Friday, December 21, 2012


"La cuestión es que el pop no se desenvuelve alrededor de buenos discos o de personas bellas, esto son solo detalles. En realidad se basa en superhéroes y en superdólares; en la publicidad a ultranza y en profundos cambios sociales; en locuras colectivas a corto plazo. Las personas no son importantes."

Nick Cohn: 'Awopbopaloobop Alopbamboom. Una historia de la música pop'.


àudio:
 chuck berry: you can never tell

Monday, December 17, 2012

franel·la al pijama. mantes al sofà com a tapís d'evasió en format de 16:9. la temperatura continua sent una companya exòtica d'aquest desembre. els Nadals, així en plural com diuen les àvies, segueixen acostant-se. alguns desitjant-ne l'arribada mentre d'altres preguem l'acabament. l'espera o l'avantsala es torna, però, en dies de volguda i apreciada calma. persistència en la conjugació de buscar i en l'esma per teixir rutines que esdevinguin el sabó de la higiene mental. recerques, textos i impressions. vermuts, dinars de menú. tardes de cinema, de cafès i infusions a preu de plat combinat, de planxar els dits entre cubetes de vinils, de passejos de vespre mentre mires aparadors on dubtes que mai més hi puguis comprar. recuperant el bonic exercici de recolzar el colze en una barra metàl·lica, parlar de futbol com si hi entenguessis i veure als nois fent fantasia sobre tapets verds. enaltiment i pleitesia. llistes de reis i sabates per construir llustrosos ciments del bon gust pel vestir. guarniments per coronar dies. benzina pels despertars. tot per venir mentre no ens falti una tassa de cafè i discos d'everything but the girl.

àudio: father john misty: hollywood forever cemetery sings

Thursday, November 22, 2012

les rutines són quelcom necessari per a la salut mental. la repetició i la seguretat que atorga el futur més immediat en els nostres actes. bella estimada. que proveeixes cada dia d'automatismes per reafirmar la certesa vital tan necessària. la ràdio encesa, la planxa calenta. el vinil girant, el llucet enfarinat. buscar cançons que facin matí, la mateixa tassa proveint cafè tots els sants matins. la rutina, però, també gaudeix de la versatilitat de les dues cares. l'extenuació per insistència. pilot automàtic del aturat que porta pijama per uniforme i fa treballar massa el cap. i vinga a fer de 'dealer' laboral. feina no remunerada, conveni de pràctiques, només autònoms, nivell mig-alt d'anglès. fuck off. llavors enganyem la rutina viciada amb xerrades de tècnics municipals, cursets d'ofimàtica, pel·lícules antigues. amb tot seguiran arribant dimecres en què fer d'acompanyant a concerts. gaudir del seu somriure i del seu intent d'afinar les tornades. sorprès per poder cantar a ple pulmó versions de nueva vulcano. aixecar el puny i militar en favor de cançons generacionals conegudes per masses pocs. però els dijous també compten. i a la nit agafaràs el cotxe per poder fer allò que més t'agrada. la sàvia conversa i el caliu de les cançons viatjant per ones hertzianes.

àudio: alpaca sports: i was running

Saturday, November 17, 2012

"qui és el següent?" canta tracey thorn. sempre hi ha un següent, encara que a vegades no ho pugui semblar. girs dramàtics i fets desencadenants. la tombarella d'una trama. cotxes suecs descapotables entre vinyes californianes. homes intrèpids que regalen lletres de la mida d'un pivot de l'antiga unió soviètica. redempció, amor, tendres i victòries pírriques. el pebre de la narrativa i dels dies de cada dia també. històries per evaporar la realitat asfixiant. píndoles d'entusiasme per continuar creient en la bondat per se. encadenar matinades mentre esperes la tornada d'alguna rutina més ben pagada. temps, emperò, per tornar a sentir el gust per l'escriptura. l'ordenació mimada i sentida de paraules. l'alineació de conceptes. l'evocació de referents. ben gastades, doncs, les tardanes dormides. brindarem per elles, sempre que ens quedin matins per endavant. on prendre cafè i triar discos de forma encertada. vestir pantalons cenyits i camises més o menys ben planxades. roma no es va construir en quatre dies, que diuen. 

àudio: tracey thorn: hormones

Wednesday, October 10, 2012

diu que hi ha ex-models que es fan dir escriptores. la cançoneta tan nostrada dels amiguismes i la incompetència situada a llocs on no haurien. renegar va bé. cridar i córrer també. coses que diu el metge per fer sortir la tensió que cossos garrepes com el veu volen quedar-se per si. doncs això, a seguir cagant-se en els cargols que grinyolen en l'establert. recentment m'he trobat parlant en nom d'un nosaltres que dubto si existeix. o si ho fa encara dubto més que jo en formi part. potser per gènesi, potser per incapacitat. amb tot, la dubtosa bellesa de les poques coses certes. que aquesta calor no és normal i tenim ganes de gavardines. fosqueja abans i els carnissers halal preparen bones hamburgueses de vedella. en la meva recerca d'endorfines he berenat un got de llet. com feia anys que no feia. intentant evocar dies de menys pèl a la cara i menys preocupacions punxant la part esquerra del pit. la del cor. la dels gols del teu equip. la de cançons de tornada senzilla i efectista. la del puny tancat i alçat. aquella part.

