Tuesday, September 30, 2008


si pregunta algú diré que bé. que el pit sembla donar una treva i no apreta per voler deixar constància de la seva presència. perquè un dimarts també és apte per voler fer-li un pols al temps. guardar el regle mil·limetrat per mesurar allò que passeja per sota la pell. una melodia al cap no m'abandona. la tornada diu "abro los brazos tanto que duele, quiero abrazar lo que no puedo. y al rodar me mareo y me gusta. es una dulce embiagrez". cançons boniques com les pólvores de talc que els trapezistes es posen a les mans. dibuixen cal·ligrafia corporal allunyant-se del terra. i s'acosten al cel per poder donar-li bocinets de pa com agraïment. la realitat de ras deixa banalitats flotants. comprar un llibre sobre la història del pop actual, ja descatalogat, per ebay. afaitar-me i sentir l'agradable rasurat de la barba. algunes cançons dels dexys midnight runners que porten impresa l'essència dels 80's. alguna bonica fotografia antiga que apareix sota muntanyes de papers. una mica de lectura i cigarrets de factura pròpia. porcions mundanes d'una serenor cercada.

àudio: lucky soul: one kiss don't make a summer
*flaminia pelazzi. more new talents on http://www.radart.biz/

adoro les fotografies de flaminia pelazzi. henry és pura classe. que m'agraden les discussions de futbol i de llibres un dissabte nit qualsevol. les tardes de diumenge són bones per fer bicing entre naus industrials i prendre cafè a terrasses on sona la ràdio de fons. malgrat d'una tensió estranya, més física que mental, acompanyant el traspàs de setmana. i segueixo demanant la llet freda al cafè matinal, mentre senyors de verd, a fora, posen els carrers amb màniga llarga, ja. acabada la segona novel·la nocillera. enorme. cortázar m'espera. s'ha guanyat una segona oportunitat. segueixo fent un somriure patètic quan s'il·lumina la pantalla del cel·lular i apareix un nom que intercala consonants i vocals de forma endreçada. els nadons senten, només, la veu de la seva mare quan són a la panxa. el so vibra fins les costelles i els arriba directe. al cinquè mes de gestació ja tenen l'oïda desenvolupada. avui estreno calçotets, i tot sembla una mica més amable. i sonava owl city de bon matí. les tries no acostumen ser aleatòries...

àudio: owl city: designer skyline

Affection, the gifted architect
Is making a draft and beautiful design
The options and possibilities
Are endless when we connect and re-align
Collections of books and documents
Arise and parade around my cluttered desk
Reworking the math and measurements
Until I'm convinced these plans are picturesque
Like mountains in the Midwest

Sunday, September 28, 2008


una altra setmana de quotidianitat amb prismes diaris i rivets brillants aportant força lluminositat. cançons i cançons de pop perquè altres posin en boca meva aquelles coses que voldria dir. instantànies per composar lletres algun dia. com vincent montana jr escrivia acords una tarda fa molt temps a philadelphia. la florista prepara un ram de bonics girasols, mentre amb accent de l'est explica que cal tallar-los la tija en diagonal i canviar-los l'aigua cada tres o quatre dies. davant seu un home amb la camisa perfectament planxada espera amb un bitllet a la mà. com a contrapartida somriures amples per emmarcar. sales de cine intentant buscant woody allen darrera d'anuncis mal fets de barcelona, de dues hores de durada. seguint sumant moments amb petites pessigades sota el pit. moments d'eufòria. de hooliganisme de baixa intensitat. sopant i veient futbol entre els teus. que pregunten per la teva vida i pel fermall de la camisa. foteses dominicals mentre canten the supremes i la tarda convida agafar bicicleta i glopades d'aire. torna a sonar pop. tot pren cert sentit quan algú canta que hi ha "ángeles de la guarda con nombres tan normales como barras de pan". és diumenge i encara recordo l'olor dels girasols.

àudio: daniel boone: beautiful sunday

Wednesday, September 24, 2008


gerard love, norman blake i raymond mcginley. surten parsimoniosament a l'escenari. vesteixen de la mateixa manera que segurament ho feien al matí. la intensitat de la llum baixa. llavors el primer 'riff' de guitarra. un peu comença fer moviment sincopats mentre esclata, ja, el power pop dels teenage fanclub. harmonia en majúscules. la perfecció de l'esfera portada a la música. el so vibra, convertit en moviment des de les cordes de les guitarres. per arribar-te pur. amb l'excitant aroma del directe. quan el so repica entre l'esternon i les costelles o a tota la mandíbula. poc menys de noranta minuts on tot és pop i tot té aquell tint tant ambigu entre hooliganisme i classe que destil·len els escocesos. la noia d'ulls blaus i castellans somriu al veure'm delectar-me. i marxo a casa amb la recomfortant, bonica, i excitant olor dels records recents fets. quan saps que allò durararà. que sí, només és música. però jo mateix ja m'entenc. una ratlleta menys a la llista de coses pendents. una bateria d'himnes de tres minuts de durada tatuats a la memòria. entusiasta.

