Monday, December 29, 2008

*searching...

tradicions que deixen un rodal sota els dies del final del calendari. marcant una petjada amb certa intensitat, perquè l'any següent s'assembli a l'anterior. amb certa condescendència. curiositats de certa calada apareixent pel davant. a la vista del qui observa, però. com que cada any falti algú important a taula però cada cop siguem més els qui ens reunim al voltant d'aquesta. o que les neules ara són també de xocolata. dies de negre calendari per pair un vermell farcit de sobretaules i papers d'estampats "demodé". amb hores de molt film i molta solapa de llibre reposant sobre una taula o sobre el teu propi pit. anades solitàries al cinema per veure seqüències de cel·luloide amb regust a còmic amb la marca de frank miller, que tant t'agrada reconèixer a simple vista. dissabtes d'allargar la lluna com a teulada amb precioses companyies i ballar electrònica minimalista com feia temps. diumenges de sopar sushi i beure copes de vi blanc mentre recopiles les intensitats dels caps de setmana dels qui t'envolten. per tornar a casa i guarir-te del fred. només. perquè altres no.

àudio: the searchers: needles & pins

Monday, December 22, 2008


un altre dilluns. de sumes i restes amb un calendari entre les mans. les butxaques amb alguna moneda i plenes de coses intangibles. coses amb substantius de difícil elecció, però sempre acabats amb diftong, de vocal feble més vocal forta. el matí em porta emocions sobtades al llegir la crònica del concert de tracy chapman, pel qual no vaig aconseguir entrades. recordo com un dos em forma de regal em corria pel cap, quan les vaig voler comprar. comprimits de desencís transformats amb agres bons dies per regalar. entristir-se per la marxa de la teva companya de feina. tararejar alguna cançó tornant a casa per dinar mentre sents massa fort, sobre el coll, el nus de la bufanda. pensar en el futur i recaure constanment en un passat recent. migdiada anestèsica i poc més. petits viatjes en cotxe perseguint als reis mags. de nou tornar a casa, sense ganes de conversa. com sovint últimament. vetusta morla canten cançons amb títols de ciutats europees. parlen d'anades i vingudes, de llocs on arribar. i sents que no et costaria gaire plorar. sovint com les poques ganes de parlar.
"El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.
El valor para marcharse,
el miedo a llegar.
Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.
Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar."


àudio: vetusta morla: copenaghe



Tuesday, December 16, 2008


allargar un dimarts en tiralinies horàries. dies entresetmana com les cançons de le mans. pluja fina intensa que evita una imatge nítida rere les ulleres i que deixa al terra una fina pel·lícula d'aigua. amb constància i persistència. coses petites per anar sumant i arribar a la nit amb el pensament despistat pel cansament. vespres de passejar per carrers que abans sovintejaves. passar per davant d'antigues feines. remenar discos de soul i new wave disco. comprar uns levi's 'red boy slim' d'estètica impressionista i formes poc racionals. moldejar l'estètica com no puc fer-ho amb altres coses. sopar amanides amb formatge i pollastre amb eneldo a llocs cèntrics. amb la bona companyia d'uns bonics ulls blaus i d'una barba poblada com la meva. per recuperar sinergies i temes recorrents. sentir paraules embolcallades d'escalfor, com una moixaina allà on comença el clatell. tornar a casa, pagar la multa i recollir les fotos. nit poc golafre i em creuo amb flora saura i david caraben al carrer elisabets. mentre passo per aparadors on algun dia havia vist vestits vermells. pagar el taxi. un bon disc de kanye west i pàgines d'un novel·lista suec que ara és supervendes. llegeixo el títol de la coberta i somric, mentre allargo les cames sota els llençols.

àudio: kanye west: heartless
( and all lp "808's&heartbreaks")

Friday, December 12, 2008

Cálido frío del norte


"Hace un frío intenso en Donosti. Un domingo cualquiera de febrero se aposenta en el calendario. El cielo tiene un gris pálido. Aquel grisáceo que apunta a nieve. Un hombre, con bufando color vino calada al cuello, pasea por las callejuelas del casco antiguo. Aquellas que tanto han vivido con las suelas de sus zapatos reposando sobre sus adoquines. Entra en aquel pequeño bar de siempre. Donde el café es ligeramente amargo y el ambiente ciertamente agradable. Se friega las manos al entrar, y resopla encima de ellas para sacudirse el frío, que ha dado un color rosáceo a sus dedos. Piensa en el final del invierno y en el clima del norte.
Su codo derecho descansa en una mesa cuadrada. Suena un disco de ‘La Buena Vida’ y entonces toma conciencia de si mismo. No consigue recordar en lo que pensaba. El pop donostiarra esparce sus notas coloristas por la cafetería y la cara de ella se le aparece casi instintivamente. Recuerda su sonrisa de media luna; su gracia al caminar. También sitúa la mente en el día que ella lo abandonó. En sus palabras de despedida, más o menos estudiadas y pronunciadas con exactitud. Sus sienes se aprietan al pensar en ella. En la manera como marchó.
El frío del norte se la había llevado y él quedó allí, solo. Ese frío húmedo que se inyecta en los huesos. Aquel que huele a norte y parece limpiar el ambiente como un paño húmedo. El clima intenso de invierno que te regala aquella sensación de abrigo, de no estar muy lejos de casa.
La ciudad seguía callada. Pero ésta era cómplice de un frío que él sabía se había llevado a su chica. Donosti sigue callando y sigue albergando dentro a su cálido frío. Aunque nadie sepa nada."

àudio: le mans: canción de puede ser

Tuesday, December 09, 2008

d'un matí plujós que thom yorke cantava que "it's the best thing that you ever had..."
i els acords flotaven.
però nusos interiors no acabaven de desfer-se...



àudio: radiohead: high & dry

Sunday, November 23, 2008


mentre sona alguna construcció musical de tints edificants dels DCFC, condueixes i te'n adones que ets incapaç de recordar el color de la llum dels últims tres semàfors que acabes de passar. la ment que viatja a parts llunyanes del cos present amb maletes repletes de quotidianitats i peròs amb un accent pronunciat a l'última lletra. diumenges que oloren a futbol de mitja tarda, a roba estesa i a algunes reflexions reposant sobre la taula. formant una mena de pila de papers amb coses pendents de fer o d'evocar en forma d'un diàleg esperes sigui constructiu. llavors m'aturo en preguntes relacionades amb la funcionalitat d'escriure. en la complexitat d'expressar certes coses i en la reserva, cada cop major, que se'm planteja al parlar de coses privades. ganes de reformes per aquest lloc. la història de sempre d'obrir finestres i deixar que passi l'aire. ara una mica més gèlid. perquè renovi partícul·les i doni aquella sensació d'eixamplar habitacles. no penso en tancar ni en deixar d'escriure aquí, de moment. però a vegades costa veure que les coses no funcionen de la millor manera. com tan bé cantava cert grup de pop donostiarra.

àudio: la buena vida: buenas cosas mal dispuestas

Thursday, November 13, 2008


algun periodista musical escrivia que hi ha cançons, que si estàs enamorat no pots resistir-te a elles. i si no ho estàs desitjaries que arribés aquell moment per poder dedicar-la a algú. imaginar que cada matí envies una cançó dedicada, curosament triada. crec que parlava d'aquesta...