àudio: illa carolina: la cursa d'honor

Wednesday, September 19, 2012


no ens enganyem, encara no és temps d'infusions. les bossetes per infusionar no s'han de comprar als supermecats. per això els urbanistes fan barris i botigues petites. on l'atenció és personalitzada i al entrar poden aixecar les celles treien-te el dubte sobre si et coneixen. enlloc de noies joves, immigrades i maleducades, amb camisa de color corporatiu i nom sobre una placa. a la televisió hi fan futbol. però avui no juguen els nostres. tornar a casa al vespre després de fer un vermut i abans de prendre un aigua amb gas. la temperatura tan exageradament agradable. caminar pel mig de la carretera per aquells carrers on saps no passen gaires coses. un intent d'abstracció per recordar els dies de poble. on les olors tenen nom i cognom. les espardenyes són uniforme oficial i les tardes solen ser lentes però rebedors de nits amables. a casa la ràdio està encesa. hi ha un parell de pel·lícules de hitchcock al moble de la televisió. pastilles i infusions. encara que no sigui el temps. però tot arriba.

àudio: prats: petita i blanca

Thursday, September 13, 2012

dues gotes mal comptades. que de tan esperades fan el fet. al barri proper són festes. les que van passant successivament i cada vegada recordem la d'algun any en particular. orquestres i verbenes. arribades en parella, en grup o en primeres vegades. saludem les mateixes cares. més calbs, més panxuts. rituals de patriotisme urbà i reduït. esperits comunitaris que portem a carrers més centrics i a gran escala. al cap l'avi ramon que no hagués cregut veure tantes banderes de les nostres al carrer. els pèls dels braços estirats per respirar dies d'aquells dels que direm que hi vam ser. pirotècnies imàginaries sobre el futur que ens vindrà a sobre. però hom seguirà llaurant l'hort de casa. a base de sangries, paràgrafs i una manera pròpia d'endreçar paraules. el cel era ben fosc quan arribava avui a casa. procurarem no fer metàfores atmosfèriques amb el futur. i que les nits siguin plàcides i tranquil·les, malgrat algunes no la trobis a ella dormint en roba interior. tan preciosa, tan adormida, encara que tan amatent per si ha de despertar-se de matinada.

àudio: rodriguez: i think of you

Wednesday, August 29, 2012

truita de carbassó i prefab sprout. verdures crepiten i s'escalfen. com indefectiblement l'ambient porta setmanes fent-ho. densitat atmosfèrica per tallar amb un ganivet i guardar-ne les porcions en una carmanyola. per quan vinguin bé. les nits destapen les intimitats dels veïns per les finestres obertes cercant una inexistent brisa. en un futur l'estiu del 2012 apareixerà tenyit de certa grisor al record pels desajustos corporals i els capritxos de la salut. però també pels dies de ràdio posant cançons de ketty lester i de marvin gaye. parlant de futbol i de cotxes suecs. de les llargues tardes escapant de la calor sota l'aire condicionat, fent del llit sofà i del televisor un tediós aixopluc. del concert de bon iver i les vacances en què no teníem diners i no paràvem d'anar a cases d'altri. les perspectives s'amotllaran a les nostres obertures d'ulls. juganeres com la capacitat per encoixinar els records. de nou, aquí, el setembre esdevindrà regal. amb pluja que ansiar. concerts a l'aire lliure en aquesta nostra ciutat que estimem i avorrim en mesures diferents segons vent. rutines que encalcin el camí i posin color pastanaga a la guia vital del calendari. per la resta, persistirem. verb d'agradable conjunció per aquí i de demostrada capacitat recol·lectiva.

