Thursday, July 31, 2008


tornada a la feina, a la rutina. al llevar-se a hores intempestives i dormir poques hores. segueixo amb un estat d'ansietat que m'ofega, literalment. quan les causes no es palpen tot costa una mica més. insisteixo que no se'm donar bé el no entendre les coses. la irracionalitat em supera i la calor apreta. en dimecres de veure futbol amb els nois i veure la meva cara de circumstàncies dins la pantalla de tv. en últimes canyes fins hores tardanes per així arribar a la feina amb una cara indescriptible. planejant viatges a les illes. llegint paraules que em ressonen estranyes. no puc dictar jo qui s'equivoca en alguns casos. voldria respostes aliniades perfectament sobre la meva taula. prende-les i entendre-les. ni rastre, però. vespres a la zona alta desaparcant converses que s'endarrerien. de prendre horxates amb noies de mirada dolça i paraula sincera. tot una mica estrany i incòmode. al contrari que les lletres de violadores del verso. dies de molt hip-hop a l'àudio. d'aquell que m'agrada, sense ferraris ni dones en bikini. mètrica corrossiva i ritmes circumvalescents. tinc son i no m'acabo de trobar bé. demà és divendres. un d'aquells dies que aniria a buscar-te al sortir de la feina...

àudio: violadores del verso: pura droga sin cortar

Tuesday, July 29, 2008

*www.merc.london.co.uk

s'acaben els cors de carxofa en pot, el sabó de les mans i també les vacances. marxen els dies d'anarquia temporal i situacional. clouen els vespres allargats amb cervesa o amb films clàssics fins altes hores. woody allen diu a 'manhattan', quan parla amb diane keaton després que ella l'abandoni, que sempre creus ser el que la farà canviar. llavors tot pren una dimensió propera, molt. penses en dones que no volen que les estimin, i en l'estupida creença d'hom que seràs el qui la farà deixar el rol de 'femme fatale'. dones boniques i woody allen. una convinació no nova per mi. despedeixo les vacances amb matins de passejos en bicicleta fins al born. pedalejant al ritme de l'últim i recomanable lp de dj yoda. sinergies de soul, electro i hip-hop em porten fins al carrer rec. algun regal estilístic a la bossa i algunes peces d'estilística tèxtil per lluir. amb les típiques bromes a dependentes i el plec d'uns preciosos pantalons 'merc london' de preciocisme visual. amanides i pollastre a casa, mentre el mestre woody segueix presidint i omplint la pantalla. em faig alguna rialla a sobre i murmuro lloances després d'algun d'aquells reguitzells seus, tant genials, d'ironia insertada en frases guionades.

àudio: the rolling stones: sympathy for the devil

Monday, July 28, 2008


plans de diumenge per i amb els amics. els 'oldies', els del barri, els de montferry. amb els que fumàvem als wc de l'escola. amb els qui fer els primers excessos nocturns. els qui els seus pares et saluden i pregunten quan els trobes pel carrer. bbq de diueenge. esmorzar a terrasses molt nostres i encetar viatges en cotxe. pujant el volum de l'àudio amb hercules & love affair i saludar un sol que presidirà tota la jornada. bronzejats dominicals mentre l'aigua encara regalima l'esquena. sentir l'agradable olor de la carn brasejant-se. entre bromes culinàries i gots de bon vi en vasos de plàstic. amanides colorides i forquilles compartides. l'agradable exercici del cafè, la sobretaula i els papers de fumar. converses en temps verbals passats i somriures laxants. l'agradable tacte de la gespa i aquella serenor típica dels pobles d'interior. sota algunes llambregades d'ombra i cares de no còrrer el temps. banys de sol entre tocs estilístics de pilota i remullades de manguera. i, finalment, recollir i tornar a casa. de nou a terrasses conegudes. i esperar que les bondats personals segueixin arrelant. mentre despedeixes un diumenge que algun dia prendrà el to d'aquelles postals que passes amb els dits al cap del temps.