Dejo encendida la televisión y cuando me despierto es casi por la mañana.
Lleva encima sólo la sábana
y por la ventana entran ya algunas luces
y parece aún más dulce,
y los rayos aterrizan en su espalda.
No saldría nunca de la cama.
Y las nubes en el suelo y el color de este cuarto.
Si me muevo se podría despertar dejará que esté con ella, yo podría ser su esclavo.
Ahora ya no necesito más. Haría lo que fuera, daría algo más.
Entonces se despierta,
me mira y sé que nada va a pasar.
De pronto sé que nada va a pasar.
Y me sonríe, y todo vuelve a brillar,
y se acerca, y nada puede salir mal. Y si se queda cuidaré siempre de ella
y entrarán rayos de sol por la mañana , aterrizarán sobre su espalda.
Y las nubes en el suelo, y el color de este cuarto, y las cosas que le tengo que decir.
Dejará que esté con ella dejará que esté a su lado pues eso es suficiente para mí.

àudio: los planetas: 8

Friday, November 07, 2008

*alex trochut. icona tipogràfica actual.
plasticitat que captiva a primer cop d'ull...

canvio l'electrònica cel·lular per el so abrupte d'un aspirador per despertar-me. en divendres de festa, per fi. amb certes dosis de temps per administrar lliurement. per passejos en bicicleta, comprar algun jersei de temporada, prendre cafè mentre tinto els dits amb el diari. dies sense escriure. a causa de la jungla d'horaris i tasques. algun amic diu, però, ho atribueix a un correcte estat d'ànim. bé, sempre he pensat que les coses acostumen a tenir més d'un motor causal. ara michael stipe canta cançons dels r.e.m de principis dels 90's. cert aire d'innocència impregna la seva veu i crec que m'agrada. i això s'agraeix quan últimament els dies passen amb hores, llocs i entregues permanentment a l'imaginari immediat. sobrevivint a base de futrs pròxims en forma de vacances. a porcions de cert somriure i cert moviment harmoniós de pestanyes. desfilant amb bonics vestits de manufactura amiga i estilística. discos de soul i de pop per amanir l'ànima i intentar fixar la pròpia existència, momentaniament, a un parell de dits del terra.

àudio: r.e.m.: nightswimming

Thursday, October 30, 2008

*http://www.cescgrane.com

alguns avisen de la seva arribada. novembre ho fa regalant fred intens i pluja que mulla els baixos dels pantalons. la gelor es torna present i s'escola per les escletxes de la roba. mandra a les baixes temperatures. potser serà significatiu que aquest any no tingui ganes d'hivern. que enyori sobremanera els pantalons curts, les vesprades de terrassa i cames creuades i el tacte del sol calent estirant-se a la pell. però el cicle està fet per girar i per fer tornar les coses. amb el fum sortint dels cafès; no del meu. de bufandes, de persones amb l'esquena arraulida a primeres hores del matí i de les butxaques com a poderoses guardianes de les mans. setmanes que comencen a anar passant. migdiades de més d'una hora. sopars a antigues rostisseries de record universitari. vespres d'arribar xop a casa. amb ganes de envoltar-te del concepte de llar per recloure de l'agressió metereològica. una dutxa calenta, un bon disc d'al green i uns quants mails per escriure, mentre una cigarreta va consumint-se amb parsimònia. dijous matí on els núvols tanquen l'aixeta. coses per fer es disposen de forma endreçada. com deixar una bonica cançó a la safata d'entrada. romanticisme militant en dies d'entre setmana. avui toca una mica de pop escandinau...

àudio: irene: by your side

Sunday, October 26, 2008

*monf's clown crew. estil propi...

la falta de pausa s'instal·la a l'estomac. just aquell punt inexacte, contradictoriament. que fa adonar-te que sempre tens algun lloc on anar. alguna cosa a fer. cites i hores apuntades en paper i en mentalitat. ganes de desconnectar i ser capaç d'exercitar el pensament només de forma voluntària. vespres de diumenge mirant fotografies mentre percy sledge canta sobre dones de plegar l'enteniment. com divendres ho feia al green en un auditòri ple a vessar. vestint classe enfundada en un esmòquing impecable i en un ram de clavells. vitalitat i emoció en dosis excessivament curtes de 75 minuts. tornant a casa amb certa eufòria fruti de l'alcohol, del soul ballat i de la companyia de l'amic dissenyador. per anar a parar a dissabtes amb sopars d'aniversari entre wasabi i cares conegudes. embadalint-me amb algun somriure enmarcat en mitja melena rossa que em guanya. cert esperit 'clown' i sessions escuetes de dj. on faig sonar los piratas, blur o st. etienne. i es produeix aquella màgia del qui a la pista veus com aixeca els braços. o algun altre deixa anar algún 'oh' vocalitzat histriònicament. és llavors quan et sents una mica poderós i t'agradaria poder sentir aquesta sensació totes les setmanes. fer perdurables les sensacions. voler allargaçar matinals de diumenge i robar-ne l'essència...

àudio: the ventures: tequila

Friday, October 24, 2008


la nocturnitat apreta, com les ganes de repòs. els informatius de la tv són agradables si els amaneixes amb una cara com la de mara torres. parla d'oficis antics que es recuperen. d'un home que es dedica a netejar el sutge de les xemeneis de les cases de la burgesia. o joves interioristes que fan cendrers sostenibles amb pells de taronja i midó. històries amb cert encant per apuntar mentalment i reprendre-les algun altre dia enmig de cossos lletrístics d'11'5x18cm. ara cloendes intersetmanals, amb les bosses dels ulls farcides de cansament. de dimecres amb llegendes vives del rock sobre un escenari. suc de cibada i hooliganisme de baixa intensitat per amanir la sensació del so entrant al cos, i desafiant la consistència de les teves costelles. roger taylor, tot i surfejar per la cinquantena, clava un sol a la bateria d'uns deu minuts. comença tocant, només, bombo i pandereta per acompanyar brian may amb la rítmica 39'. taylor segueix tocant, sol, mentre li van muntant, peça a peça, la bateria completa al seu voltant. i l'èxtasi esclata quan ho remata cantant 'i'm in love with my car'. mentre lloava el concepte d'actitud, algú em va dir: "aquest home s'ha follat més 'groupies' i ha esnifat més cocaïna, que tu en vint vides". no tenia res a dir, és clar. de moment, dues entrades a les mans per veure aquesta nit certa llegenda del soul. tindré el telèfon a punt per trucar si aquesta nit al green canta L-O-V-E....

àudio: queen: fat bottomed girls

Monday, October 20, 2008

*encara que jo sempre et trobi bonica...
(pic by gerard ruz)

l'ambigüitat és una d'aquelles coses que em costa d'assimilar. en les persones, en les idees. però sobretot amb el temps. el meteorològic, vull dir. quan la trobada matinal amb l'armari és un pèl massa llarga. l'alternança entre calor i fred al llarg de la jornada són un enemic fefaent en dita tasca. desvirtua lleugerament el bonic exercici de, plantat nu davant l'armari, repassar què faràs aquell dia. quines persones veuràs, quins terres rebran la visita de les teves estilístiques soles. dependrà també del sentiment predominant, si tenyit de tristesa, classicisme, estridència o, fins i tot activisme. tot compta. amant dels petits detalls avisa. decidir vestimenta es molt semblant a decidir quin disc posar. que si color rosa estrident per tenyir l'optimisme pop. que si elegància negra per vestir el soul d'al green que ara sona. que si verd d'activisme musical per a nits d'electrònica de 'samplers' vitalistes. coses que pensar desendreçadament. avui algú a la ràdio citava bertrand russell. resava alguna cosa semblant a que la clau reu pensar en les coses adequades en el moment adequat, i no pensar inadequadament durant tot el dia. irònicament, en això pensava ara...