àudio: prefab sprout: the king of rock'n' roll

Friday, July 20, 2012


els mig excessos ja són ressaques senceres. l'allarga ombra de la trentena i els despertars traumàtics pel cos. de bon matí arriben bones notícies al telèfon. de caire laboral però de coses tan estimulants no se'n pot dir feina. el "a la vida tot et torna" que prediquem en aquesta casa des de fa tants anys pren un sentit tan literal que costa d'abraçar. setembre, que segurament portarà pluja, l'olor de renovació als carrers, i tantes bones estones per endavant. els matins al barri són xafogosos i lents. dos homes grans critiquen la reconquesta dels que abans, i ara també, vestien de blau. la castellanització dels topònims i els atropellaments lingüístics a ses illes. reneguen amb vehemència i insuflen esperit esquerrós a qui els escolti. al mercat les senyores grans monopolitzen les esperes a les parades. el peixater celebra que demani sorell. no entén perquè la gent no el compra més. "es queixen que té masses espines. però el peix s'ha de menjar sense pressa" em diu, en una mena d'arenga, amb un català treballat que no amaga la seva procedència de l'europa de l'est. treu les tripes a una orada i em desitja un bon dia mentre torna la volta en monedes. a casa el forn envia senyals aromàtics inequívocs. johnny cash gira al toca-discs mentres recorda l'alamo. la tarda espera. hi ha pel·lícules per veure, becaines que gaudir i trucades de dones boniques que prometen tornar aviat.

àudio: johnny cash: bonanza!


Friday, June 29, 2012

afina la guitarra. demana les ulleres de sol per mirar-se al reflex i assegurar-se una versió despentinada del seu pentinat. càmera grava. canta mentre mira al cel per evitar les càmeres. manquen els fantàstics repics de bateria del disc. i aquesta calor enganxifosa. cotxe, baixar la ciutat, esquena xopa. dies de futbol i amanides al vespre. les hores del rellotge han perdut el monopoli d'atenció del que gaudien fa tants pocs dies. el cafè continua brollant al matí, però les torrades han substituït les presses. la música ha tornat a sonar als matins. i als migdies. a les tardes i als vespres també. a la bodega de sota casa serveixen el vermut amb un rodanxa de llima, i dues olives. em regalen aperitius per fer-se perdonar les nits de guitarres i clientela entusiasta, alcohòlica i de veu poc educada. ens hem fet l'estiu a sobre gairebé sense adonar-nos-en. no creuarem l'atlàntic, però fer dinar per dos serà el nostre luxe. arribar-nos al mercat i mirar quin peix hi ha bé de preu. les migdiades seran regals i veure ciclistes fent cims a la televisió serà el nostre oasi. un estiu per endavant. agendes apetitoses. dies de ràdio i projectes per fer que fa un any ni haguéssim pogut imaginar. persistir és un verb que ens agrada conjugar a casa.

àudio: joana serrat: sharing wine (a summer tale)

Friday, June 22, 2012

la cadira és la mateixa. segueix havent-hi una tassa de cafè i un cendrer amb una respectable densitat de població. la música continua sent diferent. sempre segueixen existint tantes coses per descobrir que es fa difícil repetir insistentment. tanmateix, les vistes són noves. la línia difusa que es dibuixava davant dels ulls ha acabat perfilant-se. en quelcom més vigorós, emperò, també indefinit. horitzó en diuen. les cinc del matí han passat a ser una franja horària més. quelcom que arribarà dia rere dia però al que ja no pararem atenció. ara hi ha més cossos de text que mai. hores per farcir. metàfores sobre camins i coses per l'estil, encara que sense rajoles daurades. descans. pantalons que estrenar. tantes pel·lícules, tantes lectures. veneració per a ben brooks a partir d'ara. li trec una desena d'anys i té el doble d'equipatge vital. a vegades algunes cites, d'aquelles que les llegeixes i et veus obligat a marcar la pàgina amb un plec a la punta, serveixen per entendre la seva grandesa.

"Internet está bien porqué puedes ver porno gratis, pero mal porqué se puede comprar ropa racista."

"A veces, cuando estoy borracho, me gusta sentarme en la cama y cantar el himno nacional intentando imaginarme cómo sería creer de verdad que nacer en un lugar concreto es algo de lo que estar orgulloso. Follar con una chica más de siete minutos es algo por lo que estar orgulloso. Ser británico, no."

Ben Brooks. 'Crezco'. Blackie Books.

