Sunday, December 27, 2009

* alejandro milà.
comic. graphic. illustration&design from bcn.

foscor que amaga cel color cendra. d'aquell que, amb veure'l per la finestra, ja anuncia fred. l'ensenya despreocupat. ítems meteorològics, ambientals. sumats a diumenge i a pel·lícules pèssimes a la tv. l'operació porta a llums de taula enceses i les cançons de bon iver. a les muntanyes nevades de wisconsin. on es retirà a escriure un dels àlbums més monumentals dels darrers anys. per purgar l'abandonament en forma de dona que acabava de patir. l'acústica de la seva guitarra es persona com un perfecte desengreixant després de tres dies de taula en taula. galets, canelons, neules i pacharan. postres de presència anual. penso en un home que menjava panetone al mes d'agost a la seva casa de la costa brava. en calça curta i peus nus. dinars que computen triple i t'estalvien un sopar i un esmorzar. pluja fina als vidres del cotxe. especials de ràdio per evitar converses. fotografies amb una alta saturació als tons grocs. fa fred, no prou per sortir a les notícies. però és diumenge i, estranyament, avui no tot s'ho menja.

àudio: bon iver: lump sum

Monday, December 21, 2009


la màquina d'afaitar encara calenta. amb petits ecos del seu brunzit surant encara. dutxa de vespre amb aigua tèbia i la mirada clavada a les aigües estampades a la mampara. només això. pel cansament i un punt de pessimisme d'inici setmana. només cert cansament. de feines que no. dels sopars a la mateixa hora. de saludar als conductors d'autobusos. d'explicar que miqui puig fa bones cançons malgrat el personatge. d'obrir la porta per cedir el pas i caminar pel cantó de la carretera quan acompanyes una dona. de donar el bon dia i les gràcies als cambrers cansats de la seva feina. del nadal i del treure esquadra i cartabó per omplir agendes. de loteries que toquen a qui no haurien. de no ser quim monzó o ramon besa. del so del despertador. dels qui culpen al capitalisme i/o madrid de tots els mals que creuen patir. de radiadors inexistents. i, sobretot, dels qui pensen que el cognom els posiciona les seves espatlles dos o tres dits per sobre de la teva. a cagar. només això. quatre renecs recorrents que aplicant una lupa a la desgràcia pròpia actuen com a tast analgèsic. només.

àudio: spoon: the underdog

Sunday, December 13, 2009


un crepitar de superfície seca espetega a les mans. una nou desfent-se entre els dits. de peu, a la cuina. només resten les estovalles a la taula del menjador. la intimitat que proporciona aquesta estança és única. com ho és també la del lavabo o la del propi dormitori. un altre diumenge. amb cafè i el rubber soul dels fab four per engegar. encara amb la gola adolorida per quatre crits llençats sobre el verd de la gespa, amb l'ajuda de l'alè de la grada. dinars a cases amb l'olor a nou encara desvergonyida. desconeixedora de la brevetat de la seva existència curta. de camí a l'asfalt fred a mitja tarda. amb bufandes ben nuades i els botons de l'abric formant dues perfectes simetries. palo santo em recorda al nom d'alguna universitat nord-americana. les connexions entre conceptes tenen capricis difícils de digerir. i molt complexes d'entendre. sí, com el tòpic tipificat de les dones. aquests, com les bromes, solen tenir certa base reproduïda a partir de porcions de realitat. la semblança final ja és una altra cosa. noto els peus freds. voldria portar un bigoti com el de nick cave. perquè hi quedessin molles de pa i l'escuma de la cervesa.

àudio: shearwater: le dame et la lincorne

Wednesday, December 09, 2009


'te dije lo estraño que es que todas las estaciones de servicio esten en los lugares donde más sopla el viento. donde hace más frío. donde los meteorólogos fracasan.'

de la pel·lícula 'proyecto nocilla', de l'escriptor agustín fernández mallo.

àudio: the jam: going underground

Tuesday, December 08, 2009


mirava l'estanteria dels compactes. buscava a marvin gaye mentre mentalment cercava el perquè de les ganes tant intenses d'escoltar-lo. destriava un d'aquells pensaments/instints que s'acomoden al subconcient. llavors vaig recordar una caràtula, sostinguda entre les gèlides mans, a una paradeta de mauermarket. no feia ni vint-i-quatre hores. llavors vaig entendre com havia rebut un impuls i l'havia emmagatzemat. amb tot plegat vaig deixar seduir-me per la nòrdica escalfor del meu llit. recollint i estirant les cames seguia destil·lant records. i berlin te'n dóna en quantitats molt generoses. pel capuccino en vas i el cheessecake amb maduixes. els vinils barrejant-se amb camises de quadres a botigues blanques i diàfanes. l'art i la plasticitat de les partes pintades. les quadriculades formes i les generoses racions. la botiga de revistes més perfecta que veure a la meva vida i que desconeixia conèixer. galeries d'art enlloc de bars regentats per gallecs. els carrers que acaben tots en carrer (segons resen els rètols). pingüins que porten bufanda. tot ho recopilava sense fer ús del subconscient. com les bromes per endur i per dos. els despertars 'slow motion' i les ulleres més estilístiques mai vistes. per emmarcar mirades generoses que no necessiten de graduació.

àudio: els amics de les arts: a vegades

Sunday, November 29, 2009


despertars amb raspera. diumenges de pluja fina. recopilatoris de cançons pel pa. la número quarta parla d'amants i d'amigues. la nòrdica veu d'erlend oye resulta magnètica i acollidora. com ho era ahir en restaurants a barris on m'agradaria viure. làmpades d'ingo maurer repartint poesia lumínica sobre plats amb gyozas, makis i nigiris. bastonets de fusta per endur-se a la boca moments que acomodar darrere les retines. certes coses a les mans que hi reposen sense saber gaire bé com sostenir-les. glopades d'aire per minorar pressions estomacals. nodrint-me de projectes, d'amables sopars intersetmanals al bar parís, de cardigans a ratlles i passejades cèntriques per evaporar gàbies mentals. també penso prendre altes dosis d'irracionalitat entre taules de fusta, samarretes ratllades i càntics amb veu angulosa. sempre amb una pendent tornada a casa. on els interruptors seguiran esperant, les dedicatòries seguiran pulcres i escrites a la primera pàgina d'un llibre, i hi haurà discos d'electrònica amable reposant a l'estanteria. per obrir-los i somriure al veure l'acolorida galeta a l'interior.

àudio: erlend oye: sudden rush

Monday, November 23, 2009


novembres massa càlids diu l'home del temps. que no en recorda d'iguals. los planetas que insisteixen en caminar per processons folklòriques, enmig de les quals cada cop es fa més difícil reconeixe'ls. externalitats que mitiguen. com refredats encadenats. pastilles per la gola gust de taronja i aspirines que recorden la llimona. i per què no amb gust de cafè? potser carpaccio de poltre. per tot hom fabrica analgèsics fets a mida per cosir un qui dia passa setmana empeny. en forma d'abrics de sis botons, sopars amb xampinyons farcits o tardes de diumenge amb gust a born i el traç eròtic de picasso i els seus col·legues consumidors de peix cru. analgèsics i bastides per aguantar un talent que cal insistir en predicar. la absència o no d'aquest ja la discutirem una altra estona. assentir per no discutir? ara no es sentirà un malament per aquesta mena de coses. deixe-m'ho també per un altre dia. quan el novembre sigui més lògic i los planetas sonin a 'una semana en el motor de un autobús'.