àudio: bloc party: sunday

Friday, July 25, 2008

*alguns hiverns són millors que d'altres estius...

nik cohn explica en el seu llibre sobre la història del pop que "gritar ante Elvis, los Beatles o los Rolling Stones ha sido siempre algo tan reconfortante como confesarse o ir al psicoanalista". metàfores sobre la vàlvules d'escapament i la necessitat de buidatges mentals. aquells que em costen tant. els diuemnges de 'hooligan futbolístic' o les nits de techno amb braços amunt amanides amb whisky i química sempre ajuden. però es conformen en solucions de molt bona resposta immediata i nula eficàcia post-matinal. nits de macrofestes amb electrònica imperant i noies boniques amb les que parlar acaben tenint matins de cert mal de cap. d'espurnes de recança i de llegir coses que t'agradaria poder escriure tu. gotes de ràbia per no aconseguir que tot acabi de fluir com voldries. de no trobar tipografies que et fascinin per escriure paraules semblants a futur. preguntar-te perquè sempre hi ha d'haver alguna peca amb alguna aresta de més o de menys. perquè certs noms no deixen de repicar-te. tot el temps. com canten ara els pet shop boys. que necesito tatuar alguns canvis en certes realitats escrites en primera persona.

àudio: pet shop boys: heart

Thursday, July 24, 2008

*design by barnat. my designer friend.

l'ociositat vaga i planifiques històries. sortides lúdiques, visites, músiques i tv. regals de mitja tarda a la bústia electrònica del meu amic dissenyador. estilístics flyers per futures bbq dominicals a terres osonenques. hi haurà cervesa, herba, oldies i mimitos. segueix sent agrait el fet de guixar la agenda. després de dimecres de son plàcid. vestint polos de color taronja que porten records brodats com el cocodril de la solapa. de passejos en bicicleta per la ciutat i saludar boniques dones a les que regalaries un barnús del mateix color que el teu. petjades de soul a les orelles i dinars a àtics coneguts. amanides i vins blancs. el gel fonent-se al cafè i els cendrers rebent visites. sessió de memorabilia amb fotografies de quan erem 'cervatillos'. galtes sense pèls i tendresa còncava als llavis. records que s'escampen sobre la taula acompanyats d'exclamacions relacionades amb el pas del temps i la bondat dels anys que passen per alguns. com un servidor. sessions de 'dijeisme' per al gaudi personal i passejos nocturns en cotxe. mentre tornava a casa m'ha semblat veure dones de somriure de coronació metàl·lica i diadema estilística. només m'ho ha semblat, però.

àudio: the brand new heavies: day by day

Tuesday, July 22, 2008

*'packaging' de thirdperson per a nusa.
les sopes no són per l'estiu...

no em senta bé aquesta xafagor. aquella que converteix les brises en béns escassos durant la nit. on obres finestres i cerques una bona posició d'expansió sensorial. nits de diumenge que no pots dormir. les hores del rellotge avancen sense que et preocupi gaire, però. un film de tarantino i l'enigmàtica 'rashomon' de kurosawa. les quatre del matí i un film japonès de 1950 porten indefectiblament a un son esperat. transport inconscient cap a un dilluns sense pressa. de dutxar-me al migdia. per dinar a terrasses de la rambla de poble nou en companyia del meu amic televisiu. 'solomillos' de dubtós gruix i memorabilia compartida sobre la taula. arribades a la biblioteca del barri per nodrir-me d'un poc de literatura musical, cd's de finals dels 90's i algun d'aquells clàssics fílmics que fa temps hauria d'haver vist. vespre de partit amb els nois. d'estampar formes de semicircumferència de suor per la samarreta. i gaudir de bones companyies, suc de cibada i mirades clares vingudes d'hongria des de una terrassa qualsevol, davant d'una escola qualsevol. ara marquen les dues de la matinada al rellotge. les brises segueixen sent cares. però macy gray canta amb aquella veu tant exhuberant.

