Thursday, November 29, 2007

*en pau i jo 'gratinant'...

una hora de futbol al descobert. en un camp gran i de gespa artificial. el fred instal·lant-se a tots els records inimaginables del cos. convinat amb la suor atorga una sensació extranya. doncs això m'ha deixat amb el cos rebregat. símptomes de refredat a dins. aquest fred que ara ja sembla que arriba més racionalment. més acompassat. com també m'arriben les primeres ganes d'estiu ja. sempre passa. dies de no poder para d'escoltar la cançó d'avui. no sé ben bé perquè. d'aquelles que coneixes i que has ballat a la teva sala preferida. i la casualitat et porta a retrobar-la. ho relaciono amb les ganes de consumir nit. ganes de whisky, taronja i electropop. dies de feina. de somiar amb llibres. de ganes de sopar amb els 'oldies' del barri. de primera lectura d'un 'cuentos de amor' de Herman Hesse molt recomanable. i perillós alhora. de viatges en cotxe amb la bufanda posada. d'invitacions a festes a les que no pots assistir. de procurar no pensar massa i començar a agradar-te aquesta sensació. de ganes de. de rombes respirant l'ambient. de sandvitxos vegetals i migdiades en transports públics interurbans. m'agrada dir que estic encantat d'haver-me conegut. algú em va dir fa poc, que se'm nota especialment, últimament...

àudio: delays: valentine


Sunday, November 25, 2007


prenc consciència de mi de forma natural. agraeixo una bonica sinergia entre els llençols i el meu cos. celebro sentir-la de forma accidental i sense despertars orquestrats per sorolls monòtons i electrònics. suc de prèssec i la cafetera a foc baix. l'olor del cafè va impregnant poc a poc tota la cuina. obro les cortines del menjador i un sol tímid es cola per la finestra. formant petites formes geomètriques i juganeres en el camí del seu raig. l'abraçada dòcil d'un pijama a quadres i boniques cançons de sanpedro. mescla virtuosa de plasticitat sonora i preciocisme mètric que pren formes encertades de cotidianitat. dissabte de voltar per la ciutat. recollir en 'russty' que havies deixat aparcat lluny de casa. de dinar pasta d'espinacs amb ceba i pastanaga sofregida. de migdiades agraides al sofà. de saludar cares conegudes i veure partits de futbol amb el cap a una altra banda. celebrant gols, mentra baixes les rambles en cotxe, i escoltes la ràdio. de converses telefòniques que fan afluxiar certa duresa que mai he acabat de tenir. de no voler pensar en el futur perquè aquest present ja t'agrada i preguntar-te si tens por a la velocitat. tornada temprana a casa. emocionant-me amb la visió dels meus braços al volant i la perfecció sonora dels anglesos de 'st.etienne'. parat en un semàfor, l'home que conduia el cotxe del meu costat em pregunta si tot aquest cabell és meu. li dic que sí, però em sembla que no em creu. torno a casa i no em puc treure les ganes d'abraçar-te...

àudio: sanpedro: el caire

Thursday, November 22, 2007

*space cowboy needs cosmic girl...
funky rules...

sona un 'mixtape' de música funk. la mitjanit s'apropa, decidida. cansament el cos i satisfacció després d'aquella sensació d'aprofitar el dia. d'arribar a la feina més adormit del normal. sostenint el cafè amb llet en vas de plàstic a tentines. ´cinc hores dormides després d'anar a veure 'the fountain', darrer film de Darren Aronofsky. immensa i altament recomanable. set persones a la sala, i la companyia del meu amic del nord. tornada a casa amb l'auto i mishima, ideal per pair certes coses. converses telefòniques a la retina. avui, dia de regalar hores a l'empresa. trobo sobre la taula el recull de vinyetes de Charlie Brown que acabem d'editar. és esplèndid. en Basté parla del nostre país a la ràdio mentre el matí es desfulla. tarda de petits passejos amb la noia que porta millor que ningú cert perfum novaiorquès. de visita a la biblioteca per fullejar revistes musicals i prendre dvd's per veure. i un VHS de la pionera 'metrópolis' de Lang. vespre de portar en 'rasty' a banyar-se. a netejar-li els vidres. de comprar mozzarela per l'amanida de sopar. la meva vinagreta, tomàquets, espàrrecs i la ceba en semi-llunes, com m'agrada. el sofà i un reportatge dels Beatles a la pantalla. m'he emocionat al veure'ls envellits i tornant a Abbey Road. ara en George tampoc hi és. ara sonen Sly & the family stone. fullejarè La Vanguardia de final a principi des del llit estant, mentre freuxio de les últimes calades del dia. un dia profitós.

àudio: the delfonics: didn't I (blow your mind this time)

Sunday, November 18, 2007

* un dels més grans...
el millor actor de papers secundaris...

diumenge de fred. d'aquest que arriba per sorpresa. bufandes calades i jaquetes noves que lluir. de passar la vida a la velocitat d'un motir diesel, com diu un dels mestres. lentament la tarda cau i el sol marxa. l'ambient gèlid s'instal·la, premonitori. soul sonant, cafè omplint la tassa. cert cansament i ganes de poc. un manta al sofà i un clàssic bèl·lic d'Stanley Kubrick a la pantalla. llibres pendents de ser llegits, esperant el seu moment. visita de vespre al bar de capçalera per veure cares conegudes. dos dies de descans que s'han fet curts. converses enraderides tancades amb una abraçada, com ha de ser. partits de futbol virtual i certes coses al cap. tallats amb la llet natural a llocs propers, llegint de reull el diari del veí. tardes d'edició i muntatges gratinats. d'escriure unes poques paraules. els manic street preachers sonant a l'auto. i recordes que l'himne 'if you tolerate this' prové d'un cartell republicà imprès durant la guerra civil i que va servir per inspirar als nois de Gal·les. que fan bona música i ideologia activista. princeses republicanes fent de copilot i de companyia d'esmorzar dominical. algú em va dir una vegada que les dones boniques porten problemes. potser no totes...