àudio: the jam: carnation

Sunday, October 19, 2008


algunes coses canvien amb el temps. ara ja ningú fa fotos tontes per acabar el carret. o són pocs els que compren un disc per l'estètica de la seva cultura. hi ha coses que no canvien però. com el mal gust de ferro a la boca després d'una discussió. on es diuen coses que no es pensen. però la serenor arriba i hom treu la llibreta mental per apuntar coses mal fetes. com les cartes mal tirades en una partida de pòquer. tampoc canvien les cares dels que sempre estan per reunir-se al voltant d'una taula. per bufar espelmes i repartir petons. cares conegudes. cares noves. i alguna cara retrobada a la que t'agrada veure que llueix somriure amb naturalitat. algú celebra tornades i alguna altra parla de benestar. d'aquell que diuen veure a la nineta dels ulls. jo assenteixo. gaudint de diumenges on rebs regals en forma d'esmorzar baixat a buscar al carrer. amb cafè recent fet i mirades amables. migdies que es presenten gairebé sense avisar. tardes de tipografia negra sobre fons blanc. del verd de camps de futbol catedralicis. mentrestant segueixo consumint dosis exagerades de pop suec. el de la melodia amable i optimisme tímid. adient per dimecres i per diumenges. el de la perfecció de la quotidianitat. plaent com el qui es queda al sofà vigilant el son dels àngels un dia de capdesetmana qualsevol.

àudio: kent: parlor

Wednesday, October 15, 2008

*anotacions en paper en alguna classe de dimarts tarda recent...

trec el cap en meridians setmanals. fa dies que penso en reorganitzar la meva col·lecció de discos i la de llibres. últimes adquisicions que esperen ubicació. l'alineament que hom fa de les seves col·leccions és quelcom molt personal. les meves galetes i caixes coloristes rauen a principis molt propis relacionats amb gènere i procedència. odio la gent que ordena els seus discos en ordre alfabètic. els objectes necessiten de cert carinyo. com posar nom al teu cotxe, ordinador o motocicleta. aquests dies he recuperat cert grup de pop suec que feia temps no escoltava. segueixo sense entendre el suec, però les sensacions que em transmeten són totalment perceptibles. paraula. segueix fascinant-me l'encant escandinau per a certes coses. com la inusualitat de persones de bata blanca que fan befa i recepten pastilles blaves i pel·lícules com 'cabaret'. entusiasta dels detalls segueixo cercant petites boles de calma dins una cursa de voler còrrer més que les agulles. les del rellotge. la recepte és senzilla. dutxes de vespre amb un disc de booker T & the MG's o recuperar algun clàssic de sinatra. calades pausades i marcar la tecla número 2 al obrir l'agenda del telèfon. somriure al saber que hi haurà llet a la nevera per poder fer el cafè. que el sucre no farà falta. mentre l'olor de crema hidratant sembla anestesiar-me. i dibuixo certa cara a l'imaginari quan sona alguna onírica melodia...

àudio: kent: den da vinkeln

Monday, October 13, 2008

*mustard. pleasure. brown&yellow...

un comença la setmana inesperadament. amb despertadors que ningú recorda haver sentit sonar i més de mitja hora de retard a la feina. petits desajustos que poden ser arreglats amb l'elecció d'un estilós polo a ratlles, cancçons de pop esfèric a l'i-pod i recollir amb pressa el cafè en vas de plàstic. capsdesetmana que passen ràpid. com els coneguts que et saluden mentre passen en cotxe i no tens temps, gairebé, de saludar-los. en vespres de conduir per la ciutat i passar per davant de floristeries conegudes. de trobar-te en un ascensor amb una ampolla de vi blanc, formatge feta i tomàquets 'cherry', i llençar la vista enrera. adonar-te de com les coses canvien. com la direcció del vent. i medir allà on ets tu i recordar que va haver-hi alguna llàgrima. i un ampli catàleg de somriures. i dins d'aquell ascensor entendre, que dites màquines serveixen per baixar al carrer. però també per pujar a casa. també dissabtes de destapar antigues essències. sessió de memorabilia als plats amb el meu amic amant del techno i un servidor. batejant 'st.marthief' a certa actitud i molt respecte pel beat i l'electrònica de tints refinats. després ja diumenges amables. sentint alguna rialla sincera per la que no et fa vergonya dir, que sents una especial debilitat. i que m'agrada poder regalar discos de marvin gaye i explicar qui era isaac hayes...

àudio: sam&dave: soul man. *isaac hayes cover

Wednesday, October 08, 2008


"els poetes es poden morir als vint-i-u, i els revolucionaris i els rockers als vint-i-quatre. Però quan superes aquesta edat, t'imagines que tot anirà bé. Ja has passat el mític Revolt de la Mort, has deixat enrere la foscor del túnel i només has d'avançar per una autopista de tres carrils per arribar a la teva destinació (tant si ho vols com si no). T'has tallat els cabells i t'afaites cada dia. Ja no ets ni poeta ni revolucionari ni rocker..."
haruki murakami. 'el salze cec i la dona dormida'.

cloure dies dins l'olor a llençols nets. paraules que haurien d'anar encadenades a l'adjectiu reconfortant. recopilo sensacions i digereixo paraules que crec algú ha pronunciat en la direcció encertada. sobre la paciència i l'empirisme emocional. fins i tot jo, tampoc sóc perfecte. murakami regala paràgrafs com aquest. amb l'autoritat d'aquell qui deixa anar les veritats enormes com si res. la son es converteix en analgèsica i els dimecres semblen més pausats. la inspiració dóna només un petit copet a l'espatlla. un, tan sols. perquè et giris ràpid i arribis a veure-li la cara. encara que mai sencera. llavors em descobreixo amb idees. amb audiovisuals molt meus que plasmo en paper. amb textos tot just embastats que restaven abandonats. amb paraules a la boca i moltes ganes de dir coses. les pors segueixen aquí, tanmateix. però fer-se coneixedor de carències esdevé productiu. beneït aquell que pugui enriquir-se de les seves mancances. paraula de melangiac sistemàtic. entusiasta, però.

àudio: dubtribe sound system: do it now

Tuesday, October 07, 2008

*oficis bonics. voldria una paisatgista que dissenyés boniques porcions de quotidianitat.
http://www.fotolog.com/poesiavisual/

matins de dimarts. d'octubre estrany farcit de vivències molt estomacals. son a cullerades, d'aquella que sembla abraçar-te des del front fins la nuca. tornar a sentir l'amable tacte de l'edredó. anades i vingudes dins la ciutat. cafè de mati amb accent argentí. cafè de mitja tarda amb accent pakistanès. parar de còrrer durant deu minuts per trucar. degustar converses que duren més que el cigarret que es consumeix entre els dits. i algú sosté entre les mans l'últim llibre de murakami, tot fent-me llevar un somriure dels que fan descobrir part de la dentadura. ganes de veure't. d'escapar. trobar algun banc a alguna banda on poder seure. i saber que allà res dolent pot passar-me. pensar no més del necessari. i tornar a escriure. orgnatizar la petita col·lecció de discos i els llibres i dvd's que s'apilen de forma desendreçada entre estanteries. els ingredients quotidians semblen predispositats a cuinar un gustós plat per algún demà. no serà alta cuina, però tindrà bon gust. mediterrani. sincer. aquí, vespres rememorant bonics temps en terrasses universitàries. sent els últims en marxar, com feiem abans. i rebre alguna abraçada que recomforta. després, a casa, només sonant the shangri-las i algunes pàgines noves. serenor crec que és la paraula que buscava...