àudio: teenage fanclub: about you

Sunday, September 21, 2008

esmorzarencompanyia.jpg

desgast corporal fent-se evident a les extremitats. cansament de poques hores de son entre anades i vingudes. capdesetmana de festes aquí. amb banderoles als autobusos i glopades de gent al carrer. gentades entre les que perdre's i sentir que els esdeveniments prenen cert prisma cinematogràfic. partint l'esdevenir vital en bonics plans seqüència amb càmara fixa i narrativa pròpia dels temps de la RKO. facto delafe canten allò de "dormir solo...a tu lado". mentre una pluja fina i insistent va calant la roba. i mulla la mitja melena d'un preciós contrapla que em fa d'acompanyant. i somric quan em neteja les gotes de pluja de les ulleres perquè no perdi detall de la bellesa imperant. més pluja i uns desconeguts destil·len música elegant a places d'empedrats reials de memorabilia dual. algunes confessions a cau d'orella recobertes d'una tendresa que no es fa empalagosa. escenes calades d'aigua i de la sensació de voler convertir els instants en lp's de pop entusiasta. i fer-los sonar d'aquí un temps i que els pèls dels braços s'aixequin per poder-los escoltar. perquè no hi hagi un endemà i l'últim pla del film sigui d'una greta garbo obrint els ulls després de fer-te un petó.

àudio: the jam: happy together

Thursday, September 18, 2008


"grabar una cinta recopilatória requiere un arte muy sutil. hay muchas normas y detalles. para empezar usas poesía de otro para expresar lo que sientes. y eso es algo delicado...
grabar una gran cinta recopilatória es como romper con alguien. se tarda más de lo que imaginas. hay que empezar a lo béstia, para llamar la atención. y luego ir aumentando la intensidad, pero sin pasarse. porque luego hay que bajar de golpe. hay un montón de reglas."

john cusack a 'alta fidelidad'.

acabo de rebre un missatge de la noia d'ulls blaus i castellans a parts iguals. està a un concert de seabear. al que havia d'anar. diu que si hi hagués anat voldria regalar-li un barnús a la violinista. m'ha fet somriure. estava acabant de reveure 'alta fidelitat'. converses vespertines m'han fet tornar el film al cap. i tot tenia cert regust a ella.

àudio: albert hammond jr: cartton music fot super heroes

Monday, September 15, 2008


anit pensava en la poca privacitat que tenen els dies del calendari. tots junts, ben apretats. sense espai per fer-se. i avui hi havia un quinze i un dilluns. emmarcats per un setembre que ja porta fresca matinal. la que em fa pensar en que fa mandra abandonar havaianes, espardenyes i pantalons curts. aquest any no enyoro el fred. exercici mental típic d'altres anys, d'altra banda. dilluns amb coses ratllades en agendes mentals. coses de cert esperit 'zen' que m'acompanya últimament. malgrat els meus amics riguin quan els hi explico. al vespre he sortit a rodar amb la bicicleta. la fortor del riu besòs m'inundava les fosses. les sugababes cantaven a l'i-pod i els més de 100 bpm ajudaven a acompassar el ritme. mentre la suor regalimava arreu m'he adentrat al fòrum. desèrtic, excepte algun veí passejant el gos i algú que altre fent 'jogging'. també algun operari preparava escenaris per concerts. i pensava en nits passades allà. en concerts de los planetas en companyia de belleses amanides amb sobrietat estilística. en nits químiques amb chemical brothers o kings of leon. amb passos de ball sota la pluja fa alguns setembres. i avui tot era buit. ni rastre de música. només que a l'i-pod radiohead bordava 'the bends' i he cridat mentre cantava la tornada.

àudio: ketty lester: some things are better left unsaid

Saturday, September 13, 2008

*postes de sol en albors de setembre.

fa una mica de fred a casa. quan ja el migdia em desperta, després de gairebé onze reparadores hores de son. cert mal de cap instal·lat entre les temples. sensació de desajust corporal que atribueixo al cansament. de dies de càmera i entrevistes pel festival de blues. veient entusiastes de la música. escoltant la càlida veu de txell sust mentre canta la bucòlica 'all that jazz'. tornada al barri propi de passat industrial. són festes i els carrers engalanats de triangles de plàstics de colors i taules i cadires al carrer. penso en que cada dia la gent que assisteix a aquestes festes sembla més jove. llavors faig sumes i restes i descobreixo ser jo qui començo a desentonar. visites als amics que feia dies no veies. per tenir converses sobre. aquelles que no volia tornar a tenir. penso en plans de retirada i marxo cap a casa. fascinat de nou per la lectura de 'nocilla expirience'. apareixen molt boniques històries sobre un arquitecte que construeix una torre preparada pel suïcidi. o un solitari que escriu una novel·la a partir de la primera frase d'altres 2.000 llibres. i penso, ara, en les coses que un té per explicar. en records mullats al cafè. en el disc de glasvegas que estic escoltant per primera vegada. semblen escocesos i són bons. o al revés.