àudio: ac/dc: problem child
*150% attitute...

Wednesday, November 14, 2007


una barba perfectament rasurada em reflexa al mirall. certa espurna i t'agrada el que veus. dies de feina. de llibres en piles separades per segells sobre l'estanteria. m'encanta la sensació de passar per la recepció de l'editorial, i que la noia de torn em cridi, i em doni dos exemplars de totes les novetats que arriben. les prenc, arribo a la meva taula i les apilo on correspon. miro de reull si algun sobre groc apareix a la pantalla del pc. m'agrada arribar a la feina una mica tard. després de parar al forn i demanar un cafè amb llet per emportar. desprenc religiosament els bons dies corresponents. em desfaig la bufanda i el temps passa ràpid com fins ara no ho feia. algú em dissenya somriures plàcids i em regala mirades de complicitat. una flor a la solapa i aquella sobrietat tant estilística. i la màquina del cafè com a únic testimoni de certes confidències. he comprat l'últim LP de Mishima. el dia que sortia. avui l'he escoltat cinc vegades. és gran, és madur, és art, és pop. molt pop. s'ha espatllat l'i-pod. i m'he adonat de la meva addicció a la música. tarda de neteja. de llençar papers, trobar fotografies i postals enviades d'arreu. m'he emocionat amb alguns records. he estat a punt d'estripar una fotografia, però al final no ho he fet. cartes de dones que ara es conformen llunyanes. seguirem llaurant records, doncs.

àudio: mishima: un tros de fang

Sunday, November 11, 2007

*divagant al 'combo' de rodatge...
tres novells directors...

no cau bé que les coses no surtin com tenies previst. que una actuació planejada des de fa tants mesos no acabi sorgint, per la desmotivació d'uns, i la desorganització dels altres. no cau gens bé discutir-te amb persones que estimes, però a vegades la situació et supera. segurament no s'hi hagi de donar més voltes, però les fisiologies mentals personals són de cadascú. sort de la comprensió dels que et rodejen. i de paraules regalades en bosses de calidesa per fer-te passar aquest mal regust. tot passarà a ser anècdota, i així ha de ser. em quedo amb els que s'aplegàven il·lusionats per venir-me a veure. hi eren els que havien de ser, o gairebé. em quedo amb certes mirades i el gust de maduixa als llavis. llençols nous que agraeixes i frueixes. agradables despertars malgrat la son i el mal de cap. passejos per les rambles de diumenge matí. sota un sol incrédul que treia pit. cançons de facto delafe a l'auto. viatges en cotxe agafant el volant en aquella 'pose' tant meva. esmorzars gratificants i vestits negres cenyits que deformen l'enteniment. rissotto de bolets i crema d'espinacs per dinar, a casa de la meva germana. amb migdiades involuntàries al sofà i tornades en cotxe sota la màgia de 'sgt. pepper's lonely hearts club band'. alguns fan preguntes i a vegades no se qué respondre. recordo floretes que últimament recullo agrait. com la dona del forn de vra l'editorial, que m'aten amb un 'que voldrà, jove lluit'. les coses traspuen. ara ja, tonyina per sopar i una 'sitcom' catalana a la tv. lectura i Percey Sledge per cloure una altra setmana.

Àudio: The Cardigans: erase & rewind

Sunday, November 04, 2007

* dancing in a summer nights...
revealing style, always...

Les últimes calades als dies extra de festa, ja. Cafè i torrades per esmorzar, després d'haver-me despedit dora dels llençols aquest matí. Palpo la sensació agradable de tenir ganes d'aprofitar aquest dia. El sol es cola tímidament per la finestra del menjador, i s'acomoda en petites figures geomètriques al terra de la sala. Hores de son dormides plàcidament després d'un dissabte nocturn casolà. La meva visió tenia , en primer pla, les meves cames enfundades en un estílistic pijama a quadres reposant sobre la taula. I en segon terme, la bellesa europea d'Audrey Tautou a la pantalla. En històries boniques i ensucrades, i una fotografia excepcional. Repasso mentalment, com a exercici rutinari i necessari, el bagatge d'aquests dies. Cerveses agradables a locals estiilístics de Gràcia. Amb companyies vigatanes i agradables. Converses de música, dels Pixies i de les tasses de suicidi als països escandinaus. La meva amiga dissenyadora vigatana i mirada clara m'explica com fa el 'rissotto' i em regala boniques paraules a flogs aliens. "Ahir em va faltar així de demanar-te que em deixessis emprovar aquestes fantàstiques ulleres de pasta de Prada que portes, són molt maques i et queden molt bé (si, ja sé que em diras.. és que un té classe nena!). Tu amb aquesta tranquilitat impassible amb que parles de tot, a vegades em sorprén la confiança que ens tenim...". Divendres de sessions electròniques i de llavis que conformen enunciats desideratius. Agradables despertars engalanats de suspirs i el tacte de pells agradables. Esmorzant a pobles propers amb complicitats exercint d'estovalles. Ara sonen els TFC aquí i penso en la bellesa objectiva que posseeixen algunes coses.

Àudio: Marvin Gaye: Let's get it on