àudio: the undertones: teenage kicks

Tuesday, November 17, 2009


" lo que une a las parejas no es el afecto mutuo que se den, ni los planes construidos a medias llevados a beun término, ni compartir una misma vivienda elegida y decorada a medias, ni parir hijos, ni nada de eso que sale en las películas y en las novelas. lo que une a las parejas es el sentido del humor. dos personas, por diferentes que sean, si tienen el mismo sentido del humor sobreviven como pareja."

agustín fernández mallo. 'nocilla lab'

àudio: bon iver: re:stacks

Friday, November 13, 2009


poques hores de son per un divendres d'estranyes temperatures. homes amb americana parlen d'estiuets i d'onomàstiques. els dies van aglopant-se amb poques hores per parar i pensar en forma recopilatòria. alcaldesses que fan esgrima, talibans amb barretina i arxius .mov apareixent a l'escriptori. nits de concerts de bandes tristes que sonen a molt nou. i els moderns que venen per si passen llista, mentre busco el lloc de la sala on regalen peces de roba fred perry. nits de boniques companyies i "quinzeanyerisme" en cotxe prop del litoral urbà. els matins que van però no venen. el pop nostre de cada dia, per reafirmar la creença en determinats manaments melòdics. les tardes arriben amb olor de mandarina als dits, anotacions mentals i manuals i altres quotidianitats. abrics de tall clàssic per provar i dependentes que parlen euskera entre elles. visites al teatre amb històries ben teixides i millor portades al que reposa sobre la falda de la butaca. un taxista digne de guionar per la tornada a casa. parla de boxejadors espanyols dels seixanta, de les baralles i el sexe a l'antic cinema floridablanca i de films impregnats amb la veu d'alberto closas. la propina em sembla adient, com a poc. fundes nòrdiques, agustín fernández mallo i noms que teclejar al telèfon.

àudio: love of lesbian: segundo asalto

Thursday, November 05, 2009


new raemon és un orfebre del pop. les paraules semblen joguines de tangram a la seva llibreta, perquè n'acabin apareixent veritats i belleses. d'aquelles que reconeixes tant com a teves que et preguntes sobre no haver-les pensat abans. ell simplement diu que "cada vez que caigo, alguien sufre daño. si te busco encuentro, solo sucedáneos." brindis pels qui destil·len pop i cultura des de les trinxeres de la quotidianitat un xic subterrània. pels qui construeixen el subsòl sense pretendre i sense anuncis constants de la seva condició. per sobre la capa de terra, de les llambordes urbanes més grises i farcides de xiclet, hi som uns quants. poblant autobusos i donant vida als passos zebra. per anar a conferències d'un polític al qui voto des de que puc fer-ho legalment. abans l'escoltava enèrgic. ara l'escolto per feina. miro al rellotge i miro a marina llansana més o menys les mateixes vegades. no sé si l'àudio entra per micro o per línia. tot i no marcar un pla americà amb la mà per sobre el pit. i encara, aquest matí, la dona de fer feines pregunto si sóc el que apareix a la televisió. somric encara al pensar-ho. en la ironia que m'ha formulat, sense saber-ho, just quan estava recent llevat.

àudio: the new raemon: sucedáneos

Monday, November 02, 2009


comoditat en la pròpia raresa. fruint de forma esdrúixola de col·leccions de roba dissenyada al nord, per genis autòctons. reposagots de formes arrodonides. programes sobre els temps de cocció del te. altaveus en forma de furgonetes volkswagen. remixes sintètics de lcd soundsystem. làmpades que valen el que un jornal. i roba de tendència per nadons. passejos virtuals per aparadors de llunyania material. certeses menys palpables que d'altres. aromes de realitats més mundanes que porten a les cançons de sunday drivers divendres. irredemptes melodies pop per vestir a diari. o com un grup de gent sortint d'una mítica sala de concerts, marxant una mica més feliços cap a casa. paraula sàvia castellana. viatges per carretera al nord. per lluir colors propis i entendre molt de les belleses del futbol. del respecte i la idiosincràsia particular. el verd de la gespa i els braços alçant depurant la gola amb tornades tradicionalistes. refredats que tornen. agradables visites. viandes delicioses per emportar. rams d'astromèlies i mirades dolces perfumades amb te de canyella. somriures que vessen tot i ser dilluns i seguir sent pobres.

àudio: the sunday drivers: she

Monday, October 26, 2009


rutines (de les agradables) amb despertars trobats, com els veïns d'escala fent cua per comprar el diari. amb cafè tintant la dentadura, quadres als pantalons del pijama i notícies recent fetes. matins amb fred al carrer i l'espera per atrapar el verd del semàfor. la fornera omple una paperina amb dolços de milfulles, crema i pomes caramelitzades. l'ascensor a la planta baixa i taules ben parades a l'interior. cardigans per vestir. dinars d'alta costura amb gust a foie i préssecs semi-caramelitzats. amb una lluent família que aviat deixarà de contar els seus membres en senar. sumes i restes calendari en mà. pensant en arribades i en bitllets d'avió cap a berlin. amb llençols blancs, tovalloles seriagrafiades i passejos amb mans a les que aferrar-se pel fred. residus setmanals en forma de diumenge. futbol anglès amb militància entusiasta. contes per escriure al cap. coses per pensar mentre practicar la sortida de casa. amb marcs en forme de vespre i més futbol. suècia no només té meravelloses bandes de pop. per escoltar algun dilluns matí, tot refent rutines (de les no agradables).

àudio: josh rouse: late night conversation

Tuesday, October 20, 2009


tasses fumejants i bufandes que perden la vergonya. camises a ratlles i colors llisos serens estampant indumentàries. visites de metge i viatges al metge. sorprenents temperatures amb un sol digit. cançons de joy division i modest mouse sonant a ciutats planes. esmorzars dominicals amb cafè per endur, a casa. mirades clares i blaves fent d'estovalles per anar a trobar el migdia des del llit estant. llargues sobretaules amb noms d'esportistes, marques de roba i vides de familiars i coneguts teixint converses. george orwell com a lectura iniciant reverències simulades abans de sobrepassar la portada. passar la targeta en un rellotge de paret amb xifres digitals vermelles com a sinopsi de dilluns. notícies amb montserrats que t'agradaria pujar i lladres amb cognoms ben catalans. a l'autobus un cervatell mira de reüll com concilio el son mentre sona casiotone of painfully alone. música trista, del gènere d'escoltar amb la banyera plena d'aigua i la torradora endollada. però sempre acabes arribant a casa. hi ha multes per pagar i calça curta per la bossa d'esport. també hi ha mobles per muntar i freds catàlegs amb colors cendra per fullejar.

àudio: kitty and the car openers: cold wind

Wednesday, October 14, 2009


la vaporositat d'una sala d'espera empeny hom a l'exercici mental de la recopilació. després d'una hora de lectura d'alguna novel·la mediàticament engreixada, arribes sense parar atenció a les cames creuades, la vista enrere i els dits fent-se petjades entre ells. exercint de jutge delimitant la bondat o la maldat del pas del temps. sentenciant que es millor que et despertin que despertar-se. mimant algunes boniques instantànies amb les mans, mentre intentes explicar, gairebé en va, el perquè de la necessitat de tenir les coses sota cert control. algú pregunta sobre si encara gasto talla XL d'ego i jo apel·lo a la condescendència i a una vague sensació de maduresa. també recordo llàgrimes que no calen més persones més caigudes, més pedres, més segones vegades, més el record de no entendre per enèsima vegada. tanmateix hi ha un però que a vegades s'instal·la encertadament. com hi ha concerts entre parets de pedra i cançons per recordar a quatre mans. hi ha cantants de detroit i escriptors japonesos. tot plegat per deixar les sales d'espera i el seu minimalisme emocional i de caliu. per córrer i no fer tard. agafar el cotxe i tancar els ulls per no veure el vermell imperant al semàfor. és que si hi ha gespa, hi ha partit.

