Tuesday, December 28, 2010


menjar sobres del pollastre del brou de nadal. amb el fred de l'oficina glaçant els dits i pansint l'interior immaterial. perquè el fred a barcelona continua sent un home. fet a si mateix, que no atén a raons i els objectius no tenen perquè ser diametralment clars. sopar japonès i saludar antigues amistats. prendre cafè ben sopat per disparar-se la patata al posar-se al llit. a la rockdelux continuen escrivint paraules que sonen molt llunyanes. ajudar al pare a enrotllar canelons. vestir camises color albergínia i aspirar amb el nas per llençar cap amunt els sobrants de la grip. visitar pisos al barri on voldries viure. somiar, sense esperar-ho, amb dones amb les que tot just has creuat mitja dotzena de salutacions de portal. quedar pensatiu al llevar-se, amb les bambes encara descordades. militar amb els mitjons negres i la mateixa marca de calçotets. mirar receptes per guarir taules en propers i festius dies. pensar en si vol dir api, en anglès, aquella paraula que no entens i que no encertes a endevinar com dimonis es deu escriure. limitar i racionar l'elaboració de plans. emocionar-se a sobre. guspira, estel o carícia.

àudio: band of horses: evening kitchen

Monday, December 27, 2010


rebuscar tonalitats sonores per evadir-se de la tradicionalitat emmarcada pels àpats. treure l'etiqueta de pendent a bandes de nom aparentment adient. yo la tengo eterns poc-coneguts-com-voldria. amb tot, enguany el nadal sembla que ha perdut pes com a tòtem del calendari. s'evapora en la seva mida justa, com unes vacances estivals ben aprofitades. fins i tot les digestions són més agraïdes. fruit d'excessos que ja no ho són tant. perduren, però, els temps assegut al voltant de la taula com els períodes d'un partit de futbol americà. el temps passa més ràpid esperant el torn per prendre al cervatell entre els braços. veure set adults contemplant com berena un iogurt sembla un exercici idoni per a la reflexió. però és real que el seu simple somriure de dues dents, o la seva cara de recent llevat després de la migdiada, fan apartar tot el que està de més. tan senzill i tòpic com això. tanmateix el calendari continua amb la seva implacable continuïtat. dilluns. cafè per endur. cigarreta al portal abans d'entrar. dígits electrònics en vermell. cares de son. rutina. yo la tengo.

àudio: yo la tengo: sugar cube

Tuesday, December 21, 2010


sobre gustos musicales

"que nos guste el heavy o que, en cambio, prefiramos el jazz o la copla depende en buena medida de a qué estamos acostumbrados. la mayoría de nuestras preferencias son culturales y están condicionadas por las cosas con las que hemos crecido. pero que nos vaya una cosa u otra también depende de una especie de compromiso que cada persona adquiere con la música. cada uno encontramos un equilibrio óptimo entre la simplicidad y la complejidad de la melodía. si es muy simple, nos aburrimos. pero si es muy compleja tampoco nos gusta, porque nos resulta difícil encontrar patrones e implicarnos. la preferencia musical de cada uno parece surgir como resultado de ese compromiso. queremos la complejidad suficiente, eso es lo que encontramos satisfactorio, ni mucha ni poca."

música para las neuronas, cristina sáez. suplemento 'estilos de vida (es)' de la vanguardia

àudio: kanye west: monster (w/jay z, bon iver, rick ross, nicki minaj)

Wednesday, December 15, 2010


veuré la mitjanit entre tipografies. formes divergents per vestir paraules, títols, conjugacions. sentències. a més, a aquestes hores, i ja des de fa uns dies, les cançons de the national prenen més profunditat. major amplitud. a l'est dels estats units continuen passant coses interessants. un professor em diu que faig cara de crític de cine. a vegades el nom fa la cosa. tanmateix les ulleres no fan la persona. darrerament miro més a terra quan camino. el fred al carrer fa posar-se bé les ganes d'abrigar-se. calar-se el coll de l'abric i la boina a la closca. no és qüestió de timidesa. és la sensació d'estar-ne una mica fart de ja un considerable grapadet de coses. i cap sensació acaba prevalent sobre les altres. em limito a escoltar el necessari. a quedar-me apartat en sobretaules de sopars amb masses persones. manufacturar i fumar. decidir si el cafè nocturn es posarà bé ja mentre te l'estàs prenent. callar i somriures mandrosos. sincronitzar l'i-pod. creuar les cames al seure. seguir esperant.

àudio: the national: conversation 16

Friday, December 10, 2010


les segones veus femenines en bandes pop. com jerseis de coll girat. lletregen agradable a les oïdes nostres de cada dia. els cops de charles. magnificents. quotidianitat, sí. viatjar més de quatre hores en cotxe per veure el teu equip. obrir els braços i eixamplar la capacitat de la gola, mentre la bufanda amb dos colors, tensada, et tapa gairebé tot el camp de visió. menjar i beure en coordenades nord. militància. mou els llavis i canta barry white de forma pràcticament imperceptible. guardar olors a les fosses per salpebrar el son nocturn i solitari. independència. demanar ous ferrats amb foie i posar-se al dia de les vides contigües. l'avi enllustra un tronc per fer el primer tió al cervatell. ell no entén encara. l'acarono i li dic que els reis són els pares. riu. família. no prendre cafè després del mal de panxa. calar-se una boina sabent que el fred no trigarà a tornar. recórrer com gairebé sempre a mishima. tot i que les entrades per l'heliogàbal s'esgotin en sis minuts. resar perquè manel tregui disc aviat i se'ns descongestioni la música nostra de cada dia. tacar de suavitzant els pantalons negres. no saber. empatxar-te d'ignorància. seguir amb les maletes perdudes. quotidianitat, sí, de nou.

àudio: aias: quan tornis demà

Buscar más artistas como Aias en Myspace Music