àudio: die antwoord: enter the ninja

Tuesday, May 15, 2012

recordo perfectament la primera vegada que vaig escoltar saint etienne. les tardes universitàries eren quelcom que s'havia d'omplir, ja que la nostra activitat intel·lectual es reduïa a unes vuit setmanes l'any dividides en quatre parts. sí, setembre era per nosaltres un trimestre més. una data fixa al calendari. el meu amic periodista i jo passàvem les tardes a la biblioteca municipal agafant en préstec cd's. esoltar-los a casa, escanejar les portades i copiar-los. benediccions del nou mil·leni. agafàvem clàssics, mainstream i qualsevol cosa que ens pogués despertar la curiositat. ens intercanviàvem les descobertes importants. també recordo quan, per primer cop, em va fer escoltar dj shadow al seu cotxe. i el món es va parar a fora. un altre dels exercicis lúdics era prendre algun compacte només per la seva portada. així vaig conèixer el 'howdy' dels teenage fanclub, o el 'sound of water' de st. etienne. l'enamorament va ser gairebé instantani. les notes de 'heart failed' eren una exageració. allò era brillant i diferent. i aquella veu? la cerca navegant em va portar fins sarah cracknell. oh, sí. llavors ja va venir la resta. un recopilatori doble per posar-me al dia. i el 'so tought', el 'tiger bay', el 'finisterre', el 'fox base alpha', el 'good humor' que em recordava tant a EBTG, el 'tales from turnpike house', que tantes vegades vaig punxar. la magnificència del pop engrandint-se a cada nova troballa. aquell concert a razzmatazz. el 'kiss me & make up'. un primavera sound amb els anglesos ballant tots els hits perquè els coneixien de sentir-los a la ràdio. el dia que vaig descobrir saint etienne gràcies a la seva portada. foteses per mantenir la ment ocupada i el retrovisor ben posicionat.

àudio: saint etienne: tonight

Friday, May 11, 2012

uns homes vells asseguts al voltant d'una taula. parada amb estovalles de fil, amb franges vermelles i blanques. recolzen els colzes allà on s'acaba la fusta. reposant-los sobre petits monticles formats d'engrunes de pa. a la vista algun ganivet amb restes de menjar i els vasos mig plens. vi negre de la bota. parlen i divaguen sobre qüestions vitals, en pretèrit imperfet. porten les camises arremangades per sobre els colzes i un paquet tou de tabac a la butxaca. claven pipades profundes a les cigarretes. les realitzen amb una gran intensitat dramàtica, i les conjuguen amb mecànics glops de vi que finalitzen amb un gest de compunció facial per intensificar el gust de l'alcohol al seu pas per la gola. ja no parlen de collites ni de les pluges, aquest any tardanes. el canvi d'entrenador és el que més els preocupa. res no tornarà a ser igual. saben que el viscut no es repetirà. han tornat a acomodar-se al seu pessimisme genètic i col·lectiu.

àudio: the war on drugs: 674 talking the farm

Thursday, May 10, 2012



sublimació de la música com a representació artística.
standstill. espectacle rooom.

Wednesday, May 09, 2012

bell exercici de l'observació. sal i pebre de cada dia. amanit dels nostres dies. potser sabràs que el pernil dolç és conductor de l'electricitat o veuràs ben brooks tatuant-se en directe per tres espontanis, amb una agulla i un raig de tinta. al més pur estil penitenciari. que els amics es relativitzen i el temps no passa en va. seure, callat, amb semblant seriós i deixant-se endur a la reconfortant pràctica de les cames creuades i el barrinar constant. deixant al teu pas les restes de fusta rivetejada. escoltar persones qui tenen coses a dir. els qui elaboren un discurs sense el matalàs flonjo del tòpic. que no menyspreen l'ètica i són capaços de colar-te paraules com axioma sense que la pedanteria els il·lumini tot el que descansa sota les parpelles. per la resta vital aprovisionar-nos de bons llibres, belles cançons i atrevir-nos amb pel·lícules que fa vertigen mencionar. vestir pijama per sopar entre setmana i estendre les cames sobre la taula. guarir-nos el que podem dels mals de panxa. ser educats. sentimentalistes sense recança. rebre les bones nits i donar els bons dies. donar les gràcies i deixar passar al obrir les portes. a partir d'aquí segur que ens equivocarem, però intentant fer el que ens agrada.

àudio: fred i son: plens de vida

Tuesday, April 24, 2012

sóc més de cuinar-te un bon arròs amb conill que de saber fer la declaració de la renda. també sabré millor quina peça de roba regalar-te que desembossar les canonades de sota la pica. però aquestes coses s'intueixen i qui les ha de patir les accepta de bon grat. les flors no només s'han de regalar per finals d'abril. pots conduir camí a sortides de la feina amb un ram de margarides, en tons líl·les i granes, fent de copilot. recollir belles formes i guardar un manyoc de sospirs eròtics a la guantera. insistir en la conducció per la dreta, com marquen els cànons. militar en el civisme. alguns insisteixen en el patetisme com a biga del ser. amb la inòpia pròpia que els fa inapreciable la exposició a l'exterior i la vergonya aliena. batallo per aigualir les superioritats morals en certs casos. però costa tant. l'adversitat porta a refugiar-se en el santuari propi de creences actitudinals. la veu ronca i la cervesa. la ampla enyorança d'uns temps passats, que concretament i delimitada en això, van ser millors. però els dies continuen amb la intenció de passar ràpids. correus, missatges, fils telefònics i llibres a la bústia. tan a prop d'aquells dies dissenyats amb el coixí com a suport de dibuix.

