Friday, January 28, 2011


- ¿y qué es entonces?
- la nostalgia del futuro es la nostalgia por las cosas que sabes que nunca harás. pero cosas de verdad, no cosas que te inventas. no volar con una bombona de butano de mochila, ni comer pulpo en pastillicas. no. es todo aquello que podrías hacer si fueras de otra forma: la nostalgia del futuro arranca en el pasado y está en tu carácter. y tu carácter es lo que te ha pasado y lo que has elegido, no lo heredas en tus genes: tu carácter es culpa tuya.

àudio: the cramps: bikini girls with machine guns

Monday, January 24, 2011


llevar-se amb els malucs entumits després d'intentar no canviar de posició en tota la nit. les cames garratibades per la tensa imperant al cos propi. caminar encongit pel fred, contemplant una llambregada de sol a la propera cantonada, com un sedegat excursionista travessant un desert. malgrat l'escassetat tèrmica, les aparicions lumíniques amb certa presència mostren la possibilitat de millorar les coses. que els dies foscos no es poden bescanviar per dies propers més plaents. només podrem prendre l'aprenentatge com a crossa després de sortejar la relliscada passada. perquè no aconsegueixo entendre el concepte de melangia del futur. del que parla un dels literàriament rics personatges de miqui otero a 'hilo musical'. de moment només n'he tret, de l'esementat concepte, alguns minuts de dispensa cerebral entre el manat d'hores perdudes que col·lecciono. n'he dedicat també uns quants, de minuts, a intentar donar lògica a les trucades no rebudes i a les visites a les que no he pogut donar benvingudes. procuro donar-hi a tot plegat tintades de quotidianitat, per no acabar de perdre el senderi que aquests dies cuido com a bé escàs.

àudio: the rumour said fire: sentimentally falling

Thursday, January 20, 2011


l'hivern no era prou càstig. dies d'estar-se a casa per prescripció mèdica. el cuní apareix a la pantalla de tv de casa enlloc de la del ordinador a l'oficina. les migdiades són generoses i exageradament plaents. els temps per la lectura han tornat. acabar llibres que ja feia massa que encapçalaven la pila de la tauleta de nit. encetar-ne de nous recentment adquirits. perdre finals de la copa anglesa. comprar discos dels teenage fanclub de segona mà a homes britànics. pijama a mode d'uniforme. cuinar sense presses. salmó al 'papillote' amb mostassa. riure d'aquella manera que només aconsegueixo molt poques vegades amb ricky gervais. sí, ja feia un temps que el coneixia. però hi ha qui t'acusarà de pujar-te al carro del queda bé. ho havia fet sense adonar-me. com murakami o d'altres. però sovint és en va. hi haurà qui encara et dirà pedant algun divendres nit. per verbalitzar el que penses i la resta no s'atreveix a pensar. ja no tan sols a dir. portar certes ulleres o vestir de certes maneres no vol dir per força haver-se comprat el carnet de militant d'alguna mena de tendència. però, mira, les explicacions es van fent sobreres. i ja en són uns quants, els anys que fa que ens afaitem.

àudio: tennis: i'm spartacus

Tuesday, January 11, 2011


coses que fan trontollar la meva heterosexualitat:

- deixar-me bigoti.
- m'encanta sobremanera anar a marionnaud, mirar cremes, ensumar colònies i parlar amb les dependentes.
- brad pitt a 'fight club'.
- la insistència amb el lila al vestir.
- triar unes vambes a una botiga sense adonar-me que són per dona.
- tenir tres tipus diferents de crema hidratant.
- mirar cada setmana durant la meva infància el 'lecturas'.
- belle & sebastian.

àudio: josh rouse: a woman lost in serious problems

Monday, January 10, 2011


mirar les vambes de qui seu davant teu al metro. atribuir-te una victòria moral en la comparació. sospirar i passar la pista a l'i-pod. saber que tot és efervescent i buit de contingut. però el cansament pot i es fa present als braços amb petites llambregades. és dilluns de tot torna a començar, però no com a la cançó de mishima. retorn a cares a les qui escopiries. mancar l'esma i les ganes. estrenar pantalons no mitiga, tan sols. malgrat saber que és circumstancial i demà hi haurà major capacitat de recepció. però hom reclama un parèntesi per si mateix. semblant a la calma de poder cuinar tot sol per als convidats. tampoc són tantes hores. són bombolles d'aire fictici on reciclar tota la merda que procures per tu mateix, per no atrevir-te a llençar-li a qui la mereix. les parts sobrants de rancúnia que cada dia es treballa per saber gestionar. amb quatre fill de puta ben dits, remarcant rabiosament la efa, algun cop de puny a les fosses nasals, alguna veritat del tamany d'un temple servida amb lloable temperança. amb això caminaria més lleuger. potser seria més pobre, potser no mantindria alguna condició de saludat i la gent em titllaria menys de rumiant remugador. seria més pla. però no passarà. seguiré callant. pensant unes respostes i verbalitzant-ne unes altres. evitant ser un jove de 22 anys, perturbat, a tucson.

àudio: the 1900's: tucson

Tuesday, January 04, 2011


avui he comptat sense arribar a fer servir els dits de les dues mans. he recopilat xifres. sentint el fred d'oficina i caigut en el compte que ja hem consumit prou hivern. la fredor ja ens ha calat prou com per tornar a enyorar l'estiu. a finals d'agost tornarem a demanar pels abrics, les camises i els cardigans. ara hem purgat prou dies, suficients setmanes. d'extremitats gelades, esbufecs al submergir-nos sota el nòrdic, de dutxes d'aigua calenta en les que no voldríem fi. hem passejat amb les mans a les butxaques i ens hem nuat la bufanda les voltes necessàries. un cop pagada la factura estacional tenim dret de nou a enyorar el pol atmosfèric. els tatuatges a la vista i els genolls nus. el vestir-se en minut i mig i no esperar a què l'aigua escalfi al matí a la dutxa. l'hivern està sent un fos a negre massa alentit. exagerat. transicions de cinema europeu al 'time line' climàtic. he pres prou infusions i escoltat dosis sobrants de pop-folk de lírica dramatitzada. si no fem mobles com els suecs, ni tenim les seves bandes de música, no vulguem mal copiar-los el clima.

àudio: warpaint: undertow