Sunday, January 31, 2010


els abrics fan hivern, com les flors fan estiu. el classicisme del negre i un coll alçat per emmarcar. una carta de presentació per saludar persones, que et miren les ulleres enlloc dels ulls. quilòmetres en carreteres que desfilen al sud. per brindar homenatge a les arrels al voltant de taules de fusta i estovalles de paper. escurant el regust dels dies lliures. vestir el vespre amb concerts de cantautors que imprimeixen tristesa en melodies d'anada i tornada. la veu d'un fumador de misticisme quotidià amb l'escenari fent d'estora. i tot es fa una mica estrany encara. tot prenent el to correcte a les sensacions esperant que el sèpia tinti algunes fotografies. la motown repica en compassos de quatre, però ja fa estona que és conscient de la lluna plena. i algú parla de dites populars que mencionen pells de lleó i interiors de xai. per contestar que totes sou iguals. però amb certa recança de digestió lenta. vint-i-nou pàgines de murakami. amb homes als qui roben l'ombra per poder entrar a la fi del món. mentrestant farciré els llençols amb el meu cos i el pòsit de tot aquest gris clar de finals de setmana.

àudio: alfombra: caradura

Tuesday, January 26, 2010


camina cap al centre de la ciutat. amb posat afectat i creure saber més coses de les que realment sap. la mirada, emmarcada d'una forma diferent. potser massa evident. feia cara de cansat. parlava d'agradar a les mares i a les filles, però ni ell ja s'entén. espera nous dimecres i cançons pop per vestir entre setmana. persevera en l'elegància com a sortida endavant. "nick cave t'està fent massa mal", li va dir ella.

àudio: the national: fake empire

Monday, January 18, 2010


té nom italià i ens vam conèixer per motius de feina. és sabut que beneeixo sobre-manera la cultura del bar ben entesa. sense olor a ranci, clofes de cacauet a terra, racions de crosta de porc seca ni enyorats de temps antics amb samarreta interior blanca. aquí es diferent, malgrat la llengua vernacle pròpia sigui quelcom exòtic. prenc el tallat sense haver-lo de demanar i amb la llet natural (tot i que fruit d'una tenacitat més pròpia d'un matemàtic oriental). a vegades trobes el diari subratllat, però. la mestressa llueix un argentí que no arriba a fer-se enganxifós i no dóna el bon dia, sinó que el desitja. la jove cambrera fa dos mesos que no em parla per un comentari que li vaig llençar, un migdia, relacionat amb la seva xerrera, el diari que m'acompanyava dinant i la meva tranquil·litat. tanmateix el seu cap, de braços tatuats i parlar napolità, no pensa així. amb bona visió de negoci em dedica atencions. com la burrata italiana que em portà l'altre dia. fresca i produïda feia dos dies. m'explicà com preparar-la amb orenga, pebre i oli d'oliva. un bé de déu. tot plegat no deixa de ser com una casa. no tot t'agrada, però hi vas cada dia. no demano massa. només bon cafè, llet sense portar a ebullició i un diari per llegir de final a principi, encara que estigui subratllat.

àudio: m.i.a.: paper plans

Friday, January 15, 2010


tres intents d'escoltar la lletra de la cançó. al quart m'he adonat que sonava la meitat de la següent. carrers que abandonen la lògica del recorregut més curt. he fumat més del compte sense que em preocupés. les coses semblen a vegades col·locades enlloc de ser allà. masses infusions i mocadors. dormir, només.

àudio: tracey thorn: nowhere near

Wednesday, January 06, 2010






*seqüència fotogràfica extreta d'"El hombre que salió de la tarta".

em sembla una magnífica metàfora dels dies de vermell calendari i sobrepès tradicionalista d'aquests dies que clouen. embolcalls daurats de pretesa pompositat i una severa buidor de contingut. sort de les sals de fruita i de la família. i de cervatells que venen en camí...

àudio: portishead: small

Monday, January 04, 2010


"en Bunny fa una altra mossegada a la Big Mac i sap, com qualsevol que estigui al corrent d'aquesta mena de coses, que el pa tou, la carn esponjosa, el formatge, el cogombret tallat tan fi i, per descomptat, la salsa especial salada, fan que mossegar un Big Mac sigui el més semblant a menjar-se un cony que hi ha després de, bé, menjar-se un cony. Un cop que eren al Wick, va exposar aquesta teoria a en Poodle, i ell, autoproclamat expert del sexe i obsés declarat, va replicar que menjar-se un carpaccio de tonyina s'assemblava molt més a menjar-se un cony que no pas un Big Mac, amb la qual cosa la discussió es va allargar tota la tarda i es va tornar més hostil a mesura que les pintes de cervesa es buidaven. En Geoffrey, amb la seva saviesa gairebé divina, va acabar posant ordre i afirmant que cruspir-se un Big Mac era com menjar-li el cony a una tia grassa i que fotre's un carpaccio de tonyina era com fer-li a una tia escanyolida, i es va posar fi a la discussió."

' la mort d'en Bunny Munro'. nick cave.

àudio: seals & crofts: big mac

Saturday, January 02, 2010


un home de celles extravertides va creuar la mirada amb una dona de somriure perfeccionista. l'any numèric, rodó i de matrícula, es presenta formós al calendari. sense la por del nouvingut. a classe o amb pastera. vindran cercles amb retolador vermell, sumes, divisions i arrels cúbiques. finals de mes i cinquanta-tres dimecres. les condicions meteorològiques regalaran bones oportunitats als homes ben vestits, pels quals seguirem demanant la seva benedicció. seguiran també els ratllats de verd gespa a dos colors en emmarcats perfectes color calç. salvaguardes de primera lectura. portades de vinils amb dissenys a tres colors i degradats. continuaran les dones de pentinats crespats preguntant al dj si posarà música més comercial. s'esmorteirà el so dels glaçons al arribar al final de llargs gots de vidre. les ones hertzianes portaran digital com a adjectiu, amb nous i millors imbècils. alguns insistiran en treure el cogombre a les hamburgueses ràpides i altres en demanar, piadosament, la llet natural al cafè. melmelada de maduixa i de pruna per napar el groc de la margarina, també. mentrestant, "la fiesta aún no ha terminado" cantaran a l'extraradi.

àudio: chinese christmas cards: welcome to life