àudio: él mató a un policia motorizado: el dia de los muertos

Tuesday, April 03, 2012

l'estança domèstica com a plaer plusquamperfet. posar la cassola al foc amb pressentiments pituïtaris i poms d'olors per endavant. enfarinar i daurar la carn. sofregir les verdures, la tomata, regar amb el vi i el brou. disposar les carxofes. santa verdura hivernal. posar la tapa i pregar que el temps es faci curt. prepara el paladar amb sensacions acústiques agradables. fruir la ingesta. la bellesa rau en trigar quatre vegades més en preparar-ho que en degustar-ho. sentir el cafè brollar mentre la pantalla de l'ordinador disposa línies de text entusiastes. escoltar entrevistes fetes a al·lots mallorquins que amb prou feines han descobert el pèl a les galtes, però han escoltat més música que tu en els propers deu anys. beneït el desconeixement i el tant per aprendre. beneïdes les pàgines de costumisme exquisit i precís de 'el dependiente' de bernard malamud. beneït retorna de christina hendricks a la pantalla. beneït el pop simfònic i orquestral de other lives. beneïts i sants dies de festa per venir. tantes hores que dormir, tants films, tantes pàgines, tant de foc per a les cassoles...

àudio: other lives: tamer animals

Saturday, March 31, 2012

escriure. sobre coses que veneres. d'això no se'n pot dir una feina. dedicar paràgrafs a la bellesa com a objectiu vital. entusiasme, militància, pop esfèric i totes aquelles coses tantes vegades i tantes descrites. 


"Épica detallista. Pura evocación a la grandeza. Será un clásico. Esto es lo primero que se perfila en la mente con ‘L’amor feliç’ (The Rest is Silence, 2012) que acaban de publicar los catalanes Mishima; el sexto disco de su carrera. Cabe no dejar esta cifra al aire. Subrayarla y resaltarla. Para recordar a los recién llegados que Mishima tiene seis discos en su haber. Más de diez años de militancia artesana. Y dos primeros discos cantados en inglés que son brillantes y premonitorios (y que algunos nos dejamos las yemas de los dedos en las tiendas de discos buscándolos porqué estuvieron mucho tiempo descatalogados).
‘L’amor feliç’ se presenta como un escalón más de la persistencia en el camino de la peregrinación a la belleza de los chicos liderados por David Carabén. Una nueva entrega de futuros himnos. Manuales de instrucciones para saber cómo conjugar texturas de sonido, prosa poética teñida de formas intelectualistas con ritmos tintineantes y repicantes que se enganchan con cola en la cabeza. El tema del amor sirve como excusa temática para hilar un discurso de doce pistas. El propio Carabén cuenta que el amor del que se habla es el que viaja entre el concepto más institucional y el más romántico/pasional. Una especie de suerte conceptual que cabe resolver mediante la escucha atenta. Porqué a veces las canciones no solucionan nuestras preguntas, sino que nos dan alas al debate y motivos, como los colores del anochecer. Asimismo, esta concepción temática viene solidificada con la aportación musical de la relativamente nueva base rítmica del grupo. Alfons Serra a la batería y Xavi Caparrós al bajo, enrolados desde la gira de ‘Ordre i Aventura’ (Sones, 2010) han participado por primera vez en el proceso creativo. Y este hecho parece desprenderse en la sonoridad del disco. Compactada, rica en amplitud, profundidad y capas de sonido. Estructuras más complejas. Milimétrica ejecución circular a diez manos de pulcros planos melódicos. Todo ello un conglomerado virtuoso despachado en doce pistas. Una docena de canciones que necesitan de reposo. Como si insufladas de taninos con necesidad de respirar estuvieran, las piezas de ‘L’amor feliç’ pueden llevar a cierto desengaño en un primerísimo momento. Pero sean pacientes. El placer es proporcional al tiempo que se tarda en obtenerlo. Pop para servir orgasmos.
La vella ferida es la encargada de abrir el fuego. El piano parpadeante de Marc Lloret, ráfagas de batería y toques de xilófono eclosionan en un remanso vocal que nos da cierta tregua del repiqueo, para seguir avanzando en una balsa final de tiempos lentos que nos deja resoplando. La fiesta empieza a avecinarse con Els vespres verds, con su tintineo de cuerdas y platos, para eclosionar en un final destellando épica, recordando un poco a otras misticidades com Sant Pere. Llega Ull salvatge y con ella los Mishima más reconocibles. La afilada guitarra de Dani Vega, una sinuosa línea de bajo, versos y conceptos encadenándose en una cadencia medida. Oda femenina a la perfección en sus formas. Buenos preludios que van preparando el aterrizaje de L’última ressaca. El pop de manual. El single que todo grupo quiere componer. Instantes de ligereza redonda para seguir hacia las profundidades. Como en Els crits, donde Wilco se nos hacen tan presentes. Gritos a la angustia (como si se tratase de las jaquecas de Jeff Tweedy) aderezados con bandazos en forma de crescendo con fondo de agudeza femenina, arreones melódicos para secar el aliento. El meridiano del LP señalado con la recitada El que em van dir, que nos evoca a los virtuosos versos de Joan Maragall en Els ametllers, y nos señala un emocionante cenit mediante palabras certeras. “L’immens poder de sentir en l’onada, un sol batec”. Recuperarse de la bofetada poética y pararse en El camí més llarg. Aquí hay incesante punteo de guitarra para moldear la metáfora que la felicidad se nos hará siempre más familiar en el camino que en el destino. Es entonces cuando Mishima ya nos han preparado para el despliegue de No existeix l’amor feliç, la adaptación de Il n’ya pas d’amour heureux. Afrancesada poesía prosaica. Decálogo de todo el disco. Manifiesto sobre el concepto amoroso. Goerge Brassens no pontifica, solo dispone herramientas a la neurona. Tanto vuelo metafórico no nos produce vértigo, pues ya encontramos Ossos dins una caixa. Relato desengrasador con personajes a lo Bukowski y un estribillo coral para salir a la calle y cerrar el puño. El discernimiento se nos es devuelto con No obeir, enigmática composición que camina por senderos tranquilos hasta desembocar en uno de aquellos pasajes homéricos y instrumentos contorneándose, donde los Mishima tan bien se desenvuelven. El final se acerca, y con él la vaporosa adaptación de un poema de Rilke (la belleza a estas alturas ya es incontrolable), y Ningú m’espera como epílogo con un paso hacia una oscuridad brillante, llena de versos inteligentes, repicares de batería y guitarras sinuosas. El final de un trayecto que no podemos más que aplaudir. El pop en su vertiente más trabajada, pensada y brillantemente ejecutada. Belleza insistente y evocadora. Mishima, artesanos de la épica cotidiana. Brillantes."
Oscar Villalibre