àudio: minnie riperton: lovin' you


Discover Minnie Riperton!

Sunday, October 05, 2008


dies amb cercles imaginaris marcats al calendari. sensacions noves i velles revolant la parada, com el vent que entra per la finestra i aixeca els fulls sobre la taula. certes pors compartides, espolvorejades amb la dolçor de paraules com construir. comprimits d'adrenalina en dosis de futura quotidianitat. dies de cervesa i bon futbol. de petits argentins amb màgia als peus. de visites per fer de metge. i portar brou de verdures ecològiques i pomes d'un vermell intens. sentir al cos les poques hores de son, però important-me lo just. trobades de migdiada furtiva al centre de la ciutat. per calmar certes ganes i construir postals romboidals a la retina. vespres de sushi i nigiri regat amb bon vi blanc i conversa franca. cançons de mishima i eels viatjant en format sms. viatges en tren a festes d'amics. connotació alemanya i boniques companyies. tornades en tren a altes hores del matí. vigalant els teus suspirs per no malmetre el seu son, mentre recolza el cap al teu pit. esmorzars amb el sol desvetllant-se ja. complicitats, marvin gaye, llençols desfets i fanta de taronja. diumenge diesel. com la cançó...

àudio: eels: manchild

Thursday, October 02, 2008


Ya hace algunos siglos que he empezado a sospechar
que he caído sin quererlo en tu gravedad.
Es como si andara siempre en espiral,
cuando encuentro una salida, tú apareces.
Niña imantada y ahora yo he de admitirlo,
y ahora yo presiento que has vencido,
no hay manera humana de escapar.
Así que alégrate, lo has conseguido,
los días sin ti serán precipicios,
no hay manera humana de escapar.
Nadie, nunca, nadie, nadie excepto tú
puede enviarme hacia el espacio y devolverme hacia su cama.
Y en las horas más oscuras me harás levitar,
en descuidos crearemos universos.
Niña imantada y ahora yo he de admitirlo,
y ahora yo presiento que has vencido,
no hay manera humana de escapar.
Te voy a contar este misterio:
simple y eficaz, el roce de mis dedos
te ha magnetizado, y ahora tú,
y ahora tú ...
y ahora tú ...
y ahora tú ...
Así que alégrate, lo has conseguido,
los días sin ti serán precipicios,
no hay manera humana de escapar.
Así que alégrate, lo has conseguido,
los días sin ti serán precipicios,
no hay manera humana de escapar.

àudio: love of lesbian: la niña imantada

Tuesday, September 30, 2008


si pregunta algú diré que bé. que el pit sembla donar una treva i no apreta per voler deixar constància de la seva presència. perquè un dimarts també és apte per voler fer-li un pols al temps. guardar el regle mil·limetrat per mesurar allò que passeja per sota la pell. una melodia al cap no m'abandona. la tornada diu "abro los brazos tanto que duele, quiero abrazar lo que no puedo. y al rodar me mareo y me gusta. es una dulce embiagrez". cançons boniques com les pólvores de talc que els trapezistes es posen a les mans. dibuixen cal·ligrafia corporal allunyant-se del terra. i s'acosten al cel per poder donar-li bocinets de pa com agraïment. la realitat de ras deixa banalitats flotants. comprar un llibre sobre la història del pop actual, ja descatalogat, per ebay. afaitar-me i sentir l'agradable rasurat de la barba. algunes cançons dels dexys midnight runners que porten impresa l'essència dels 80's. alguna bonica fotografia antiga que apareix sota muntanyes de papers. una mica de lectura i cigarrets de factura pròpia. porcions mundanes d'una serenor cercada.

àudio: lucky soul: one kiss don't make a summer
*flaminia pelazzi. more new talents on http://www.radart.biz/

adoro les fotografies de flaminia pelazzi. henry és pura classe. que m'agraden les discussions de futbol i de llibres un dissabte nit qualsevol. les tardes de diumenge són bones per fer bicing entre naus industrials i prendre cafè a terrasses on sona la ràdio de fons. malgrat d'una tensió estranya, més física que mental, acompanyant el traspàs de setmana. i segueixo demanant la llet freda al cafè matinal, mentre senyors de verd, a fora, posen els carrers amb màniga llarga, ja. acabada la segona novel·la nocillera. enorme. cortázar m'espera. s'ha guanyat una segona oportunitat. segueixo fent un somriure patètic quan s'il·lumina la pantalla del cel·lular i apareix un nom que intercala consonants i vocals de forma endreçada. els nadons senten, només, la veu de la seva mare quan són a la panxa. el so vibra fins les costelles i els arriba directe. al cinquè mes de gestació ja tenen l'oïda desenvolupada. avui estreno calçotets, i tot sembla una mica més amable. i sonava owl city de bon matí. les tries no acostumen ser aleatòries...

àudio: owl city: designer skyline

Affection, the gifted architect
Is making a draft and beautiful design
The options and possibilities
Are endless when we connect and re-align
Collections of books and documents
Arise and parade around my cluttered desk
Reworking the math and measurements
Until I'm convinced these plans are picturesque
Like mountains in the Midwest

Sunday, September 28, 2008


una altra setmana de quotidianitat amb prismes diaris i rivets brillants aportant força lluminositat. cançons i cançons de pop perquè altres posin en boca meva aquelles coses que voldria dir. instantànies per composar lletres algun dia. com vincent montana jr escrivia acords una tarda fa molt temps a philadelphia. la florista prepara un ram de bonics girasols, mentre amb accent de l'est explica que cal tallar-los la tija en diagonal i canviar-los l'aigua cada tres o quatre dies. davant seu un home amb la camisa perfectament planxada espera amb un bitllet a la mà. com a contrapartida somriures amples per emmarcar. sales de cine intentant buscant woody allen darrera d'anuncis mal fets de barcelona, de dues hores de durada. seguint sumant moments amb petites pessigades sota el pit. moments d'eufòria. de hooliganisme de baixa intensitat. sopant i veient futbol entre els teus. que pregunten per la teva vida i pel fermall de la camisa. foteses dominicals mentre canten the supremes i la tarda convida agafar bicicleta i glopades d'aire. torna a sonar pop. tot pren cert sentit quan algú canta que hi ha "ángeles de la guarda con nombres tan normales como barras de pan". és diumenge i encara recordo l'olor dels girasols.

àudio: daniel boone: beautiful sunday

Wednesday, September 24, 2008


gerard love, norman blake i raymond mcginley. surten parsimoniosament a l'escenari. vesteixen de la mateixa manera que segurament ho feien al matí. la intensitat de la llum baixa. llavors el primer 'riff' de guitarra. un peu comença fer moviment sincopats mentre esclata, ja, el power pop dels teenage fanclub. harmonia en majúscules. la perfecció de l'esfera portada a la música. el so vibra, convertit en moviment des de les cordes de les guitarres. per arribar-te pur. amb l'excitant aroma del directe. quan el so repica entre l'esternon i les costelles o a tota la mandíbula. poc menys de noranta minuts on tot és pop i tot té aquell tint tant ambigu entre hooliganisme i classe que destil·len els escocesos. la noia d'ulls blaus i castellans somriu al veure'm delectar-me. i marxo a casa amb la recomfortant, bonica, i excitant olor dels records recents fets. quan saps que allò durararà. que sí, només és música. però jo mateix ja m'entenc. una ratlleta menys a la llista de coses pendents. una bateria d'himnes de tres minuts de durada tatuats a la memòria. entusiasta.

