Saturday, August 22, 2009

*(tancat per vacances)

passaport, feix de dòlars i l'i-pod carregant-se. algunes samarretes plegades en tres. maletes a mitges. que, avui en dia, porten més carregadors de bateries que parells de mitjons. i la inexistent sensació de tenir-ho tot a punt. arriba un moment que desitges tant les vacances com les administratives de mitjana edat que, com a carn d'oficina que són, mai volies arribar a semblar-t'hi. desconnexió i descompressió de la realitat en comprimits de dues setmanes. faré una mossegada a la gran poma. ho sé jo i l'american express que sembla conscient de la feina que se li gira. fifth avenue, soho, tribeca, nolita, upper west side, williamsburg, queens. anglès d'anar per casa i novel·les sueques de mainstream per l'avió. anit costava dormir. res nou. a la pantalla rosario dawson i les seves quilomètriques cames. jo sospirava i només volia guanyar-li hores al rellotge. take away.

àudio: everything but the girl: the only living boy in new york

Tuesday, August 18, 2009


temperatures superlatives abracen migdies, vespres i nits d'agost. enganxada a la pell la sensació d'ofec mentre algunes substàncies químiques es fonen al cervell. carrers amb poques cames autòctones trepitjant les llambordes. alguna dona gran passeja amb aquell celebrat "qui dia passa, any empeny" a la boca. comerciants xinesos segueixen mirant amb cara de no entendre. l'entretenimen del que camina pel carrer minva els dies d'agost. cal, doncs, perseverància en el fet d'observar i ganes de fer punta. explicar, si cal, per enèsima vegada el perquè de la llet freda al cafè. aparcar el cotxe és més fàcil aquests dies, però. acompassaments costumbristes cap a vespres de front enganxifosa. lliscant tinta en cal·ligrafia cursiva sobre moleskine color negre. anotant adreces i noms de botigues de moda iconoclasta. sobra la taula una pila de guies sobre NYC. les ganes ja no em caben a la maleta. al costat una pila de discos. joy division, flaming lips, happy mondays i the jayhawks. qui no compra discos és perquè no vol. el preu no és excusa. ho sento però no. centre comercial de quatre lletres amb tres consonants ofereix selecció de quatre compactes per 20 euros. no és excusa. john frusciante és molt serio.

àudio: john frusciante: dark/light

Monday, August 10, 2009


encetar una setmana escoltant les notícies de la ràdio a les set del matí, després d'haver acabat novel·les fredes en diumenge podria significar fer bé les coses. hom s'aferra a elements quotidians per no perdre la distància amb cert sentit necessari de la realitat. perquè aguanta coses entre les mans sense saber encara si se'n penedirà. perquè se'n adona que la faràndula no acaba de ser feta per ell. que és divertit engaltar quatre cançons d'electrònica amable a pistes de ball, però el 'postureo', les gorres mil·limètricament mal posades i els noms que coneix per primera vegada no estan fets per ell. es refugia de la realitat urbana en capsdesetmana de marc rural i ruixats d'intensitat notable a mitja tarda. amb lectures, compres alimentàries i samarretes antigues. nits de manta, sopars amb cranc, vi blanc i formatge. amb converses de veïnes de cabell blanc i somriures generosos a mares rosses de cervatells juganers. coses de poca calada explicativa però de complexa conjugació circumstancial. que fan veure, a hom, que a vegades l'estructura s'aguanta amb banalitats relatives; amb calades entre la foscor sentint, després de temps, el tacte d'un jersei d'estiu a la pell.

àudio: the emotions: so i can love you

Wednesday, August 05, 2009

* entrada núm. 501


mullaré els records al cafè
per estovar-los
i poder-los empassar més bé.


àudio: al green: for the good times