àudio: mishima: la vella ferida
 

Monday, March 26, 2012

el pes del dilluns cau a plom sobre l'esma d'hom. posar al foc la cafetera oblidant omplir-la d'aigua. simptomatologia de la desubicació d'encetar setmanes laborals. el sol no surt fins quarts de vuit. acceptable penyora per començar a perdurar la llum als vespres. servir-te, aquesta, d'excusa per empaitar tranquils passejos de cloenda festiva. la primavera entrant al menjador amb total impunitat. deixar que ella escampi a tot volum els versos àgils i sorpresius dels primers facto delafé. coreografiar la dutxa, després d'esmorzar amb taula parada, criossants de mantega i sucre morè al cafè. amanir els migdies amb el vermut guerriller de bars amb el pes de la història a les seves parets. decorar les terrasses amb la nostra estilística presència, que clama al bon temps i a l'ús de lents enfosquides. alegria pels braços nus. i per sentir les noves cançons de mishima. amén. delimitar mentalment els carrers del barri que ja comença a ser tan nostre. tardes on saludar a vells amics i xalar amb passades sense mirar del número 11. un dels nostres. un dels que reverenciem. diumenges de marca pròpia i que tan de sentit adquireixen quan es comparteixen. maduixes, plàtan, iogurt. glaçons a l'aigua. costarà dormir, però bé.

àudio: beach beach: plants

Monday, March 19, 2012

les ales de pollastre van daurant-se. amb el daurat de l'oli llustrant-les a la vista. el pebre, el comí, els filets d'all i el julivert eixamplant les fosses nasals. canta un violinista de chicago que fa cançons pausades i capaces d'ocupar un espai ampli. però aquests dies qui sona en mode 'repeat' són una banda d'alburquerque. the shins han tornat a fer un disc enorme. grapats de cançons que tant i tant s'acosten i delimiten la perfecta circumferència del pop. sentir la música i escriure-la. dedicar cada cop més hores a conèixer bagatges, carreres, cartells i discogràfiques. no, tan sols, com a afició. insistir, persistir. qualsevol dia seus a una terrassa, amb els peus gelats, i al teu davant parla algú de qui has comprat tots els seus discos i has cantat totes (absolutament) les seves cançons. potser fins i tot ja ha passat. com alguns esmorzar on l'amarg del cafè predomina sobre el dolç de la melmelada de maduixa. fins arribar a tardes plàcides de dilluns on tornar al cinema. ser les dues úniques persones representants de la població activa. somriure, rebre carícies i desplegar el catàleg de bromes internes i conjuntes que fan passejar-nos un passet per sobre de la resta. i tornar a sentir monumentals himnes del pop nostre de cada dia.

