Friday, March 21, 2008

*llibres i revistes que endreçar
més algunes caixes per arribar...

nina canta amb the cardigans. l'aroma del pop suec entra per casa, s'instal·la sense complexos. amb la llibertat d'aquell que ja ha estat unes quantes vegades a casa teva i obra la nevera sense preguntar. gaudeixo de la prosaica sensació de dies de festa per endavant. com quan eres petit i disposaves de 100 pts i caminaves embadalit dins la botiga de llaminadures. ànsia per diversificar la teva despesa, encara que sovint acabaves comprant el mateix de sempre. dimecres de visitar botigues de tecnologia nord-americana summament 'cool'. d'innocents flirtejos amb les dependentes. nigiri, sushi i tempura per sopar amb companyies conegudes. dijous de neteja casolana. no és fàcil treure la pols a determinades fotografies. tarda amb històries de terrence malick a la pantalla. el seu nom m'ha fet pensar en 'ciudadano'. un d'aquells grups tan poc coneguts i que despleguen aquella bonica música de digestió lenta. vespre de veure el mateix futbol pírric d'últimament a cases conegudes. el cap una mica enllà a estones. tornava a casa caminant per la verneda. notes sortints del meu i-pod planxant les orelles. i no vaig poder evitar que aquella fos l'última cançó abans d'arribar a casa.

àudio: ciudadano: harto del amor

Tuesday, March 18, 2008


boniques cançons entre les mans. per donar essència als moments, per farcir-los d'espècies, i de retruc, d'un gust perdurable i capaç de recordar. jackson five a quarts de set del matí a la parada de l'autobus. bufanda calada i son que demana cafè. la noia d'ulls blaus i castellans a parts iguals em parla d'ivan ferreiro. penso en 'canciones para el tiempo en la distáncia' o en com insertar poesia entre corxeres. també el mestre calamaro m'adreça cap a aquests pensaments, però es veuen ombrejats pel pes de certa mirada romboidal que voldries tornés a enfocar-te a estones. boniques recomanacions del meu amic dissenyador que havia anotat mentalment. les madures melodies de tindersticks o l'harmonia pura de menomena. boniques paraules de la noia que cuina rissotto em fan adreçar-me a la bonica cançó e bishop allen que fa un temps em va enviar. em regala boniques floretes dirigides a la meva escritura engalandes amb somriures virtuals que intueixo. el vespre porta a uns beatles que sempre estan allà. dirimint l'última adquisició que és the white album. idioteque de radiohead em transporta a certa dona de semblança raonable a certa nova diva de soul. the jesus and mary chain evoquen boniques històries enquadrades en films antològics. i rebroten les ganes de ser espectador. davant de pantalles, de persones i, sobretot, d'un mateix. l'electrònica puntiaguda de simian mobile disco arrossega les extremitats inferiors i escampa ganes nocturnes entre les neurones. melodies per omplir. més aviat per condimentar. dolços i amargs en convinacions melòmanes...

àudio: bishop allen: things are what you make of them

Monday, March 17, 2008


despertar de sonoritat electrònica i prefrabricada per engegar la setmana. tres dies laborals a la vista. ganes de descans. de posar una mica de ordre a algnes coses. llibres, papers, caràctules i roba. passejos virtuals amb tecnologia i samarretes 'cool' que comprar. capdesetmana de films a la pantalla. hores de son gaudides. celebració de l'aniversari del meu amic economista. sopar italià i algunes cares conegudes. insisteixo amb la sensació de fer-se gran, ara per fora. quan un s'independitza i l'altre es compra cotxe nou. boniques cambreres i instantànies per recordar. vasos de whisky i alguns passos de ball atapeits. boniques cares de dones i silencis al cel·lular. diumenge de sobretaula amb the cardigans i arab strap. enèsim ridícul del nostre mésqueunclub. desatenc la pantalla en tertúlies de memorabilia. riem amb l'amic economista recordant el nostre amic que ara fa vida a delhi. el seu 'rude style' i les innumerables anècdotes que l'acompayen. l'anyorem plegats una estona. tornada a casa de recolliment. una mica de sopar, alguna novel·la nord-americana i no puc evitar posar sean lennon a l'àudio. sensació de reocords a la pell. ganes de llit intentant no pensar en un altre despertar de sonoritat electrònica i prefrabicada.

àudio: suborn: song for a friend (re-edit cabaret)

Saturday, March 15, 2008

*'cuadriculado'/captura.org

díjous d'intensitat en certs records. de certa enyorança i ganes de prendre distància a les coses. irracionalitats laborals que m'ensopeixen una mica més. boniques noies en bicicleta que criden el meu nom, aixecant el braç, al aturar-me a un semàfor. el vespre arriba, com a senyal de que tot passa. razzmatazz és ple de persones que es dilueixen entre la trentena i la quarentena. miqui puig farda d'ulleres a uns cinc metres. llavors tot para. surt sarah cracknell, burlant-se de l'inexorable pas del temps i la vellesa. amb el temps just per admirar-la comença a cantar. com una bonica coincidència, saint etienne toquen la meva cançó preferida per obrir el concert. la bellesa de l'electropop i de la classe britànica em transporten. la noia que em recorda a l'amy balla mentre em mira. vuitanta minuts de concert i 'he's on the phone' com a cloenda. ja puc dir que he vist en directe una de les meves bandes preferides. formant un benvingut punt d'inflexió en un dia gris. viatges en cotxe per escapar, orquestrats amb plaences físiques. ganes de son invadint-me el cos. vorejant la volguda sensació de prendre la distància correcta vers certes històries.

àudio: saint etienne: heart failed

Thursday, March 13, 2008


ja sabíem que ningú havia dit que les coses fossin fàcils. ja coneixiem la retòrica. però segueixo fixant la vista cap al fons de les sales d'estar quan no entenc les coses. quan no són com voldria i no entenc de motius. suposo que crèixer deu ser una cosa així, adonar-te que hi ha coses boniques que no poden ser. i punt. que seus a sofàs de disseny amb la dona que t'agrada i et ve al cap la cançó de calamaro. que la mires i, de cop, te'n adones que fa una estona que parleu en passat. i que els condicionals no serveiexen per guarir certes ferides a l'ànima. farà falta alguna cosa més que cotó fluix i una mica de iode per curar-les. sean lennon canta a l'auto, mentre intentes retenir certa olor i el tacte dels llavis per recordar. segueix cantant mentre tornes a casa amb la vista lleugerament emboirada. em sembla que no m'acaba d'agradar això de madurar a base de caigudes i recollides. però crec que les normes ja estan escrites. i ningú fa cara de poder canviar-les, almenys a prop d'aquí. aquest vespre aniré a veure saint etienne. potser sol. penso en la veu de sarah cracknell com a anestesiant. i com va dir algú, no sé si escolto música pop perquè estic trist, o estic trist perquè escolto música pop...

àudio: andrés calamaro: algo contigo