àudio: macy gray: when i see you

Monday, July 21, 2008

*me & facto delafe. dale gas!

diumenge de ressaca. de la sensació de metalls fregant-se dins del cap. el cos tullit i certa sensació de mareig. llevar-te i trobar bocins de la nit als peus del llit i a les butxaques dels pantalons. nits de summercase. the kooks gastant joventut insultant dalt de l'escenari. sobredosi de bon rotllo col·lectiu escoltant uns facto delafe entregats repartint barnussos i ritmes ensucrats. i tornar a veure los planetas. posant el cap en algun petó que havies donat mentre sonava 'un buen día'. però fent del present una bonica joguina lúdica. amb amics dels d'escriure el nom amb majúscules. de química edulcorant la percepció. de parlar amb espontanis i conèixer dones de noms impossibles i serrells rectilinis. de ballar entre la gent regalant potencial i amabilitat etílica. cremar cartutxos que saps que acaben en ressaques dominicals. que les prens com una assumible penyora. sortir al carrer amb el regust dels somriures encara passejan-te pels llavis. per acabar el dia escribint amb tipografies de serifa, amb infusions i cançons de 'la costa brava' i 'la buena vida'. perquè demà ja no hi haurà ressaca. tot torna, però.

àudio: la costa brava: los jóvenes realizadores

Wednesday, July 16, 2008


deletrejar vacances mentre el gust mentolat de la pasta de dents em corra per la boca. imaginar tatuatges que poblaran el meu braç. assaborir suc de taronja, cafè i torrades amb melmelada de maduixa sense sentir la pressió del rellotge al canyell. lluir samarreta de marvin gaye i laxitud facial sense complexes. sortejar cotxes a lloms de la meva bicicleta. mentre, des de l'i-pod estant, l'electropop de cut copy llisca per les orelles. arribar a la platja i gaudir de la poca aglomeració matinal. estirar-te al tacte de la sorra mentre tararejo algunes notes de soul. i sentir que la temperatura de l'aigua és sensiblement perfecte. per tornar a la càlida sorra i conversar amb les veïnes de tovallola, que llueixen despreocupades l'aureola dels seus mugrons torrats. tornar a casa per dutxar-me i aplicar-me crema. i sentir cert relaxament que s'acomoda pausadament pel meu cos. arròs al curry i amanides mallorquines per dinar. per navegar a les aigües tranquiles del meu sofà i adormir-me amb el tour de france de fons, com en una cançó de facto delafe. i sentir que tot va bé. que gairebé tot està bé així.

àudio: teenage fanclub: alcoholiday

Tuesday, July 15, 2008

*feelin' da summer(case)...

i de cop m'ha vingut la 'buena vida' a la ment. tres dels seus discos segueixen a la meva estanteira. junt amb una bonica edició de col·leccionista, amb diversos ep's dels seus treballs. desconec perquè han tornat a aparèixer avui. com perquè havia oblidat el seu pop simplifacadament perfecte. el seu gust a donosti. l'esfèrica de les seves melodies i la bellesa de les seves lletres. també l'estilístic de les seves portads. llavors he tornat a recordar el meu amor per la quotidianitat. la reverència al locutor dels dies negres del calendari. la bellesa de les coses. bones coses mal disposades. els despertars metòdics i els esmorzars de peu. les bromes a les cambreres, com els somriures estomacals. caminar pel centre sota sol estival refent camins que recordaves purs. tornades a casa i migdiades plàcides. converses de cullereta i sucre en sobre. els gols de bella factura amb els nois. les amanides amb els tomàquest tallats en rodanxes acompanyada d'empar moliner a la pantalla. i escriure sobre coses diàries, gairebé a diari. mentre gaudeixes de 'la buena vida'.

