Confiances...

Un altre tediós diumenge posa fi al cap de setmana. Han estat dos dies aprofitats. L'activitat intersetmanal s'ha vist trencada per la catàrsi. Bons moments, i sobretot magnífiques companyies. Dissabte de dinar familiar. Noves ciutats s'incorporen al meu imaginari. Com canvien els pisos quan se'ls redecora. Agraeixo veure com un habitacle es va convertint, mica en mica, en una llar. Detalls més humans que no pas materials ho reflexen. La convivència i l'amor segellen els espais on conviuen. La sobretaula, després d'una recomfortant migdiada, es converteix en una classe magistral de música. El meu cunyat és una gramola. Frueixo escoltant-lo. La manera com viu la música i la seva adoració pels genis d'aquest inabastable món. Em quedo amb dues frases. Parlant-me dels Stones (com s'han d'anomenar segons ell), em diu que s'han d'escoltar bebent Cardhu i parlant de lo maravellosa que pot ser la vida. I la segona, em diu que si poses Joe Cocker en una habitació plena de mosques, amb la seva veu no cal tirar matamosques. Un erudit de la música i eterna promesa de la bateria. Un home savi i de gran el·loquència. La nit arriba i torna amb un sopar entre vells amics universitaris. M'encanta quan regna la confiança. Comentaris eròtics, bromes i sortides de to originen un seguit de reguitzells de rialles. Un bon ambient replet de dones de vertigen. Cossos vistos i repasats es redescobreixen en successives nits. Ball, alcohol i bona música es troben a Razzmatazz. Segurament del millor que hi ha per BCN. Llàstima de la massificació. Però els bons temes es van repetint. Deleito les meves oïdes i atrotinats moviments de ball amb The Cure, Ramones, Postal Service, Depeche Mode, Bloc Party, Editors....Un luxe que sembla fet a mida. I les nits de festa no serien el mateix sense les confiances. Per acostar-se, riure i cercar complicitats. Comentaris a cau d'orella sobre la tòrrida escena i ulls desencaixats intentant assimilar les icones femenines que contornejen els seus cossos al compàs del pop i l'electro més eclèctic. Dono gràcies, a no sé ben bé qui, per aquestes cançons, per aquestes dones, per aquests amics i sobretot, per aquestes complicitats...

Àudio: Postal Service: The districts sleep alone