àudio: bonnie 'prince' billy: strange form of life

Wednesday, September 30, 2009


caduca setembre. després de les seves pluges reparadores, els seus aniversaris de persones estimades i els records d'altres temps. pòsits semblants al de cafè resten i perduren segons la profunditat de la tassa. potser ara hi ha dos o tres metres més de mirada. cert classicisme cercat al vestir. apreciació de la samarreta llisa i insistència en la caiguda del tir dels pantalons. també fortalesa podria deletrejar-se després de diverses ferides amb cicatrius vistoses i poc agradables. i més banalitat cap a un mateix. sentint-se part de la roda per guanyar-se còmodament una posició a l'anonimat. boniques cançons, però, segueixen existint. com la sensació a l'estòmac al veure el verd de la gespa del camp i línies en dos colors a les samarretes. també segueixen desagradant les dones que no han entès res de la pel·lícula i envien mails amb power point estampats de suposat humor sexual. insistència en els valors llaurats durant temps i en certa ètica pròpia. apta per a propis, estranys i infermeres de dentista que es meravellen amb la profunditat de la meva boca. procuraré deixar d'apretar les dents al dormir, però seguiré fent un cigarret abans d'esmorzar.

àudio: the xx: islands

Saturday, September 26, 2009


màniga curta acomiada i saluda els dies. finals de setmana i festes locals. bandes entusiastes i violinistes afroamericanes. buscar una llum verda per tornar a casa. tornar a plegar les samarretes en tres i el pa anglès que ara porta crosta blanca. programes 'late night', poca lectura. nous horaris més amables que assimilar. familiaritzant-me amb la sensació de no mirar cada pas abans de fer-ne un altre. tot prenent el temps i les persones sense mirar el preu a l'etiqueta. deixar brollar l'agulla de l'aigua amb gas i sentir l'escumós de l'efervescència. pijames japonesos, llet de soja i cançons de cinnamon chasers. no vull agafar el metro per veure gent corrent a les andanes. passejos en bicicleta i auriculars aïllants d'impureses sonores. pensaments en primera persona servits a banda, com l'arròs. frusciante i ones sonores en línies de temps horitzontals. vins italians que fan cagar i visions en perspectiva per no atendre amb immediatesa. ara saludo directors de teatre i actrius de sobretaula televisiva. mishima grava un nou disc. mentre sé que hi ha preguntes a les que no em ve de gust respondre.

àuido: death cab for cutie: transatlanticism

Thursday, September 17, 2009


corre dimecres. la tardor s'insinua mentre eloqüents jaquetes surten de l'armari. després de veure el partit amb els nois després de temps, la tornada a casa és un pèl més fresca. morenes que feia temps no veies al cap fan mossegar-te la part inferior del llavi. la son es torna un pèl vergonyosa i prolongo l'estada al sofà. un reportatge sobre el color groc i un antològic film dels cohen a la televisió. vuit de cada deu dones que es canvien el color dels cabells passen a ser rosses. un cop vaig sentir dir a algú que mai et fiessis d'una rossa. la fe a vegades es té, a vegades es dóna. el color és el groc de les malalties i serveix per alertar de perills. a més té una olor obscura i forta; amb presència. finalment té un gust àcid. rellegia una revista spin que he recuperat, oblidada, d'una maleta. he fet el cafè amb el cuiner italià de davant la feina. quan s'avorreix em parla i gesticula amb les mans de forma vehement. és agradable i porta els noms dels fills tatuats als braços. el seu cafè és el millor dels voltants. els dies de la setmana sempre comencen per la mateixa lletra que demà.

àudio: the streets: the escapist

Tuesday, September 15, 2009


les rutines tornen encara que no les demanis. com certes coses que no posseeixen el teu interès. allà estan sense prèvia demanda. aprofitant, però, el bon regust i la gustosa dinàmica d'alguns fets rituals i diaris d'entresetmana. la suposada banalitat del cafè servit per emportar. dones que agafen certa forma més flonja després de la canícula. bonic calçat als peus i temes de def jam per dotar de lucidesa els dilluns. la pluja emporta brutícia dels carrers i deixa aquell ambient tant i tant simptomàtic. resets ambientals i seqüències numèriques. tot conduint de tornada a casa, intentant driblar la mitjanit. radiohead seria una perfecta banda sonora per estavellar un cotxe. algú parla de la feina i sobre trobar-ne una de nova. jo exhalo tot l'aire que em permeten els meus pulmons d'anys i panys de fumador. i sentencio que vull escriure llibres i fer-me un estudi en alguna banda no massa transitada de la ciutat. carrego una mica contra tot plegat i semblo sentir-me una mica millor. qualsevol dia dono un cop de puny a la pastanaga. potser demà (passat). més temps per endavant per deixar més coses aparcades. hi hauria mobles suecs. tasses blanques de cafè i molts discos britànics.

àudio: method man, red man: da rockwilder

Thursday, September 10, 2009


ja havia oblidat que caminant pel carrer pots enamorar-te, no només de dones amb dessuadora i xancles, sinó també de ciutats. senceres. NYC m'ha regalat tal record, en format de vint-i-quatre hores continues en dosis jornals diferents. a més, d'una forma voluptuosa. una ciutat exagerada on tot que sembla orquestrat per alguna mà invisible. l'espai als carrers resulta marejant. perquè NYC em fa recuperar les majúscules amb el seu propi sentit d'existir. per la seva gent. els seus aparadors. els seus telèfons tàctils al metro que en algun lloc deuen regalar. els seus cafès, que tot i ser pèssims, són per endur i es serveixen en galleda. pel gust a vainilla. els negres, xinesos i hindús amb robes més cares que les de la majoria. l'"hola. com estàs" de cambreres i botiguers. per no fer pagar per l'aigua de l'aixeta mentre esperes una hamburguesa. central park i strawberry fields. la bellesa de les dones, les que s'operen i les que no. bredford av. l'espectacle que suposa sortir al carrer. la llibertat del qui es permet xancletes negres i mitjons blancs. els horaris amables. el soho sencer el portaria a la meva ciutat. per l'apollo theater i les pistes de bàsquet de harlem. east village i les botigues amb marques angleses en un primer pis amagat. les bosses de cartró. per tantes coses que caben a la maleta i que no. NYC porta majúscules i quelcom intangible, a mode de fragància, que sembla a punt d'embafar-te, però deixa aquella vertiginosa i estomacal sensació d'estar sempre a punt d'eclosionar.
àudio: r.e.m.: leaving new york

Saturday, August 22, 2009

*(tancat per vacances)

passaport, feix de dòlars i l'i-pod carregant-se. algunes samarretes plegades en tres. maletes a mitges. que, avui en dia, porten més carregadors de bateries que parells de mitjons. i la inexistent sensació de tenir-ho tot a punt. arriba un moment que desitges tant les vacances com les administratives de mitjana edat que, com a carn d'oficina que són, mai volies arribar a semblar-t'hi. desconnexió i descompressió de la realitat en comprimits de dues setmanes. faré una mossegada a la gran poma. ho sé jo i l'american express que sembla conscient de la feina que se li gira. fifth avenue, soho, tribeca, nolita, upper west side, williamsburg, queens. anglès d'anar per casa i novel·les sueques de mainstream per l'avió. anit costava dormir. res nou. a la pantalla rosario dawson i les seves quilomètriques cames. jo sospirava i només volia guanyar-li hores al rellotge. take away.