àudio: the shins: it's only life

Friday, March 09, 2012



dels bars se'n és pràcticament com dels equips de futbol. personalment sóc de l'italià de davant l'oficina. per la màquina de cafè 'la spaziale' que és com un vell i estilístic descapotable. pel rissotto que cuina l'enrico. i perquè quan demano el dinar per endur m'hi posa dues llesques de pa i un iogurt perquè mengi postres. també sóc de la bodega de sota casa. perquè són argentins i els agrada el futbol. la cervesa de barril és selecta i té color or vell. a més em guarden els paquets de correus quan no sóc a casa i saluden com si fossin (de fet, ho són) uns veïns més. i, finalment, també sóc del bar on he anat tota la vida. amb la màxima literalitat que pugui guardar aquesta expressió. per ser la parròquia on seguir els salms futbolístics del nostre mésqueunclub. per haver vessat cava, tombat taules i cridat càntics futbolístic-militants. ara el porten dos agradables xinesos. s'esmercen per cobrir les seves mancances vers la cultura autòctona. serveixen uns seitons del tamany d'una dorada i han revolucionat el mercat dels entrepans amb el seu sorprenent pinxo de pollastre. així, que alguns bars tenen alts components irracionals. es perdonen certes negativitats en pro de la tradició i la sensació domèstica. d'alguns se'n podrien arribar a fer bufandes per lluir-les orgullós quan s'està lluny de casa.

àudio: the shins: simple song

Thursday, March 01, 2012


una llevada més. amb bones notícies. febrer ha passat. com l'instant on la pilota es passeja per davant la porteria pròpia. talls de respiració, músculs tensos, compungiment. mes de mala cara i mal digerir des d'anys enrere. el fred no ajuda. fa dos dies que no encenc ni radiadors ni calefaccions. prendre el cafè de mitja tarda en mànigues de camisa com a simple i pur plaer. mesos vista per estrenar. boirines persistents, encara que escletxes lumíniques insisteixen. com als vídeos de bon iver. he vist taules amb llibretes obertes. exercir d'arquitecte de situacions futures. pensades, motllades i voltades a la pròpia taula. imaginària o de fusta. he pres multitud de noves cançons i n'he recuperat tantes d'antigues. he escrit uns quants centenars de línies. com qui amotlla llambordes pel camí que ha de venir. he fet molts de punts en l'art de ser un bon padrí. canviar bolquers i despertar-se de matinada per acaronar el son computa de forma notable. he recuperat capítols antics de doctor en alaska. he vist la janine turner amb cabell curt; tot sospirant. he vestit mocadors i camises a quadres. he peregrinat en la bellesa, com gairebé sempre.

àudio: inspira: foc i brases

Tuesday, February 21, 2012


els matins em comencen massa aviat. el sol ix a quarts de vuit. per sort la posta comença a endarrerir-se. el carrer a les sis del matí continua sent massa poc transitat. encara no he begut ni gota i ja passen dos quarts d'una, canten de nou els mishima. que la teva banda de capçalera publiqui nou senzill és motiu de sobre per passar per sobre la resta d'imperfeccions. tot té molt de sentit. el pop, l'obsessió creixent per vestir camisa, la idiosincràsia, totes les coses. bellesa. alta i pura. serrells tan, tan rectes. tan perfectes. tanta bellesa que fa mal. diumenges per emmarcar en llibres de text. arròs amb conill, films d'aronofsky, faldilles plisades. la llum de l'escriptori enlluernant el so del teclat. tardes vaporoses. entrevistes que redactar. somriure per haver conegut al baterista que tantes vegades has intentat imitar al volant del teu cotxe. i si un dia tots els projectes comencen a fer-se realitat? ara som molt més a prop del que hi érem fa un any. compte amb el que imagines per les nits, perquè a vegades es compleix. aquella sensació reconfortant de no esperar les coses, sinó percebre que es persegueixen. t'ho juro com hi ha sol, millor t'ho juro per la lluna. encara no he begut ni gota i ja són dos quarts d'una.

àudio: mishima: l'última ressaca

Monday, February 13, 2012


no em permeto gaires clixés llatins. l'adoració pels temps càlids és un dels pocs que llueixo. la migdiada com a imperatiu també. d'acord. la severitat del fred no fa més que accentuar-me en aquest sentit. enyoro l'estiu com cap altre hivern. en tinc una necessitat absoluta, com d'absència femenina, inabastable. glaçades exteriors, cases que no s'escalfen, tantes mantes i oblidar l'última vegada en què els mugrons estaven en estat flàccid. recorrent demanda estacional convertida en súplica. ja he lluit prous abrics de tres botons, jerseis de llana amb sanefes bordades, bufandes i boines clàssiques. ja he esgotat el clixé de les infusions, el folk i les tardes a casa. he vist neu i he gaudit del tacte de l'aigua calenta com si l'exterior s'evaporés. servidor ha complert totes les postures hivernals que se li reclamen. ara passem als vespres amb llum, a la calça curta, al vestir-se en 30 segons. d'acord, hi haurà suor, nits d'insomni, pell enganxifosa. ho accepto. parapetem roba d'abric en caixes i alegrem una mica els matins. així doncs, el desig és clar. la voluntat ferma. li posarem a sant pere la cançó de mishima tantes vegades com calgui. però que deixi les claus i escolti les pregues. em faré fred a sobre.