àudio: teenage fanclub: about you

Sunday, September 21, 2008

esmorzarencompanyia.jpg

desgast corporal fent-se evident a les extremitats. cansament de poques hores de son entre anades i vingudes. capdesetmana de festes aquí. amb banderoles als autobusos i glopades de gent al carrer. gentades entre les que perdre's i sentir que els esdeveniments prenen cert prisma cinematogràfic. partint l'esdevenir vital en bonics plans seqüència amb càmara fixa i narrativa pròpia dels temps de la RKO. facto delafe canten allò de "dormir solo...a tu lado". mentre una pluja fina i insistent va calant la roba. i mulla la mitja melena d'un preciós contrapla que em fa d'acompanyant. i somric quan em neteja les gotes de pluja de les ulleres perquè no perdi detall de la bellesa imperant. més pluja i uns desconeguts destil·len música elegant a places d'empedrats reials de memorabilia dual. algunes confessions a cau d'orella recobertes d'una tendresa que no es fa empalagosa. escenes calades d'aigua i de la sensació de voler convertir els instants en lp's de pop entusiasta. i fer-los sonar d'aquí un temps i que els pèls dels braços s'aixequin per poder-los escoltar. perquè no hi hagi un endemà i l'últim pla del film sigui d'una greta garbo obrint els ulls després de fer-te un petó.

àudio: the jam: happy together

Thursday, September 18, 2008


"grabar una cinta recopilatória requiere un arte muy sutil. hay muchas normas y detalles. para empezar usas poesía de otro para expresar lo que sientes. y eso es algo delicado...
grabar una gran cinta recopilatória es como romper con alguien. se tarda más de lo que imaginas. hay que empezar a lo béstia, para llamar la atención. y luego ir aumentando la intensidad, pero sin pasarse. porque luego hay que bajar de golpe. hay un montón de reglas."

john cusack a 'alta fidelidad'.

acabo de rebre un missatge de la noia d'ulls blaus i castellans a parts iguals. està a un concert de seabear. al que havia d'anar. diu que si hi hagués anat voldria regalar-li un barnús a la violinista. m'ha fet somriure. estava acabant de reveure 'alta fidelitat'. converses vespertines m'han fet tornar el film al cap. i tot tenia cert regust a ella.

àudio: albert hammond jr: cartton music fot super heroes

Monday, September 15, 2008


anit pensava en la poca privacitat que tenen els dies del calendari. tots junts, ben apretats. sense espai per fer-se. i avui hi havia un quinze i un dilluns. emmarcats per un setembre que ja porta fresca matinal. la que em fa pensar en que fa mandra abandonar havaianes, espardenyes i pantalons curts. aquest any no enyoro el fred. exercici mental típic d'altres anys, d'altra banda. dilluns amb coses ratllades en agendes mentals. coses de cert esperit 'zen' que m'acompanya últimament. malgrat els meus amics riguin quan els hi explico. al vespre he sortit a rodar amb la bicicleta. la fortor del riu besòs m'inundava les fosses. les sugababes cantaven a l'i-pod i els més de 100 bpm ajudaven a acompassar el ritme. mentre la suor regalimava arreu m'he adentrat al fòrum. desèrtic, excepte algun veí passejant el gos i algú que altre fent 'jogging'. també algun operari preparava escenaris per concerts. i pensava en nits passades allà. en concerts de los planetas en companyia de belleses amanides amb sobrietat estilística. en nits químiques amb chemical brothers o kings of leon. amb passos de ball sota la pluja fa alguns setembres. i avui tot era buit. ni rastre de música. només que a l'i-pod radiohead bordava 'the bends' i he cridat mentre cantava la tornada.

àudio: ketty lester: some things are better left unsaid

Saturday, September 13, 2008

*postes de sol en albors de setembre.

fa una mica de fred a casa. quan ja el migdia em desperta, després de gairebé onze reparadores hores de son. cert mal de cap instal·lat entre les temples. sensació de desajust corporal que atribueixo al cansament. de dies de càmera i entrevistes pel festival de blues. veient entusiastes de la música. escoltant la càlida veu de txell sust mentre canta la bucòlica 'all that jazz'. tornada al barri propi de passat industrial. són festes i els carrers engalanats de triangles de plàstics de colors i taules i cadires al carrer. penso en que cada dia la gent que assisteix a aquestes festes sembla més jove. llavors faig sumes i restes i descobreixo ser jo qui començo a desentonar. visites als amics que feia dies no veies. per tenir converses sobre. aquelles que no volia tornar a tenir. penso en plans de retirada i marxo cap a casa. fascinat de nou per la lectura de 'nocilla expirience'. apareixen molt boniques històries sobre un arquitecte que construeix una torre preparada pel suïcidi. o un solitari que escriu una novel·la a partir de la primera frase d'altres 2.000 llibres. i penso, ara, en les coses que un té per explicar. en records mullats al cafè. en el disc de glasvegas que estic escoltant per primera vegada. semblen escocesos i són bons. o al revés.

àudio: glasvegas: flowers & football tops

Thursday, September 11, 2008

*flyer from barnat. great designer & better friend.

avui és festa aquí. diada de. l'absència de pressa m'acompanya en el fet de llevar-me. massa tard per poder atendre compromisos. he estès la senyera al balcó i he pres cafè mentre llegia la premsa digital. preparant relats per a concursos i seguint en l'exercici del fluir com a veler dels pensaments. fleetwood mac i dj shadow excercint de banda sonora d'una matí de silencis. també al cel·lular. recordava la nit d'ahir fent la gravació del festival de blues de barcelona. entrevistant persones, més aviat personatges, d'una passió estomacal per la música. sempre és enriquidor parlar amb aquesta mena de gent. fent preguntes sobre perquè els blancs toquen blues però no toquen soul. més silencis. tornada a casa tard mentre l'asfalt gaudia de l'absència de cotxes. seguia amb la lectura del segon volum de la trilogia 'nocillera' d'agustín fernández mallo. una autèntica delícia. enorme. hi ha un fragment d'una entrevista a björk, on parla del ritme lent de les seves cançons. li pregunten sobre la relació entre els ritmes i el seu entorn. i la musa islandesa diu: "hay algo de eso porque muchas de mis canciones tienen 80 bpm, que es el ritmo del corazón cuando estás caminando. Yo escribo casi todas mis canciones cuando estoy paseando, así que hay algo de eso (ríe). Pero no es una cosa que quiera hacer deliberadamente, que sea consciente."
fascinant...nou mixtape de setembre. molt pop, ara que comencen a escampar-se les fulles dels arbres per terra...

*teenage fanclub: neil jung
*smile: summer of 92
*tindersticks: sleepy song
*miqui puig: revival
*radiohead: jigsaw falling into place
*the flaming lips: mr.ambulance driver
*the byrds: all i really want to do
*yo la tengo: the race is on again

Tuesday, September 09, 2008


tornada a la feina d'un dimarts de son rere les orelles. les companyes comenten el to del meu bronzejat, després que aquest vagi assentant-se sobre la pell. com les sensacions de vespres passats sota l'empedrat embolcall de la plaça reial. deixant les preguntes, els perquès i els 'si' en forma de condicional per un altre moment. intentant aparcar aquesta racionalitat marca de la casa que condensa, a vegades, el lleuger fluir de les coses. per tornar a sentir la insoportable lleugeresa del ser de milan kundera. marxant a casa amb un somriure molt poc pronunciat sobre els llavis inflats. content, però, de tornar a sentir el gust tant i tant dolç dels seus petons. com el tacte dels seus fins dits aferrant-se a la meva esquena i tornar trobar a les butxaques les cullerades de tendresa que sempre em regala. sense fer preguntes i sense buscar respostes buides de contingut torno cap a casa. sopesant entre les mans el bonic regal d'haver-te conegut, més enllà de circumstàncies i futurs als que ara no vull atendre. finalment, sempre hi ha un dia després. en el que llegeixo coses precioses d'una sinceritat estomacal. i segueixo sostenint el bonic regal entre les mans. llavors penso en woody allen. en el que deia sobre michel pfeiffer i en portades de llibres de color taronja.