"Hoy nos trata el porvenir
de forma que mañána
no tengamos que decir:
"te echo de menos", y ya nada
me sabe como aquel invierno de nieves
paseando por parques de la zona oeste

Hay tantas cosas de qué hablar
y tantas otras que olvidar"

àudio: la buena vida: segundas partes

Sunday, July 13, 2008


refrescar. l'ambient i els estats d'ànim. les percepcions, sobretot. núvols descarreguen pluja continguda i tonifiquen allò que ens entra pel nas i habita els pulmons. i tot pren certa clarividència. de peu mirant els tolls que encara es resisteixen en marxar, sota casa. com aquell típic grup de gent que sempre queda a les set del matí davant les discoteques. agraeixes la humitat que abraça l'aire. i t'empatxes de petits moments, molt teus, per asserenar-te. de passejar en bicicleta mentra diana ross canta amb les supremes allò de que l'amor no ve fàcilment. de passar-te dues hores punxant soul i electrònica amable, amb dos sofàs i un ventilador atrotinat com a públic. de veure joe pesci i robert de niro fent de gangsters a la pantalla en companyia d'un bon amic. de vespres de diuemnge amb gots d'un dit d'espuma en companyia de dissenyadors, economistes i amants del techno. i riure amb la boca oberta i mirant cap a dalt. sincerament. de sentir la despreocupació estival i sopar al carrer. entre clofes de musclos i maionesa de les patates. per tornar a casa passejant reproduint la bateria de les cançons de bloc party amb les mans. i sentir que sí, que potser sí.

àudio: diana ross & the supremes: hang on sloopy

Saturday, July 12, 2008


de cop em trobo amb mig espàrrec a la boca. aquell impuls típic del moment just abans d'amanir l'amanida. sal, pebre, vinagre de mòdena, oli d'oliva i orenga. la quietud de la casa tota per mi. enceto un film independent on paul giamatti posa les seves brillants cares per donar sentit a la contrarietat. sempre m'han agradat els actors que encarnen tan i tan bé als perdedors. penso en els mercats típics de segona mà que munten els veïns a les pel·lícules nord-americanes. cases de dues plantes. amb jardins separats diametralment per l'entrada al pàrquing. piles d'objectes usats. batedores, vinils a un dòlar, tallagespes i objectes de suposada decoració 'kitsch'. sempre manoseges aquesta mena de parades en busca d'una joia que no sols trobar. però a vegades passa. i entre les mans ennegrides trobes allò que no aconsegueixes encertar a entendre com algú pot vendre a tan baix preu. creure en aquests regals conjunturals embolcallats de casualitat és divertit. a vegades passa. que mires a dones als ulls i veus una espurna que no veus a les altres. i només la veus tu. llavors tot pren sentit. a vegades passa.

àudio: smokey robinson & the miracles: i heard it through the grapevine

Wednesday, July 09, 2008


les males notícies, per desgràcia, no solen agafar-te ben vestit i recent dutxat. m'entero de la mort de sergio algora per casualitat. ràpidament em venen al cap les cançons de la costa brava que tant personalment cantava. busco amb la mirada, a la prestatgeria, aquell cd seu de galeta rosa xiclet. farcit de bones cançons i poesia d'alta quotidianitat. llavors la tarda em porta a migdiades agraïdes. a compres virtuals de música. llenço a la bústia sobres marrons que espero tornin amb bones notícies. lletres cosides a la meva manera impreses a doble espai per certàmens literaris de poblets de costa. per en un futur poder dir amb cert orgull que almenys ho vaig intentar. surto de casa mentre la tarda i el vespre es creuen gairebé sense mirar-se. viatges en bicicleta. death cab for cutie a l'i-pod. marco un gir amb la mà esquerra. i aquella terrassa nostra que t'acull. amb amics dels de conèixer el nom dels pares i boniques noies morenes. i pensar en festivals estivals i pel·lícules d'aronofsky. sentir que el polo 'lemon yellow' et senta bé. com algunes altres coses.

àudio: la costa brava: vuelvo a ser yo
"desafinar, y sin embargo, volver a cantar.
actualidad. ni estamos de moda ni estamos de más.
mira, por bajar a la calle te has vuelto a enamorar."