àudio: everything but the girl: the only living boy in new york

Tuesday, August 18, 2009


temperatures superlatives abracen migdies, vespres i nits d'agost. enganxada a la pell la sensació d'ofec mentre algunes substàncies químiques es fonen al cervell. carrers amb poques cames autòctones trepitjant les llambordes. alguna dona gran passeja amb aquell celebrat "qui dia passa, any empeny" a la boca. comerciants xinesos segueixen mirant amb cara de no entendre. l'entretenimen del que camina pel carrer minva els dies d'agost. cal, doncs, perseverància en el fet d'observar i ganes de fer punta. explicar, si cal, per enèsima vegada el perquè de la llet freda al cafè. aparcar el cotxe és més fàcil aquests dies, però. acompassaments costumbristes cap a vespres de front enganxifosa. lliscant tinta en cal·ligrafia cursiva sobre moleskine color negre. anotant adreces i noms de botigues de moda iconoclasta. sobra la taula una pila de guies sobre NYC. les ganes ja no em caben a la maleta. al costat una pila de discos. joy division, flaming lips, happy mondays i the jayhawks. qui no compra discos és perquè no vol. el preu no és excusa. ho sento però no. centre comercial de quatre lletres amb tres consonants ofereix selecció de quatre compactes per 20 euros. no és excusa. john frusciante és molt serio.

àudio: john frusciante: dark/light

Monday, August 10, 2009


encetar una setmana escoltant les notícies de la ràdio a les set del matí, després d'haver acabat novel·les fredes en diumenge podria significar fer bé les coses. hom s'aferra a elements quotidians per no perdre la distància amb cert sentit necessari de la realitat. perquè aguanta coses entre les mans sense saber encara si se'n penedirà. perquè se'n adona que la faràndula no acaba de ser feta per ell. que és divertit engaltar quatre cançons d'electrònica amable a pistes de ball, però el 'postureo', les gorres mil·limètricament mal posades i els noms que coneix per primera vegada no estan fets per ell. es refugia de la realitat urbana en capsdesetmana de marc rural i ruixats d'intensitat notable a mitja tarda. amb lectures, compres alimentàries i samarretes antigues. nits de manta, sopars amb cranc, vi blanc i formatge. amb converses de veïnes de cabell blanc i somriures generosos a mares rosses de cervatells juganers. coses de poca calada explicativa però de complexa conjugació circumstancial. que fan veure, a hom, que a vegades l'estructura s'aguanta amb banalitats relatives; amb calades entre la foscor sentint, després de temps, el tacte d'un jersei d'estiu a la pell.

àudio: the emotions: so i can love you

Wednesday, August 05, 2009

* entrada núm. 501


mullaré els records al cafè
per estovar-los
i poder-los empassar més bé.


àudio: al green: for the good times

Thursday, July 30, 2009


ella va somriure, just després de fer un nou glop de cafè, mentre deixava la tassa.
li intentava explicar el poder de les cançons de josh rouse. ella assentia sense entendre.
llavors va preguntar per qui era l'altre cafè per endur. si tenia nòvia.
no.
feia aquella cara de no creure. insistí i començar a fer preguntes sense saber que no hauria d'intentar passejar per certs paisatges de la memòria.
no. de nou.
ella va fer una cara interrogativa.
no. perquè he perdut la confiança i l'atreviment. perquè l'última dona que em va deixar em va fer un forat al cor pel que es podia veure la televisió.
va recollir les monedes sense fer més preguntes. regalant la mirada al terra.

àudio: josh rouse: the white trash period of my life

Tuesday, July 28, 2009


acostuma ser sa i higiènic evocar a escriptors de casa teva. perquè parlen i plasmen pensaments en marcs fets amb el mateix material que a un envolta. així, josep maria de segarra citava, en el seu llibre sobre els viatges a la polinèsia, referències escaients al pare nostre. " ...i el nostre pa de cada dia, el gust del qual, ara com ara no podem preveure, perquè ha acabat la il·lusió del llunyà, i tornem a la realitat, al malson, del que vam voler evadir-nos...". frases escrites amb certa genialitat que, com tantes altre vegades, et serveixen. com les camises de botigues amb estantaries blanques. on prens el teixit, l'examines, el proves i veus que està fet a la teva mida. seguint, doncs, en la reiteració de la evasió com a leit motiv vital. de cada dia, com el pa. malgrat agafar crosses literàries marcades pel desànim, la perseverància autoimposada fructifca en benestars raonables en cloendes intersetmanals. recuperar un antic lp de suede. llegir històries interessants. seure entre bondats en forma de persona i treure ferro a tot plegat, acompanyan-te de l'amarg d'unes cerveses. dosis conegudes, per problemes coneguts. algun dia deixaré de buscar melenes rosses quan camini per certs carrers. mentrestant abstreuré la calor alimentant-me de pop suec, mobles suecs, davanters suecs.

àudio: tarik y la fábrica de colores: algo que cae como la lluvia

Monday, July 20, 2009


postals amb relleus de paisatges entre les mans. a vegades tot es redueix a reviure certa olor. a poble, a gespa recent tallada, o a carrers recent mullats. recordo dissabtes. hi havia terrasses amb edificis encaixats fent de vistes. hi havia amanida, tomàquets secs i parmesà. hi havia pistes de ball conegudes. amb the foundations, nina simone i un paper escrit a mà esclafat contra el vidre del dj, on es podia llegir: los planetas. també diumenges. on hi havia despertars meridionals. cafè fred i tomàquets farcits per dinar. i mangueres remullant el blau del cotxe. hi havia lectura i vespres de conversa. la memòria em delimita a dilluns. on hi havia tedi laboral i calçotets de quadres. hi havia migdiades i novel·les a la televisió. hi havia sales de cinema. amb cesc gay, boniques instantànies de barcelona, històries molt ben explicades i maneres diferents de fer pel·lícules. temps verbals que van de passat a present. hi ha folk. cansament darrere les orelles i moltes ganes de marxar. moltes, però que cabrien en una maleta. de color fosc i sense excessives cremalleres. hi hauria roba de marca, i-pod, moleskine, alguna novel·la nordamericana. temps verbals que van de present a condicional.

àudio: jean knight: mr. big stuff

Friday, July 17, 2009


el timbre desfà migdiades de divendres que havien de ser insolents. ara només es queden en malcarades. sensació de cartró al cap i bossetes de te sota els ulls. poques hores dormides gràcies a un alcoholitzat dijous vespre inesperat. cerveses d'un dit d'espuma i got de vidre a terrasses amb taules i cadires metàl·liques. saludant i prenent la mà als qui es sumen. dosis de colesterol en forma de tapes variades. amanides amb les ibèriques bromes de cambrers de camisa blanca i drap a quadres. arribar al llit amb el dolç del pacharan a la gola i una sensació de flotabilitat poc recomanable per a nits d'entresetmana. llevar-se i només necessitar una mà per comptar les hores dormides. rebre bones noves futbolístiques en forma de davanter classístic de genialitat sueca. plegar dora de la feina i demanar gel al cafè a terrasses cèntriques. faig tard a la trobada amb la meva amiga de mirada clara. i quan em truca no pregunta on sóc, sinó a quina botiga m'he ficat ja. és divertit que algú coneixi debilitats com aquesta. i que et despedixi amb savis consells sobre no regalar massa temps a pensar en retrobaments no planificats. com si portés escrits a la cara els pensaments d'un divendres tarda de migdiada interrompuda.