àudio: glasvegas: flowers & football tops

Thursday, September 11, 2008

*flyer from barnat. great designer & better friend.

avui és festa aquí. diada de. l'absència de pressa m'acompanya en el fet de llevar-me. massa tard per poder atendre compromisos. he estès la senyera al balcó i he pres cafè mentre llegia la premsa digital. preparant relats per a concursos i seguint en l'exercici del fluir com a veler dels pensaments. fleetwood mac i dj shadow excercint de banda sonora d'una matí de silencis. també al cel·lular. recordava la nit d'ahir fent la gravació del festival de blues de barcelona. entrevistant persones, més aviat personatges, d'una passió estomacal per la música. sempre és enriquidor parlar amb aquesta mena de gent. fent preguntes sobre perquè els blancs toquen blues però no toquen soul. més silencis. tornada a casa tard mentre l'asfalt gaudia de l'absència de cotxes. seguia amb la lectura del segon volum de la trilogia 'nocillera' d'agustín fernández mallo. una autèntica delícia. enorme. hi ha un fragment d'una entrevista a björk, on parla del ritme lent de les seves cançons. li pregunten sobre la relació entre els ritmes i el seu entorn. i la musa islandesa diu: "hay algo de eso porque muchas de mis canciones tienen 80 bpm, que es el ritmo del corazón cuando estás caminando. Yo escribo casi todas mis canciones cuando estoy paseando, así que hay algo de eso (ríe). Pero no es una cosa que quiera hacer deliberadamente, que sea consciente."
fascinant...nou mixtape de setembre. molt pop, ara que comencen a escampar-se les fulles dels arbres per terra...

*teenage fanclub: neil jung
*smile: summer of 92
*tindersticks: sleepy song
*miqui puig: revival
*radiohead: jigsaw falling into place
*the flaming lips: mr.ambulance driver
*the byrds: all i really want to do
*yo la tengo: the race is on again

Tuesday, September 09, 2008


tornada a la feina d'un dimarts de son rere les orelles. les companyes comenten el to del meu bronzejat, després que aquest vagi assentant-se sobre la pell. com les sensacions de vespres passats sota l'empedrat embolcall de la plaça reial. deixant les preguntes, els perquès i els 'si' en forma de condicional per un altre moment. intentant aparcar aquesta racionalitat marca de la casa que condensa, a vegades, el lleuger fluir de les coses. per tornar a sentir la insoportable lleugeresa del ser de milan kundera. marxant a casa amb un somriure molt poc pronunciat sobre els llavis inflats. content, però, de tornar a sentir el gust tant i tant dolç dels seus petons. com el tacte dels seus fins dits aferrant-se a la meva esquena i tornar trobar a les butxaques les cullerades de tendresa que sempre em regala. sense fer preguntes i sense buscar respostes buides de contingut torno cap a casa. sopesant entre les mans el bonic regal d'haver-te conegut, més enllà de circumstàncies i futurs als que ara no vull atendre. finalment, sempre hi ha un dia després. en el que llegeixo coses precioses d'una sinceritat estomacal. i segueixo sostenint el bonic regal entre les mans. llavors penso en woody allen. en el que deia sobre michel pfeiffer i en portades de llibres de color taronja.

àudio: teenage fanclub: your love is the place where i come from

Sunday, September 07, 2008

*summer endings. menorca'08

la formologia dels parèntesi els fa tenir una entrada i una sortida. l'absència d'algun d'aquests dos ítems convertiria el concepte en una altra cosa. hi ha diumenges com aquest en que sents el tacte de la convexitat de la sortida del parèntesi. i el neguit arriba a ser força palpable. la vista enrere em porta a calmes cercades dins la illa precedida per aquest adjectiu. agradables companyies de viatge. amb bromes i confiança adquirida com a banda sonora. barrets de palla i la varietat cromàtica de les tovalloles esteses. sobre sorres fines i bombolles ambientals. amb el vespre extenent-se plàcidament i el bronzejat assentant-se al teu cos. reafirmar el bon gust de la cervesa i de la marca del rellotge que desapareix al canyell esquerra. de passejos de nit pels agradables carrers del port de ciutadella i la frescor d'un baileys amb gel o un san francisco com a pretext. agradables sopars, també, cortesia de la noia amb nom de grup de pop suec com a regal d'aniversari. petites postals per penjar en suros. i tornar-les a mirar d'aquí a un temps. sabent que les bomobolles són efímeres, molt. i encara em costa siturar-me de nou en una quotidianitat desajustada. segueixo intentant-ho.

àudio: death cab for cutie: coney island