Tuesday, July 08, 2008


alison moyet canta la monumental 'only you'. les esferes de 'synth pop' s'apoderen de l'habitacle que em fa d'estudi/dormitori. aquell on ja no caben els discos i necessito més espai per ells. boniques caratules que s'apilen endreçades per un ordre molt meu. pop, electro, punk-rock, techno hooliganista, funk, soul, northern soul, psicodèlia, house, trip-hop, blaxplotaiton, hip-hop amable o veus de 'crooners' passats de moda. centenars de galetes colorides o no, que amaguen tresors auditius que algun dia entraran en caixes per marxar a una altra banda. melodies per resbalar dels timpans enllà. notes que s'estiren sobre la pell i la travessen en intensitats diverses. dentallades musicals que s'injecten a la consciència vital i a un bagatge molt personal. pop per camaleons. per persones i aprenents. amb tasses de cafè o camises a ratlles. pels diumenges i pels dimecres. per les noies amb nom de cançó. ja ho deia nick hornby, no sé si escolto música pop perquè estic trist o estic trist perquè escolto música pop'. alison moyet segueix cantant amb aroma a passat aquí. uns puntets punxeguts se'm disposen a la pell, molt uniformes. i els pèls s'han aixecat. i les emocions es tornen palpables...

*àudio: oscarvillalibre's mixtape to july
-magnetic fields: i don't want to get over you
-tindersticks: tiny tears
-stereolab: the man with 100 cells
-the shins: australia
-pelle carlberg: i love you, you imbecille
-irene: i love your way
-the kooks: sofa song
-sugababes: denail
-yazoo: only you
-cut copy: lights & music
-babamars: the core
-sideral: tocotronic-jackpot (kompakt k.o. mix)
*llocs on escriure coses semblants a aquesta...(nota sobre la foto)
*desembre de 2007. o com intentar anar tancant temes...
a vegades m'escric a sobre en castellà...(notes sobre el text)

Luces fluorescentes indican vida artificial en el celular. Oigo tu voz mediante palabras bonitas escritas. Hablas de noches, conexiones y futuros en construcción. Todo se remueve, siento el estomago caracoleando. Alud de sentimientos, contradictorios entre ellos, se aprietan en las sienes. Quisiera decirte muchas cosas. Pero las normas no escritas sobre el cortejo claman paciencia. Parece que todo tiene su procedimiento establecido, aunque no crea mucho en él. Ahora mismo saldría a buscarte. Decirte que esta camisa a rayas te sienta tan y tan bien. Que tu cuello no para de decirme cosas y mi cabeza no consigue acompasarse a los latidos de esta alma inestable. Mozz canta sobre el amor, sobre muertes metafóricas en manos de mujeres de tumbar la espalda y plegar el entendimiento, en medio de una Roma que ahora es capital de muchas cosas. Letras bonitas que hablan de cosas que entiendo, más allá de traducciones. Un sentido panorámico de lexemas y morfemas conformando pantallas de visualización tremendamente clara. Velocidades duales en mi cabeza. Historias para compartir, pasados que recordar dentro de un tiempo y manteles de cuadros blancos para mesas llenas de buenas viandas y preciosas miradas. Futuros viajes en carreteras sinuosas sin arcén. Llevando seguramente a ninguna parte, pero sintiendo el gusto de la ruta corriendo por mis flujos emocionales. Emocionarte con pequeñas cosas no es síntoma de cobardía, sino señal de sensibilidad floreciente debido a.

àudio: morrisey: the youngest was the most loved

Sunday, July 06, 2008

*tornar casa i cantar a duo cançons de radiohead al cotxe...