àudio: marvin gaye: i hope i don't get my heart broken

Monday, July 13, 2009

* pop casolà de molt bones maneres.
http://www.myspace.com/samitierbcn

l'estiu va posant ratlles a la seva existència particular. desconec si en fa quatre paral·leles i la cinquena que creua aquestes diagonalment. la nit fa suar i els matins primerencs donen sospirs. els diumenges a la tarda porten formes d'ela sobre el sofà. amb el tour a la tv, com a les cançons de facto delafé i als estius de quan no tenia pèl a la cara. la cartellera porta pel·lícules fetes a casa per anar a veure. i la 'honey bunch' ratllades dibuixades amb clau d'algun imbècil amb diarrea mental. arribar a excitar-me sobre manera la idea de descobrir, in fraganti, el que està despedint la pintura del teu cotxe com a divertiment de dubtosa eficàcia. i explicar-li, sense necessitat de mediar més de quatre paraules que això no t'agrada i que al teu barri de la verneda tenen una manera molt especial d'explicar algunes coses. però el dilluns et porta a realitats sense tantes dosis de virilitat poc perfumada. hi ha cadires d'oficina. també hi ha persones que les escalfen. com les meves pilotes. hi ha viatges a la ràdio per parlar de música. hi ha conferències de política al centre darrere la càmera. hi ha, sortosament, vells companys de feina a qui retrobar. compartir un cafè ràpid, dues cigarretes, abraçada i mitja i cinc cèntims de currículum vital. és dilluns, fa calor, i tinc futbol. i samitier son cada dia una mica més bé.

àudio: samitier: porter-davanter

Tuesday, July 07, 2009


la nevera parla estiu. hi ha síndria, crema de carbassó, i préssecs (del groc i del de vinya). l'aigua freda fa repicar les dents. especialment quan es beguda sense pausa. al tornar, per exemple, del gimnàs. de veure la brillantor dels braços al suar i una insospitada llargada de la meva llengua. que no surt tant de la boca ni pels jocs sexuals més perversos. mentre procuro per no perdre el coneixement escolto converses d'homes amb braços de forma d'onada, que introdueixen algun sinònim testicular cada quatre o cinc paraules. penso en clau estival mentre llueixo les noves vialli's de marró estilístic. cames nues i ganes de. a la tv un espectacle de circ com a funeral de michael jackson. he lamentat la pèrdua. per l'inesperat del fet i per la genialitat del subjecte. al assabentar-me'n vaig recordar com billie jean sonava sempre a les nostres festes. aquella preciosa línia de baix i aquell ritme que no és blanc ni negre. que aconsegueix ser les dues coses. la calor alfuixa ja. però al carrer segueix coent l'asfalt. les amigues de les amigues segueixen sent sumament apetitoses. els autobusos segueixen portant l'aire acondicionat massa alt. i segueixen havent botigues amb revistes boniques que comprar.

àudio: death cab for cutie: your heart is an empty room

Sunday, July 05, 2009

"la rubia es, en realidad, doblemente mujer."

-Con las rubias es mejor no meterse- dijo el doctor Skreta.
(...)
-Es el típico comportamiento de una rubia- dijo el doctor Skreta sin extrañarse.
-¿Cree usted que las rubias son distintas a las morenas?- dijo Bertlef.
-Por supuesto - dijo el doctor Skreta-. Los cabellos rubios y los morenos son los dos polos del comportamiento humano. Los cabellos morenos representan virilidad, valor, franqueza y actividad, mientras que los rubios simbolizan la feminidad, la ternura, la impotencia y la pasividad. De modo que la rubia es, en realidad, doblemente mujer. Las princesas tienen que ser rubias. Por eso las mujeres, para ser lo más femeninas que puedan, se tiñen de rubio y nunca de negro.

'La despediada'. Milan Kundera.

àudio: aidan moffat & the best-ofs: big blonde

Wednesday, July 01, 2009


eren quarts de dotze de la nit i vint-i-nou graus de temperatura es repartien de forma sudorífica per l'ambient. l'impossibilitat de dormir generava un neguit de sobres conegut. repartia sospirs i posicions sobre el matalàs. recorrent a l'antiga tècnica del record per evocar al son. pensava en la parada del bus a dos quarts de set del matí. la dona gran que, primer vergonyosament, em comença a gesticular al davant perquè em desproveeixi dels meus cascos. després de fer-ho i de poder escoltar-la nítidament, comença a parlar, desvergonyidament ja, del meu cabell. m'explica que se n'ha adonat de lo guapo que sóc amb aquest tall de cabell. que com podia anar amb aquelles rastes tant llargues. que, abans, em veia i pensava " y este chicho...". que lo contenta que deu estar la meva mare i insisteix en la suposada bellesa que ara suposadament apodero. jo vaig somriure i, al mateix temps, vaig recollir els dos glòbuls oculars que m'havien caigut a terra fruit de la sorpresa. de totes maneres li vaig donar les gràcies i rebutjar les disculpes per la seva osadia. estort encara vaig tornar a vestir les orelles de música, amb el pop naïf de joan miquel oliver, i vaig pregar que arribés l'autobus. per continuar amb un dia que sospitava no tornaria a portar més divertiments alteradors de normalitat d'aquesta mena.

àudio: joan miquel oliver: petit homenet

Sunday, June 21, 2009


dos dies de calor i sol superlatiu. després tres de núvols, xafogor i alguna pluja inesperada. és el temps que es veu per la finestra. o una metàfora aplicable a estats d'ànim inestables. les fluctuacions no s'aturen, però. i la normalitat i certa estabilitat enyorada acaben tornant. a fora de casa i a dins d'un. enmig algun sopar de comiat. per cloure etapes universitàries. que acaben sense ganes de comprar marcs de fusta per emmarcar papers que semblen ser mullats. nits de sònar. envoltat de químics sense proveta i algunes actuacions decebedores. amb massa cansament per gaudir de forma apropiada i per escoltar arengues anti-establishment de taxistes de parla castellana. nits de festa a pobles de costa al sud, també. visitant cases amigues. bevent cervesa entre rialles casolanes, frases germàniques, somriures madrilenys i alguna mirada d'incredulitat canandenca. viatges en tren de bon matí per tornar a casa. acomodant entre les cames, de forma inevitable, el record d'aquest mateix viatge un temps enrera. abandonar el subsòl i tornar tranquil·lament cap a casa. per donar el bon dia, rentar-se les dents i els peus ennegrits. llegir tres pàgines i mitja i esperar un càlid despertar de migdia.

àudio: earl gaines: it's worth anything

Thursday, June 18, 2009

Nuestro propio cielo (2007) from Roberto Pérez Toledo on Vimeo.


dones, frivolitat i altres misèries. per cert, quin tipus d'individues es dediquen a regalar llençols?