àudio: teenage fanclub: your love is the place where i come from

Sunday, September 07, 2008

*summer endings. menorca'08

la formologia dels parèntesi els fa tenir una entrada i una sortida. l'absència d'algun d'aquests dos ítems convertiria el concepte en una altra cosa. hi ha diumenges com aquest en que sents el tacte de la convexitat de la sortida del parèntesi. i el neguit arriba a ser força palpable. la vista enrere em porta a calmes cercades dins la illa precedida per aquest adjectiu. agradables companyies de viatge. amb bromes i confiança adquirida com a banda sonora. barrets de palla i la varietat cromàtica de les tovalloles esteses. sobre sorres fines i bombolles ambientals. amb el vespre extenent-se plàcidament i el bronzejat assentant-se al teu cos. reafirmar el bon gust de la cervesa i de la marca del rellotge que desapareix al canyell esquerra. de passejos de nit pels agradables carrers del port de ciutadella i la frescor d'un baileys amb gel o un san francisco com a pretext. agradables sopars, també, cortesia de la noia amb nom de grup de pop suec com a regal d'aniversari. petites postals per penjar en suros. i tornar-les a mirar d'aquí a un temps. sabent que les bomobolles són efímeres, molt. i encara em costa siturar-me de nou en una quotidianitat desajustada. segueixo intentant-ho.

àudio: death cab for cutie: coney island

Sunday, August 31, 2008


última dia d'agost.un agost que marxa sense grans grandiloqüències al seu darrere. certa falta de sabor. setembre ja espera amb les seves festes, els seus col·lecionables, les seves tornades i les seves pluges reparadores. com a la cançó de mishima. uns darrers dies de certa racionalitat emocional. del tacte del benestar rossant-me els porus de la pell. redescobrint sensacions que jo mateix havia barnissat amb pols. sopars grupals de comiat estival a la platja. entre mantes, amanides i truites de patata. baileys amb gel acompanyats de la foscor de l'aigua i el regust estrany de cloenda. caps de setmana de treball rutinari. de passejar pel centre i no deixar el vici de mirar qui hi ha a les terrasses. de comprar discos de northern soul i 'scottish pop'. de veure a revistes que teenage fanclub tocaran al bam. i estar a punt, ho prometo, de vessar una llàgrima o alguna cosa semblant. vespres de calma casolana veient films recents de tarantino. apaudint la sev bso farcida de 'hits' de la stax i de plans seqüència amb converses al voltant d'una taula plena de viandes típicament nordamericanes. i ja diumenge. amb poques noves i amb, de nou, cita parraoquial per veure el nostre mésqueunclub. m'agrada l'olor a setembre intuint-se a les fosses.

àudio: toots & the maytals: 54-56 was my number

Monday, August 25, 2008


ressaca espiritual en comprimits mastegables en format de dilluns. bandes sonores d'anades i tornades. de viatges en bus, de pujar escales. de prendre cafè. de tornar a casa i sortir-ne. de pujar, també, el volum del l'àudio de l'auto. i baixar-ne els greus. musicalitats d'acompanyar escenes embotides amb quotidianitat. amb jornades de poca feina i dinars de bones viandes i millors companyies. suma d'egos de girar-se per mirar a cada costat de la taula. tardes que regalen un sol de banyar les llambordes sense malmetre-les. les que acompanyen un servidor que entra a la seva botiga de discos preferida. remena els ep's d'oferta a 5€. que es delecta amb les seccions de b-core i jabalina. que manoseja caràtules farcides de 'down tempo' i house francès. pregunta, un servidor, què està sonant, al dependent. aquest contesta calvin harris. el memoritza. s'enduu en una bossa de cartró, com les que li agraden, un estilístic recopilatori d'italo disco dels anys 1977 a 1985, i el 5è volum, de formidable 'packaging' i disseny, del dr.lektroluv. arriba a casa, i s'estira al llit a escoltar-los. quan sense pressa arriba al vespre i sent ganes de sortir de casa.

àudio: freddy the flying dutchman & the sistina band: wojtyk¡la disco dance (part 1)

Sunday, August 24, 2008

*calvin & steve jobs...

la substancialitat dels canvis persevera interiorment. en etapes de major intensitat o de menor insistència. alguns es couen a foc lent. d'altres prenen l'impuls com a motor i com a rotor. de moment vaig prenent mides per la mencionada substancialitat que ara em convida a passar. en diumenge de finals d'estiu. on l'adjectiu agradable manté un bonic flirteig amb el substantiu temperatura. i m'agafa per llevar-me a quarts de vuit del matí per veure partits de bàsquet. fer passejos per aquest barri semi-perifèric. creuant-me amb homes que em treuen deu anys, vesteixen xandalls de futbol i empenyen carrets. me'ls miro bé per no arribar mai a semblar-m'hi. i preparo tomàquets farcits per dinar. per després fer veure que no veia venir la migdiada des del sofà estant. passant la tarda entre paraules escrites, sèries americanes i l'electro efervescent d'owl city i el minimalisme sintètic de crystal castle. tot plegat per acabar treient el sedàs dels canvis i avaluar-ne la textura. mirar-ne el color del pòsit. i t'agafa per tallar-te els cabells i abandonar els plats de punxar durant una temporada. segur que demà encara trobo algun pèl a la pica.

àudio: owl city: captains and cruis ships
*les descobertes sonores venen de 'niño prodigio'...talentós dj i estilístic dissenyador
http://www.myspace.com/dj_prodigio

Saturday, August 23, 2008


a vegades passes la vista cap enrere. a vegades sents la tibantor del coll aconsellan-te que abandonis el gest. d'altres les articulacions flueixen i l'acció esdevé plaent. el cap em marxa cap a fa just un any. en viatges en cotxe en companyia de bons amics. amb bandes sonores de techno, d'alcohol i anades a dormir quan el sol ja feia estona que governava el cel. llavors torno al ara amb altres prespectives. sostenint a les manes les ganes de no veure a ningú. de no poder comptar les hores sense mantenir una conversa. tampoc em preocupa, però. a vegades venen de gust aquesta mena de coses. fluctuant en vespres d'escoltar soul vingut nashville. escoltant veus com les de lucille mathis o sam baker. creades per emocionar-te. i matins encetats de nou amb the new raemon dient 'que nunca nos dijeron que este chiste no tiene puta grácia...'. baixar al carrer per comprar fruita, tomàquets en branca i una farcell d'espàrrecs verds. després recolzava el braç esquerra a una barra d'un bar dels pocs oberts. la tv de fons donava el número guanyador de la loteria. havia caigut a un petit poble del nord d'espanya. intrigat, pensava de què em sonava el nom d'aquesta vila. i mentre el gel desfeia el cafè ho he recordat. llavors he marxat mentre pensava en allò de les casualitats i com sembla que a vegades aquestes no et deixen oblidar...