amanida amb espàrrecs. truita amb ous d'oca. i cireres de postre. sopars de diumenge. fent meu el moment de passar per la boca els últims gustos del capdesetmana. de voltar i omplir el teu temps amb oci estival per evitar pensar en coses que ja no toquen. el tacte de la sorra de platje embolcallant-me els dits dels peus. tovalloles de colors esteses i l'agradable llepada del sol a la pell. dissabte de sopar japonès. de sucar niguiri al soja i enviar missatges que no toquen. d'aquells que imagines la resposta ( o l'absència de la mateixa ) mentre pitjes el botó verd del celular. d'estrenar estílistics polos de classe cromàtica. fruit de visites a la nova botiga 'american apparel' oberta al raval. de recomanable visita, per cert. i prendre whisky mentre saludes vells coneguts. talls de lluna a la butxaca i visites a l'apolo. per exercir de nou de 'hooligan' del techno. respirar química ambiental i gaudir de belles companyies. acabo amb certa sesació d'eufòria. la que explica que torni a casa des del centre amb bicicleta a les set del matí. sense dissimular les tentines ni el meu somriure d'accentuació etílica. i encetar diumenges que no semblen ser-ho. amb vespres a xiringuitos del litoral, amics dels 'oldies' i dones boniques, i electro minimalista que un dj destil·la des de vinils de 12 pulgades. tornar casa i cantar a duo cançons de radiohead al cotxe. llavors ve allò de saborejar les restes del capdesetmana, mentre the shins canten alguna cosa que sona a bucòlica.

àudio: the sidewalk surfers: fun last summer

Wednesday, July 02, 2008

*llavors sonava aquella de los planetas...

ja imaginava, dies enrere, que recordaria els renecs contra la pluja. quan la calor ofega les ganes i la sensació de tancament s'accentua. tot puja de temperatura. els ritmes de cançons que t'agrada punxar. les sugababes m'inspiren a l'escalfor del 'beat' amb aquella mescla de pop, r&b i electrònica fina. llavors les veus femenines decideixen tenir corbes i torbar-te. com raquel sans explicant cada vespre les notícies. dotant l'actualitat de candidesa i fent-se realment obsessiu lo meu amb aquesta presentadora. segueixo guardant els meus fetixismes amb cura i reverència. les noies boniques segueixen prenent els carrers com a passarel·les, mentre jo les animo amb la mirada. amb el cap a suècia i passejant estilisme pel carrer. samarretes roses i cert optimisme de dimecres. però la nit arriba i el meu estat d'ànim camaleònic muta la pell i s'enfosqueix amb l'arribada de la lluna. i torna la inspiració i les ganes d'escriure. les paraules efervescents de la gent m'animen a entornar cert futur a això d'escriure. i deixo anar entel·lèquies en prosa i sento que la sang em corre per les venes amb certa coherència. rellegeixo paràgrafs farcits de metàfores, enceto una novel·la de kazuo ishiguro. els tinderstcks sonen a l'ipod. apago el llum. i procuro no pensar en l'ansietat que se'm posa a la panxa. tanmateix, m'adormo.

àudio: sugarbabes: denial

Tuesday, July 01, 2008

*the white ape.

oscar wilde deia que ' la naturalitat és la pose més difícil de mantenir'. m'ha vingut aquesta frase al cap després de escapar uns quants pensaments rere el meu front sobre els estats d'ànim. sobre el meu, més concretament. treia punta al racionalisme propi fent preguntes vers la melangia, estat perenne. la seva adequació i la seva omnipresència. com la soletat del corredor de fons, m'atribueixo el cansament del bucle melangiac. certa bellesa segueix semblant-me un plat d'exquisita degustació per posatals molt concretes. per servir de font de melodies pop i d'històries tintades en paper o en 35 mm. però la vida real, la d'aixecar-se a les 5:50, la de suar quan jugo a futbol i la de tornar a casa cada dia necessita d'altres ingredients. que la pluja és molt bucòlica per films de la coixet, però aquí que plogui fa nosa. et mulles els baixos dels pantalons i el trànsit es congestiona. que quan dic que vull estar bé no menteixo, malgrat sigui més tard de mitjanit. malgrat també el temps sigui difícil de gestionar, i se'm doni molt millor reconstruir instantànies de passat en blanc i negre, que pintar coloristes fotografies de futur. però com m'ha dit algú avui, em cal temps per pair les coses. potser demà, o potser demà passat.

àudio: mishima: as time signs in your skin