àudio: minnie ripperton: reasons

Wednesday, June 17, 2009


la calor prem, però no ofega (encara). com déu, segons la saviesa popular. apetitoses són les terrasses, les cames a l'aire, el fumar al balcó ben sopat i el soul de johnnie taylor que sona a casa. l'armari es mostra impassible davant la sortida de tres parells de sandàlies i l'entrada d'una funda nòrdica. gustosos passejos de vespre en aquest barri perifèric que sembla créixer. dones que et saluden però no coneixo. per assentir amb el cap i seguir guadint de l'eclecticisme provinent del meu i-pod. visites a senyors de bata blanca que em parlen de dosis, de passats, d'antigues nòvies i de millores. jo parlo de les èpoques de sobrepes i de anèmia del meu ego, de projectes. li parlo també de dones en passat mentre cito a welsh. sobre la mètafora de perseguir dones i autobusos. ell fa cara de no creure-hi i es despenja citant-me a kundera. torno a casa per sopar lluç i felicitar al pare per la seva jubilació. diu que encara se'n recorda de la primera classe que va donar. em poso a fer càlculs però desisteixo gairebé a l'instant. miro les dues entrades pel sònar a la butxaca. sessions d'hipnosi emocional amb electrònica i la companyia del meu amic amant del techno. veure ballar baldufes plastificades i tornar a casa ( o no ) amb la lleugeresa vital i despreocupada del qui es vesteix de mussol de tant en tant.

àudio: the staple singers: i'll take you there

Tuesday, June 16, 2009


cincs i uns. que fan dilluns. samarreta blanca i esquena cremada. pel sol del sud de capdesetmana. el canell esquerre lliure d'agulles i minuteres. sorra als peus i tovalloles de colors. reposant els braços sota la nuca i dibuixant figures impossibles a la sorra. sentint l'esponjositat del temps quan aquest no mana, simplement acompanya. mugrons del tamany d'una galeta passegen pel davant; amb poca afluència, però. la ciutat és poc amable per les tornades. dues dones negres es saluden a la parada de l'autobus. jo miro la tira de les sandàlies i acomodo els auriculars. hornby de nou per la lectura i tardes de migdiada obscena. un carraspeig i sentir la fredor del terra sota els peus nus resulta agraït. exageradament. tarda de compra de discos, com les d'abans. un bonic recopilatori pel 50è aniversari de la stax, un the best of earth, wind & fire, el preciós disc de les pepper pots (el barnús per regalar-lo a les tres cantants no va inclòs), i el disc d'homenatge a sideral publicat sota la marca de leire. un grapat de cançons pop cantades en castellà. amb un so precipitat però molt estomacal. porta un bonic llibret interior, amb les lletres de les cançons. escrites sense majúscules. algún dia parlaré sobre l'agradable lectura de l'escriptura sense majúscules. encara que no sigui demà.

àudio: leire: las canciones tienen nombre (nadie es mejor que nadie)

Tuesday, June 09, 2009


""problemas de mujeres?", se reía mi padre. nunca vayas detrás de un autobús o una mujer, hijo. siempre vienen más."

'acid house'. irvine welsh

no he pogut reprimir un somriure (amb prim espasme corporal) al llegir aquest fragment, aquesta tarda. la noia que seia davant meu a la sala d'espera no ha semblat adonar-se'n. subratllava apunts amb un fluorescent. he estat a punt de dir-li que podia recomanar-li alguna novel·la. potser era luxemburguesa. jo seguiré pensant que el problema és d'elles. potser ella, jo i el meu ego no hi cabem. la autenticitat ben entesa va cara. diumenge veia ac/dc en directe i pensava en la bellesa de la simplicitat. porten fent el mateix més de trenta anys. i a ningú semblava importar-li. per què? perquè el que fan, ho fan bé. jo seguiré pensant que el problema és d'elles.

àudio: arab strap: rocket, take your turn

Saturday, June 06, 2009

*demà serà un altre dia. amb cafè per escalfar.

via chicago, jeff tweedy apereixia a l'auditori seguit dels cinc músics que l'acompanyen. plegats formen una cercle virtuós de pop i folk nord-americà. la solitud de la butaca es convertí en una avantatge per deixar anar el meu gaudi personal. vaig procurar capbussar-me en aquella harmonia magnificent i aparcar l'ansietat més real. el repicar dels meus peus i mans pot donar fe de que ho vaig aconseguir. fins i tot quan van sonar els dos primers acords de 'jesus don't cry'. i l'estomac va alçar-se de cop. com el gos que, amb la llengua fora, suplica li llencis la pilota tot estirant el cos. però ahir la cançó era per mi. la tornada i les entradetes. la melodia esponjosa. aprenent aquella lliçó sobre la propietat personal de les cançons després i malgrat de. dues hores després em posava de peu per aplaudir aquell regal de litúrgia musical. era real. palpable. com la solitud. com els records. com els divendres de pop i pinyols de cirera. amb migdiades que et marxen de les mans. i reflexions sobre la terapèutica del cinema que t'emportes al llit. com la por i les ansietats. però si no ho han canviat, demà serà un altre dia. amb cafè per escalfar.

àudio: wilco: impossible germany

Monday, June 01, 2009


"petardito, bájate ya y así aprovechamos los últimos rayos de sol!". despertar de migdiades merescudes de durada indigne i trobar missatges a la bústia. vestir camises estiloses i barrets de quadres. gaudir de festivals musicals. en concepte i en essència. els vestits impossibles d'algunes joves angleses. el repicar dels peus sota l'escenari. l'elegancia de jarvis. els culs de cervesa. l'olor de mar mentre el sol escapa per una mena de línia divisòria infinita. mirades clares i amples. comapnyies garrines. saludar coneguts. imitar una ovella mentre camines entre la massa. el pop simfònic de saint etienne. les plomes blanques de sarah cracknell. les dones amb nom de cançó. les bromes que entren. la ingorància horària. les instantànies alcoholitzades. els dits que xuclen. l'atronadora actuació de my bloody valentine. les samarretes que voldries. els tatuatges que fas veure que no ensenyes. l'eufòria descongestionadora. els improvisats passos de ball mentre bloc party toca algun hit incipidament suat. el soroll de la maneta del cotxe a l'obrir-se. oblidar l'ansietat durant tres dies. les tornades a casa. els comiats que saps no seran tals. les notes repicant encara en alguna cara interna.

àudio: spiritualized: all of my thoughts

Sunday, May 24, 2009


tancar la porta de casa sense conèixer quina hora és. posar el cap a un coixí que no es d'aparador, però agraeixes que així sigui per l'absència de llum. tornar a la realitat és un exercici que requereix d'uns dies d'adaptació. reviure males olors i reconfortar-se amb noves mirades. dissabtes d'anar a treballar. vestir camisa color cirera i prendre cafè en tasses de porcellana que simulen ser de 'take away'. somriure al redescobrir alguna frase en les cançons de manel. encara que això ho sap tothom. però no ho diu ningú. comprar bitllets per viatjar a new york i treure esquadra i cartabó per delinear un viatge que m'excita. anar al camp amb el meu amic economista per aplaudir els nois que enguany ens han regalat bones estones. donar sentit a les coses al veure el sentiment de pertinença a alguna cosa. visitar terrasses del born i locals de miscel·lànies nacionals darrera la barra. "avui no. estic cansada, ja t'he dit que només he dormit dos hores i n'he treballat dotze". però mai és tard per descobrir tatuatges a pells aliènes. llevar-se i trobar mònaco a la tv. apilar als coixins al sofà després de degustar parmesà rallat sobre pasta calenta. vestir pantalons de tall anglès i boniques quadrícules. prendre infusions i escoltar sufjan stevens. col·lecionar infinitius en un capdesetmana de finals de maig.