àudio: lucille mathis: i'm not your regular woman

Tuesday, August 19, 2008


esports a la tv. saltejats d'espàrrecs verds a la cuina. i soul de smepre a l'àudio i the new raemon sonant força, després de deliberades recomanacions. i escoltar un cantautor modern que deletreja veritats vitals embolcallades amb ritmes que abracen pop, flok i indie en distàncies borroses. nits de passejar per gràcia. menjant piadina a places agradablament poc concorregudes. per tornar a casa amb cert rossec a l'estat d'ànim. en dies que per fi convino bones amb regulars estones. fruit de l'exercici emocional de no treure el regle per mesurar els sentiments, i de càpsules d'un color blau pàl·lid que m'encarcaren el cos. l'agost que ja comença a posar-se de cul per marxar i, amb ell, la seva calma urbana que tant adoro. a vegades torno a escriure i guixo la moleskine amb històries de veracitat al gust del consumidor.

I quantes setmanes et vas pasar
Amb el “no vull fer-te mal”
Passejan-te'l per la boca.
I tant jugar i fer-lo ballar,
Entre les dents i la llengua,
El vas acabar per esquinçar.
Sense més remei que mastegar-lo.
Per acabar mirant-me
Amb cert posat de pena,
I haver-te’l d’empassar, sencer.
Hauries d’haver pensat abans
Que aquestes coses tenen un mal digerir,
I, a sobre, acostumen a tornar.

*com l'allioli-19/08/2008-

àudio: the new raemon: tú, garfunkel



Sunday, August 17, 2008


"quina delícia, fa un dia de ple estiu. que m'omple de pau el palau..." mètriques tal com aquesta deletrejant-se a l'i-pod. cançons de sanpedro, cigarrets de manufactura i cames nues i estirades. mentre el vespre porta brises fresques i paisatges embriagats de diferents intensitats de verd. moments a pobles de muntanya gaudint del calor familiar. de cartes, de sopars a la fresca, de calma en dosis necessàries. de passejades per la plaça major de vic. i comprar una edició de 1976 de 'rayuela' de júlio cortázar. de dinars amb cassoles de rap i llamàntol, del tacte de la gespa i de l'agradable absència de la pressió del rellotge. no he pogut evitar pensar en quant t'agradaria estar aquí. imaginar algun paratge per ensenyar-te. entel·lèquies afilades que obren ferides ja cosides. però cada dia noto més l'esforç per sentir el tacte d'un timó entre les mans. desgastant dies per posar ordre i etiqueta a les coses. endreçant sentiments. escoltant persones de bata blanca que alimenten la meva pròpia coherència. que em recepten paraules que sonen a fluir i a bonança. perquè començo a fer-me conscient que haig de deixar certs vicis. i que borges té molta raó...
"y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir..."
àudio: sanpedro: focs artificials

Wednesday, August 13, 2008

*tecnologia escriptiva. pilot v-ball 0.7

estius que van passant. amb cert 'flow' vital i temporal que deixa entreveure una cotidianitat, que va cuinant-se a foc lent al darrera. per servir-se templada i sobre estovalles de color setembre. un agost que succeeix, d'anar passant i ratllant dies al calendari de la feina. dies de preparar amanides i tallar els tomàquets en rodanxes. de sopars en petits grups de 'wok' i nigiri. de cigarretes adobades a la fresca. de compres de mitja tarda d'estilística tèxtil. de trobar el disc de gentle music men que feia tant buscaves. de parlar amb certes dones amb les que feia temps que no ho feies. de mossegar-te la part inferior del llavi. de lamentar pèrdues com les d'isaac hayes o bennie mac. d'escoltar molt soul per les nits mentre desfulles l'intent de beneir alguna brisa despistada. de barbes perfectament rasurades i noies portadores de preciosos escots passant ben a la vora. de comprar entrades pel concert de queen a l'octubre. de planejar escapades. de tornar a veure futbol. de passejar en bicicleta i saltar-te algun semàfor. perquè és incòmode parar el teu trajecte a pedalades. llavors penso en la incomoditat de parar-se. i es construeixen metàfores dignes de ser-ho.


àudio: august mixtape. 12 songs, 45:09 minutes / play!


*kate nash: foundations
*the kooks: ooh la
*leslies: take a look
*the lucksmiths: synchronised sinking
*fats domino: ain't that a shame
*los planetas: juro que nunca volveré
*the kinks: superman
*le sport: it's not the end of the world
*los campesions!: you! me! dancing!
*mgmt: kids
*d nice: crumbles on the table
*al green: l-o-v-e (love)

Wednesday, August 06, 2008


acabo d'arribar a casa. una sorpresiva i agradabilíssima brisa ha apargeut al llevar la cortina. després de quatre gotes de pluja reparadora. en principis de setmana de passejar sota el polar clima de centre comercial. comprant estilística roba interior CK. llibres per regalar i una mica de melomania express. enganxat a sèries de tv americanes que em resistia a veure. guionistes de ments realment entortolligades. com la meva potser. penso en certa amiga que em va dir, amb la seva candidesa efervescent, que jo era algú imprevisible. àdhuc, estrany. raresa positiva. ella sempre em diu coses que mai m'havia dit ningú abans, com quan un dia em comentà l'afilat dels meus ullals. jo només obrí els ulls i vaig assentir. coses en les que les dones tenen capacitat per fixar-se. pensaments d'abans d'anar a dormir. després de sopars agradables a casa la meva germana. celebrant els anys que el pare va cumplint. regals vinguts d'itàlia i bromes de connotació estrictament familiar. tornar a casa i certa serenor agraida. però ja no còrre aquella sorpresiva i agradabilíssima brisa.

llista de la compra:
*mgmt: oracular spectacular
*fleetwood mac: fleetwod mac / mr. wonderful
*the drifters: dance with me
*radiohead: ok computer

àudio: the drifters: memories are made of this

Sunday, August 03, 2008


poques coses canvien. un diumenge més de velocitat dièsel. d'esdeveniments per venir i tedi vital habitant. els records creant crostes de les que deixen ferida al marxar. perquè sopes un divendres a cert local italià per casualitat. i miro de reüll la taula on havia assegut amb boniques companyies. compartint amanides de pollastre i foccaccia. repasses fotografies i apareix de cop la seva cara. llavors ets conscient que certes coses encara couen. encara. intents d'evasió en dissabtes a pobles de la costa. a cases d'amics hospitalaris. taules ben parades i dolços i licors germànics de postre. sobretaules allargades amb cafè. vespres de barbacoa i l'escàs pes del temps a l'estiu. caramelitzant la ceba a les brases i vins del priorat en gots de mesures poc apropiades. per acabar de nou una setmana amb calor fent-se massa present.repassant de nou amb els dits aquelles coses que no encaixen. els teenage fanclub canten ara aquí. segueixo gaudint de l'agradable tacte del pop escocès a les orelles. mentre l'estiu segueix desfullant-se espero un setembre de pluja reparadora i tonificant. de tovalloles netes vora la dutxa i l'engrescador aroma de plans a la vista.