àudio: alicia rey: our war

Sunday, January 29, 2012

he tornat a servir-me d'un dels meus mestres. no em fa res reconèixer-ho. ha traçat paraules directes i endreçades per abocar línies de costumisme pur. llavors he sentit de nou aquelles ganes. del tentineig del teclat. els mots venint-te sobtadament i endreçant-se a l'imaginari de forma desconcertant, però estranyament molt clara. m'he servit d'ell i del costumisme propi. de diumenges accentuats. rutines matutines de donar els bons dies, preparar cafè, torrar pa i ensumar de nou les flors. les que et regala ella. perquè sap que m'agraden les dones que regalen flors als homes. matins on el 'cross-over' cap a migdia és tènue. carn picada de vedella, i una part de porc, perquè sinó la mixtura queda seca - va dir la carnissera. salpebrar, esclatar l'ou, afegir el julivert i picar-hi un all ben fi. pa ratllat i un bon raig de llet. i les manes donant forma i sentit a la tradició. el porro, la ceba i la pastanaga daurant-se. absorbint el tacte de la farina. la tomata desprenent-se del líquid. afegir el vi, i quan l'olor a alcohol és només record, el brou. llavors col·locar la tapa i esperar. d'això últim en sabem força aquí. perquè sabem que l'espera porta a bondats més accentuades. a plats buits i cares de satisfacció. futur.

àudio: sanjosex: futur incert

Friday, January 20, 2012


"boniverisme" de barbes massa llargues, camises a quadres i zip-ups de cotó i caputxa. on el l'hivern es fa més present en el gris matinal, les mans adolorides i les carxofes poblant els plats a taula. per dinar a cases d'amics i remullar sobretaules d'entresetmana amb licors granats. o sopars a la casa familiar on cal anar fent visites. per exercir i dotar de múscul el concepte de vincle. o trobar sorpreses agradabilíssimes en un grapat de vinils de 7" on la mare havia escrit el seu nom amb bolígraf. senzills de guillem d'efak, serrat, sandie shaw, percey sledge, i nadales de l'orfeo català. objectes amb quaranta anys d'existència i la capacitat d'emocionar intacte. cançons, com sempre. com les que escoltes d'una banda generacional de pop perfecte a la sala Apolo. apadrinament de la guitarra acústica com a tòtem. dones belles a qui abraçar, garfunkels i cafeteres. girant a mà dreta on arriben noves setmanes. els avis del barri parlen a la porta del bar, mentre els puros se'ls consumeixen. dialoguen sobre futbol, és clar. respecte i tribut als homes savis i avis. aquells que parlen del nostre equip amb el pes de la certesa d'haver viscut les coses molt abans i moltes més vegades que tu. reverència. ells també xalen veient als nostres nois. els del joc de pluja fina i mirada a mig i llarg. reverència, de nou. i abraçades entre homes fornits al voltant d'una barra metàl·lica derramant cervesa.

àudio: olivemoon: as we grow

Tuesday, January 03, 2012


va corre, no t'oblidis els propòsits. va, sí, purifica les intencions i perfuma el comportament quotidià. no fos cas que deixessis de fumar a l'abril. de debò, pensa un moment. digereix els costumbrismes del calendari i amaneix-ho tot plegat amb una mica de coherència. dirigeix esforços a coses més edificants. fes llistes de coses. a nick hornby no li va anar tan malament. de cinc cançons per posar-te de bon humor un dissabte matí. de les teves cinc feines perfectes. les deu camises més classistíques que has portat. els cinc actes sexuals més llegendaris de la teva vida. les deu pel·lícules que recitaries per fer-te l'interessant davant del sexe oposat. edifica, pontifica amb mesura i sigues clarivident. que les festes amb majúscula ja acaben. i venen dies de llevar-se d'hora, de tenir fred al menjador i l'estomac un poc regirat. l'hivern no està sent molt fred, però sí molt cru. les fàbriques fumegen menys. les botigues de discos que funcionaven de refugi tanquen. i l'estupidesa d'alguns continua com a targeta de presentació. però bé. tapa't, queixa't, renega força que és sa, i no et preocupis més del compte. perquè acabarà tornant l'estiu, la lleugeresa i putes meravelloses cançons de grillats canadencs que parlen de dones, cocaïna i cançons patrocinades per la NME.

àudio: destroyer: kaputt