àudio: cristina rosenvinge & vetusta morla: chicago (sufjan stevens cover)
http://www.youtube.com/watch?v=Hj0GxqvDuqM

Wednesday, May 20, 2009


ultrapassar la línia groga suposa donar un pas més enllà. no tan sols és desatendre les indicacions reiterades d'una veu enllaunada a les estacions de tren, ja sigui a parma, a reggio emilia, a bologna o a milano, sinó que és avançar alguns passos a mà dreta i aprendre a capbussar-se en la naturalesa de coses i persones. itàlia té encant, no resulta en va viatjar-hi per tercera vegada. la bellesa de les coses és pura i bruta. posseeixen una cultura i una idiosincràsia peculairs. farcides de xovinisme, masclisme i miopia políglota. però l'encant s'hi presenta en racions i racons als que cal d'atendre. atentament. dies de desconnexió al nord italià per recarregar una bateria que pampallejava últimament. seure en terrasses amb una birra o un shakeratto espumós. i fer-ho a la marroquina, de cara al carrer. per entendre l'essència i atipar-te de saviesa popular. visitar un amic que ara és fratello, tal que així et presenta a les seves amistats. riure recòrren a trenta velles bromes. prendre infusions exòtiques entre boirines de fum mentre l'albor s'escola per la finestra. sentir blasfemiar a déu en intervals de quatre minuts. ballar a discoteques pintoresques mentre desplego un deplorable anglès i un incipent i macarrònic italià. apreciar les llambordes de la piazza san prospero. passejar amb dones bulgares. escoltar napolitans que diuen venerar el futbol del teu equip. o no avergonyir-te per regalar mirades golafres a les dones bolonyeses. coses per fer a petites ciutats llunyanes un dia entre setmana. per tornar a casa i enyorar ja aquells bonics migdies i matinades.

àudio: roberto vecchioni: voglio una donna

Sunday, May 10, 2009

*los colores de una sombra.

home de dues dècades i mitja d'edat munta mobles suecs un dissabte tarda. mentre fuma cigarrets manufacturats i escolta cançons de saint etienne. sospira quan cau en la conta que d'ací a poc veurà sarah cracknell. recorda divertits vespres de divendres. amb canyes, olives i persones. amb personatges recolzats a la barra amb ulleres de soldador, i cambreres que parlen hongarès. salta algun dels preceptes de la seva religió de concepció pròpia i visita centres comercials un dissabte tarda. assisteix a concerts de bandes lesbianes de les que és molt fan. es lamenta lleugerament quan veu que el fenomen fan s'ha estès potser massa. canta malament però sense posar cara d'importar-li massa. veu cerveses amb la noia que l'acompanya, que vesteix mirada blava i vestit de pastoreta. les galtes li pujen de temperatura quan una de les seves bandes preferides canta una de les seves cançons més íntimes. pensa com està escoltant en directe, les notes vibrant i reverberant a la seva pròpia caixa toràcica, la melodia que va desgastar quan certa dona el va deixar. però gaudeix de les quatre guitarres sobre l'escenari i tanca els ulls per no posar la mirada cap al terra. encara que no pot evitar arribar a casa i mirar algunes fotografies.

àudio: the zebras: fine lines

Thursday, May 07, 2009

*pictures of people who just woke up.

ferran adrià parla a la tv sobre la creativitat. esferificació, minimalisme i deconstrucció. dos magnífics capítols sobre la història d'elBulli a La2. la genialitat. mareja i excita. sentir parlar de sensacions i entendre-les ribeteja els pèls dels braços. recopilatori emocional. abruptement penso en que m'agrada el gust, l'olor i el color de la vainilla. el so dels tons del telèfon mentre el destinatari d'una trucada important no agafa el telèfon. les persones amb les que series capaç de riure i plorar, en intervals setmanals, m'agraden. els nous punts de vista. ja sigui un punt de fuga oun escot generós. frueixo de versos impossibles. pateixo ressaques futbolístiques. però també prenc cafè amb dones que em recorden a amy winhouse i es pinten l'ombra d'ulls de color blau. tornar a casa amb la 'honey bunch', pop intel·lectual des d'oxford i una estranya i inofensiva neutre sensació de derrota.

àudio: shearwater: south col/the snow leopard
*gerard ruz.

explicar la bellesa d'aquesta nit serà fàcil. els sentiments creen col·lapses enormes als porus de la pell, clamant sortir. cap vergonya perquè le futbol provoqui alegries per aquesta. llegir el llibre de hornby 'fiebre en las gradas' no fa més que reafirmar-me, aquests dies. llosques xucades i ungles al zero i llavors passa. pam. un moment. si alguna mena d'existència de la justícia cap a la bellesa futbolística existeix, avui ha caigut del cel al minut 93. sense esperar-ho, el noi de la exquisitesa als peus deposita una pilota que perfora una porteria. la de la burgesia anglesa més malcarada i vestida de blau. i la bogeria s'ha presentat sense avisar. ha passat la porta i ha aixecat tot el que feia mig minut reposava el cap entre les mans. una taula caient. desenes de braços enlaire, aixecant-se a la mateixa velocitat que es trencaven una dotzena de copes i ampolles. algú m'aixeca i em sosté a l'aire mentre la gola lluita per escapar-se d'entre les dents. extàsi pur i no líquid. una puta 'rave' improvisada de irracionalitat hooliganista. vidres sota els peus. una ferida d'un pam a la panxa que no sé qui m'ha fet. com tampoc sé de qui era la boca on he introduit la meva mà mentre cridava totalment posseït. molts no ho entendran. segur. però avui no importa. grande andrés.

àudio: the smiths: sweet & tender hooligan

Thursday, April 30, 2009


plou prou. dijous vespre abans de festes per altres. des de una islàndia que avui sembla càlida sonen múm i el seu minimalisme eteri i reverberant. miro l'escriptori per intentar entendre el què m'envolta. un cendrer i un paquet blau amb dinou cigarretes. un val per anar al cinema. un bolígraf de punta fina. blau. crema de mans noruega. dues monedes. una de cinc i una de deu. cinta adhesiva. una caixa de purets de vainilla. un número de la once acabat en zero. el 'bluetooth' per instal·lar al cotxe. un paper amb noms de cançons escrites. algunes subratllades amb fluorescent. algunes altres no. un extracte de la caixa. un disc de sam & dave i un altre de the foundations. un tíquet d'una botiga de vins. d'un pares balta blanc. I.V.A. inclòs. "me atendió Alonso". dues moleskine. res sembla indicatiu. avui he comprat per internet dues camises merc. m'agrada que cirera sigui també un color. he parlat amb una vintena de persones al llarg del dia. més música mentre fullejo la preciosa 'rough guide to soul and r&b' que m'ha regalat el meu amic amant del techno. la professora no sabía que la llegia mentre ella parlava d'usabilitat i estètica del disseny de pàgines web. islàndia.

àudio: múm: i'm 9 today

Sunday, April 26, 2009

*crazy style. finger gun.

la bogeria és una d'aquelles quantes coses que subministrada en dosis adequades (segons persona i condició, consultar amb el farmacèutic) pot donar resultats saludables. bogeria per mantenir la salut mental, sí. bogeria per començar a cridar sense motiu aparent, de cop. i sentir alleugerament corporal instantani, del tipus post-coital. semblant, tan sols. bogeria per passejar un dissabte amb un estilisme molt britànic, amb barret a quadres inclòs, per aquest barri industrial. i les joves et miren arquejant les celles. i el cambrer xinès de sota casa no entén. però m'és igual. només vull canvi per comprar tabac. bogeria per veure pel·licules canadenques de matinada, titulades C.R.A.Z.Y. bogeria de recordar david bowie i el seu ziggy stardust i pensar en pintar-te un llam vermell creuan-te la cella. bogeria d'estar per casa. en el sentit poc glamouros. i en el de tancar-te a casa un diumenge perquè ningú pot donar-te res avui. hi ha dies que sento tenir una conversa d'un bitllet de 100 euros de la que ningú pot donar-me el canvi. m'aplaudeixo i escric quatre ratlles sense gaire senit aparent. són per mi, però la finestra està oberta i alguns miren. estil boig, pistola de dit.

