Sunday, February 27, 2011


vestigis de recances físiques que no deixen arrancar. una marxa menys al cos i la ment absorta. buida. amb incapacitat de més enllà. nits de diumenge. a sunny day in glasgow refresquen les ones amb sintetitzadors i veus efervescents. cloendes setmanals amb digestions diverses. la primera, i més amatent, la gastronòmica. per dinars al sud amb estovalles de paper, pitets blancs amb lletres vermelles i negror brasa als dits. cares conegudes delimitant el rectangle de la taula. el vi amb gasosa és tan adient per aquesta mena d'àpats. com el cafè i les tornades a casa amb certa recança i cansament. les segones, de digestions, més cutànies. amb paraules que es sostenen amb amabilitat, encert i venen perfumades amb calidesa. sorpresa per la conjugació de verbs exòtics aquí. àcids estomacals en hores extra. despertadors en hora. lletres al cap per ordenar amb certa gràcia i conformar històries de quotidianitat, olor a cafè i somriures amples. llocs per veure on viure, com a la cançó 'loft'. agendes digitals a les que lliscar el dit. després d'un 27 sempre ve un 28. febrer. fos a negre. millor.

àudio: a sunny day in glasgow: sigh, inhibitionist (come all day with me)

Thursday, February 24, 2011


el sucre encara diluint-se al cafè. la cambrera amb el seu posat de mala llet, que començo a pensar forma part del seu negre uniforme. cares cansades a tot el llarg de la barra, en una postal de bosses d'ulls inflades i sospirs per agafar aire. ara ja no per exhalar fum. llegeixo un article que parla sobre la manca d'educació actual. on l'autora apunta amb dit acusador als trepitjadors ocasionals del carrer que amaguen la disculpa o els conductors d'autobusos que et responen el bon dia amb el silenci més sord possible. aplaudeixo mentalment. crido i aclamo, fins i tot. després una entrevista a algú que no sé qui és. el titular resa "soy muy amigo de mis amigos". llavors, sense poder evitar-ho, la mala llet em vessa. les ganes de matar són reals. imagino a l'autor d'aquesta estúpida frase abraçant amb la boca oberta una vorera de ciment. regalimant-li el suor i el plor barrejats a les galtes. i cridar-li a l'orella que si empra el cervell abans de verbalitzar. si s'ha parat a pensar en el sentit de la magnífica sentència. i ,finalment, preguntar-li, amb la més gran de les ironies, si coneix a algú que no sigui amic dels seus amics. soroll de trencadissa.

àudio: mogwai: white noise

Friday, February 11, 2011


tornar a fer cercles per emmarcar els dies del calendari. mimetitzar cadències horàries. sentir-se formiga de l'entremat urbà. el final dels dies ja no arriba per si sol, sinó que s'entén com el resultat de successives operacions. engaltar un ritme successius de pedalades i... sentir un "clac". soroll familiar que denota cara d'espant. boca semioberta i mirada a uns 60 graus. la cadena sortida i els engranatges que rellisquen enlloc d'encaixar. intentar abstreure's, no pensar en els perquès i simplement afrontar els com. severa bondat social. fer de hooligan amb sabatilles és desnaturalitzar el concepte. aprendre a contar fins a tres com ensenyem als petits. agafar aire. procurar minimitzar els pensaments en futurs d'arrugar el front i el posat. comprar digitalment el nou disc de radiohead i evadir-se. pensar i versar sobre la grandesa. la genialitat i conceptes contemporanis. ganes de vestir camises i treure les jaquetes de primavera. reposar com a exercici.

àudio: radiohead: morning mr. magpie

Sunday, February 06, 2011


els plats sempre s'han de fregar a l'endemà. per no perdre sobretaules, converses de cul de vi al vas i bromes de ments enginyosament espatllades. per després recuperar la calma i solitud preuada de la llar pròpia. emprar el tòpic de la manta, els llums blaus artificials rere el televisor. bandes sonores provinents del cel·lular que feia temps no senties. algunes preguntes per a un mateix que decideixes tapar amb un ramat de sensacions agradables, guardades a algun calaix que no recordaves. llevar-se en diumenges amb prudències horàries molt dignes. estrenar pantalons per entendre el concepte de relax que els nord-americans apliquen als seus texans. estrenar màquines de tallar el cabell. demanar a fleet foxes unes primeres hores matinals de tònica calmada. enganxar els trossos d'un gerro. llegir titulars i escriure en minúscules. agafar aire i buscar ganes per tornar a la rutina rutilant. tornar a la cerca d'aire.

àudio: fleet foxes: white winter hymnal