreu.

Oscar V said...

Hola Luis.
Evidentment que a la verneda hi ha de tot. Gràcies a Déu (o a qui sigui) aquest tipus de gent no és la única...però no ens enganyem perquè hi són. Però també he dit que el nostre barri té una gran història i una gran trajectòria a nivell associatiu i veïnal i això també es nota. Evidentment que es fan moltes coses sense res a veure amb les llosques, com els concerts de dissabte passat que jo hi era i no sé si tu hi eres...
I no crec que això sigui mirar-me massa el melic...perquè de llesques com tu dius en tenim al barri per donar i per vendre i estic fart de veure'ls i sobretot de patir-los...

Oscar V said...

Per cert, volia subratllar lo de "nostre barri" però se m'ha oblidat...Ho subratllo ara. ës també el meu barri i per tant sé del que parlo...