àudio: spiritualized: cop shoot cop

Saturday, April 25, 2009


"me enamoré del fútbol tal como más adelante me iba a enamorar de las mujeres: de repente, sin explicación, sin hacer ejercicio de mis facultades críticas, sin ponerme a pensar en el dolor y en los sobre saltos que la experiencia traería consigo".

nick hornby. 'fiebre en las gradas'.

que aquesta sigui la primera frase d'un llibre diu molt d'ell. la llegeixes, la digereixes, i la tornes a llegir. et reacomodes en la teva postura i reafirmes la sensació prèvia de trobar-te davant d'un llibre enorme. talent serigrafiat i relligat en més de tres-centes pàgines. un còctel de maduresa i experiència vital amb inconsciència adolescent en una mateixa ment pensant i unes mateixes mans escribents. brindis amb cafè, doncs, per la inconsciència del qui s'enamora sense llegir la lletra petita. del qui cada capdesetmana perd certa compostura durant poc més d'hora i mitja davant la pantalla de tv. perquè senta bé la irracionalitat de certs aspectes, quan et trobes massa sovint passejant amb un vestit de racionalitat que fa cordar-te massa botons de la camisa.

àudio: samitier: porter-davanter

Tuesday, April 21, 2009



- Grácias por invitarme a desayunar.
- Grácias por encontrarme el punto G esta mañana.
- Cuando quieras...

(six feet under. 1x05)

un diumenge tarda mirant 'breakfast at tiffany's'. i em va venir al cap aquest diàleg enorme. joies incrustades com qui passava per allà. llavors pensava en la bellesa objectiva d'audrey. en què feia dies que no m'enamorava. en la mitologia pròpia al voltant dels esmorzars. d'aquells que jo titulava de no necessitar sucre al cafè sota estovalles teixides de confiança. i la ment viatja a paranys que vols deixar al fons d'una estanteria. mentre la tv et recorda que ve sant jordi i penses que hi ha coses que costen massa. però intentes pensar en marques noves a la pell. símbols de noves etapes. i et dóna per apuntar-te al gimnàs. comprar pantalons gris pedra de cotó rígid. o reservar vols per viatjar a itàlia. llegir l'últim llibre que em quedava de murakami també serà un punt i a part. em queden quinze pàgines. la fi no la vaig voler deixar per anit. no tocava. o no podia. cansament és un feixuc adverbi o substantiu.

àudio: elena: setanta matins

Wednesday, April 15, 2009


abril que s'escriu sense 'h' però halitosi decideix portar-ne. dimecres de dir res o dir poques coses. encetar de nou rutines i les notícies de la ràdio sonant vora les sis del matí. el meu cap em diu que ara ja puc apuntar-me a l'exèrcit, concretament als paracaigudistes. la meva veïna de vuitanta-i-pico d'anys, que de petit em feia de dida, diu que ara ja sí que puc trobar nòvia. agraeixo conèixer aquesta informació (certament ho desconeixia). la cambrera diu que estic guapo. de fet diu 'molt guapo'. no cal economitzar quan de flors es tracta, sempre ho he pensat. la closca ha tancat el cercle de canvis que vaig dissenyar alguns mesos enrere. i ara què? segur que alguna cosa se m'ocorrerà. de moment no és dilluns però els wilco segueixen sonant fotudament bé. les entrevistes com a càmera segueixen sent tedioses. alguns personatges (que no persones) també. i pot ser bon dia per estrenar un pijama de color albergínia. si gaudeixo mirant-me al mirall per l'estètic del meu nou pijama de marca anglosaxona, realment estic preparat per trobar nòvia. o per anar a fer companyia a la meva veïna de vuitanta-i-pico d'anys, que de petit em feia de dida.

àudio: wilco: monday

Monday, April 13, 2009


1. clac. 2. clac. el soroll de les tisores em frisa. 3. clac. encenc una cigarreta. 4. clac. prenc aire profundament. 5.clac. faig un glop nerviós a la cervesa. 6. clac. pregunto què sona. 7.clac. és norah jones. 8. clac. una altra xuclada nerviosa. 9. clac. el meu amic dissenyador em tranquil·litza. 10. clac. i dirigeix la tasca amb cura. 11. clac. encara no penso tocar-me el cap. 12.clac. la meva amiga dissenyadora tèxtil va guardant-les en una bossa. 13. clac. i em somriu per tranquilitzar-me. 14. clac. pregunto com va la cosa. 15. clac. la lluna i la fura corretejen per la casa. 16. clac. sembla que la cosa no està tant malament. 17. clac. penso en la primera cara després de. 18. clac. potser anem a buscar sushi per sopar. 19. clac. l'última la tallo jo. 20. clac. vigila no ens equivoquem. 21. clac. la primera ja l'he tallada jo. 22.clac. juro que el mal podría arribar a semblar físic. 23. clac. no ploraré. 24. clac. ara canta thom yorke. 25. clac. mirarem 'arizona baby' ben sopat. 26. clac. la mare estaria contenta. 27. clac. no hi ha marxa enrera. 28. clac. diuen que estic guapo. 29. clac. el soroll de la màquina de rapar espanta. 30. clac. arreglam també la barba eh?. 31. la passarem al nº 3. 32. clac. ja està. 33 rastes al terra. clac.

àudio: vernell hill: long haired daddy

Wednesday, April 08, 2009


"podría quedarme aquí, pensé, ganaría dinero en el hipódromo mientras ella me cuidaba, ayudándome a pasar los malos momentos, dándome masajes con aceite en el cuerpo, cocinándome, acostándose conmigo. por supuesto, siempre habría alguna pelea que otra. así es la naturaleza de la mujer: les gusta el intercambio de trapos sucios, una pizca de chillidos, una pizca de drama. luego un intercambio de juramentos. yo no era muy bueno en el intercambio de juramentos. estaba ya algo colocado con el whisky. en mi mente ya me había mudado allí."

'cartero'. charles bukowski.

àudio: fleetwood mac: i loved another woman

Friday, April 03, 2009


una altra setmana de dolències corporals. si existeixen les ratxes, jo he ficat el cap, les cames i el final de l'esquena en una d'elles. però em dona per pensar que si n'hi ha de dolentes, també n'hi ha d'haver de bones. tranquil·litat i hores de llar per desfullar la setmana. tardes de migdiada generosa. d'encetar 'cartero' de bukowski. de dvd's amb concerts de marvin gaye i voler comprar-me una americana a ratlles com la seva. partits de bàsquet a la tv, expulsant la poca esma de 'hooligan' que em permetia el cos. vespres amb bona música escoltant recomanacions de gent coneguda i de gent que voldria conèixer. un preciós disc de van morrison, el pop sofistica de doves, l'indie primari de valero, els cops de baix violents de funk'n'stein. ahir em vaig creuar darrera casa meva a cesc gay. em vaig quedar parat mirant-lo. m'hagués agradat donar-li les gràcies per aquell film. però els peus tornen a terra i és divendres. que porta un sol d'ensenyar cuixa i avui em trobo molt més bé. les casualitats per un altre, que jo no me les crec. he anat a recollir entrades per dos concerts dels que un s'apunta a l'agenda. arribo a casa i començo a deletrejar la paraula descansar. acabar-la em portarà un parell de dies, segurament.

àudio: doves: N.Y.