àudio: al green: l-o-v-e (love)

Thursday, July 31, 2008


tornada a la feina, a la rutina. al llevar-se a hores intempestives i dormir poques hores. segueixo amb un estat d'ansietat que m'ofega, literalment. quan les causes no es palpen tot costa una mica més. insisteixo que no se'm donar bé el no entendre les coses. la irracionalitat em supera i la calor apreta. en dimecres de veure futbol amb els nois i veure la meva cara de circumstàncies dins la pantalla de tv. en últimes canyes fins hores tardanes per així arribar a la feina amb una cara indescriptible. planejant viatges a les illes. llegint paraules que em ressonen estranyes. no puc dictar jo qui s'equivoca en alguns casos. voldria respostes aliniades perfectament sobre la meva taula. prende-les i entendre-les. ni rastre, però. vespres a la zona alta desaparcant converses que s'endarrerien. de prendre horxates amb noies de mirada dolça i paraula sincera. tot una mica estrany i incòmode. al contrari que les lletres de violadores del verso. dies de molt hip-hop a l'àudio. d'aquell que m'agrada, sense ferraris ni dones en bikini. mètrica corrossiva i ritmes circumvalescents. tinc son i no m'acabo de trobar bé. demà és divendres. un d'aquells dies que aniria a buscar-te al sortir de la feina...

àudio: violadores del verso: pura droga sin cortar

Tuesday, July 29, 2008

*www.merc.london.co.uk

s'acaben els cors de carxofa en pot, el sabó de les mans i també les vacances. marxen els dies d'anarquia temporal i situacional. clouen els vespres allargats amb cervesa o amb films clàssics fins altes hores. woody allen diu a 'manhattan', quan parla amb diane keaton després que ella l'abandoni, que sempre creus ser el que la farà canviar. llavors tot pren una dimensió propera, molt. penses en dones que no volen que les estimin, i en l'estupida creença d'hom que seràs el qui la farà deixar el rol de 'femme fatale'. dones boniques i woody allen. una convinació no nova per mi. despedeixo les vacances amb matins de passejos en bicicleta fins al born. pedalejant al ritme de l'últim i recomanable lp de dj yoda. sinergies de soul, electro i hip-hop em porten fins al carrer rec. algun regal estilístic a la bossa i algunes peces d'estilística tèxtil per lluir. amb les típiques bromes a dependentes i el plec d'uns preciosos pantalons 'merc london' de preciocisme visual. amanides i pollastre a casa, mentre el mestre woody segueix presidint i omplint la pantalla. em faig alguna rialla a sobre i murmuro lloances després d'algun d'aquells reguitzells seus, tant genials, d'ironia insertada en frases guionades.

àudio: the rolling stones: sympathy for the devil

Monday, July 28, 2008


plans de diumenge per i amb els amics. els 'oldies', els del barri, els de montferry. amb els que fumàvem als wc de l'escola. amb els qui fer els primers excessos nocturns. els qui els seus pares et saluden i pregunten quan els trobes pel carrer. bbq de diueenge. esmorzar a terrasses molt nostres i encetar viatges en cotxe. pujant el volum de l'àudio amb hercules & love affair i saludar un sol que presidirà tota la jornada. bronzejats dominicals mentre l'aigua encara regalima l'esquena. sentir l'agradable olor de la carn brasejant-se. entre bromes culinàries i gots de bon vi en vasos de plàstic. amanides colorides i forquilles compartides. l'agradable exercici del cafè, la sobretaula i els papers de fumar. converses en temps verbals passats i somriures laxants. l'agradable tacte de la gespa i aquella serenor típica dels pobles d'interior. sota algunes llambregades d'ombra i cares de no còrrer el temps. banys de sol entre tocs estilístics de pilota i remullades de manguera. i, finalment, recollir i tornar a casa. de nou a terrasses conegudes. i esperar que les bondats personals segueixin arrelant. mentre despedeixes un diumenge que algun dia prendrà el to d'aquelles postals que passes amb els dits al cap del temps.

àudio: bloc party: sunday

Friday, July 25, 2008

*alguns hiverns són millors que d'altres estius...

nik cohn explica en el seu llibre sobre la història del pop que "gritar ante Elvis, los Beatles o los Rolling Stones ha sido siempre algo tan reconfortante como confesarse o ir al psicoanalista". metàfores sobre la vàlvules d'escapament i la necessitat de buidatges mentals. aquells que em costen tant. els diuemnges de 'hooligan futbolístic' o les nits de techno amb braços amunt amanides amb whisky i química sempre ajuden. però es conformen en solucions de molt bona resposta immediata i nula eficàcia post-matinal. nits de macrofestes amb electrònica imperant i noies boniques amb les que parlar acaben tenint matins de cert mal de cap. d'espurnes de recança i de llegir coses que t'agradaria poder escriure tu. gotes de ràbia per no aconseguir que tot acabi de fluir com voldries. de no trobar tipografies que et fascinin per escriure paraules semblants a futur. preguntar-te perquè sempre hi ha d'haver alguna peca amb alguna aresta de més o de menys. perquè certs noms no deixen de repicar-te. tot el temps. com canten ara els pet shop boys. que necesito tatuar alguns canvis en certes realitats escrites en primera persona.

àudio: pet shop boys: heart

Thursday, July 24, 2008

*design by barnat. my designer friend.

l'ociositat vaga i planifiques històries. sortides lúdiques, visites, músiques i tv. regals de mitja tarda a la bústia electrònica del meu amic dissenyador. estilístics flyers per futures bbq dominicals a terres osonenques. hi haurà cervesa, herba, oldies i mimitos. segueix sent agrait el fet de guixar la agenda. després de dimecres de son plàcid. vestint polos de color taronja que porten records brodats com el cocodril de la solapa. de passejos en bicicleta per la ciutat i saludar boniques dones a les que regalaries un barnús del mateix color que el teu. petjades de soul a les orelles i dinars a àtics coneguts. amanides i vins blancs. el gel fonent-se al cafè i els cendrers rebent visites. sessió de memorabilia amb fotografies de quan erem 'cervatillos'. galtes sense pèls i tendresa còncava als llavis. records que s'escampen sobre la taula acompanyats d'exclamacions relacionades amb el pas del temps i la bondat dels anys que passen per alguns. com un servidor. sessions de 'dijeisme' per al gaudi personal i passejos nocturns en cotxe. mentre tornava a casa m'ha semblat veure dones de somriure de coronació metàl·lica i diadema estilística. només m'ho ha semblat, però.

àudio: the brand new heavies: day by day

Tuesday, July 22, 2008

*'packaging' de thirdperson per a nusa.
les sopes no són per l'estiu...

no em senta bé aquesta xafagor. aquella que converteix les brises en béns escassos durant la nit. on obres finestres i cerques una bona posició d'expansió sensorial. nits de diumenge que no pots dormir. les hores del rellotge avancen sense que et preocupi gaire, però. un film de tarantino i l'enigmàtica 'rashomon' de kurosawa. les quatre del matí i un film japonès de 1950 porten indefectiblament a un son esperat. transport inconscient cap a un dilluns sense pressa. de dutxar-me al migdia. per dinar a terrasses de la rambla de poble nou en companyia del meu amic televisiu. 'solomillos' de dubtós gruix i memorabilia compartida sobre la taula. arribades a la biblioteca del barri per nodrir-me d'un poc de literatura musical, cd's de finals dels 90's i algun d'aquells clàssics fílmics que fa temps hauria d'haver vist. vespre de partit amb els nois. d'estampar formes de semicircumferència de suor per la samarreta. i gaudir de bones companyies, suc de cibada i mirades clares vingudes d'hongria des de una terrassa qualsevol, davant d'una escola qualsevol. ara marquen les dues de la matinada al rellotge. les brises segueixen sent cares. però macy gray canta amb aquella veu tant exhuberant.

àudio: macy gray: when i see you