Migida de llevar-se al so del telenotícies. Esmorzar arròs de verdures. Moviments poc harmoniosos i veu d'haver recorregut nit. Torno a fruir dels caps de setmana. Sobretot de les seves nits. Ahir eren festes de la meva ciutat i gairebé per obligació toca sortir a gaudir-les. Primerament concert d'aquells que es recorden. Facto Delafe y Las Flores Azules van desplegar tota la seva rítmica eclèctica. Cançons rodones, ritmes lleugers i sonoritat cuidada. Melodies urbanes que evoquen paisatges idil·lics. En definitiva una adoració al bon gust i a la innovació musical. Entre el públic cares de sorpresa i de satisfacció. Els primerencs se'ls veia gaudir del que descobrien. Els més veterans ens entregàvem a aquelles bases pop, a aquell parafraseig intel·ligent i just, a aquells moviments de ball del noi amb gorra i geni rebossant i a aquella candidesa que amb veu i presència regala la dona que donava gas des de l'escenari. Públic heterogeni i ric en contrastos. Homes de poc pèl contornejant el cap com feia temps no ho feien. Dones amb paraigües que miràven més al púlbic que als artistes. I també, com no, aquell conjunt de noies amb faldilla texana i malles que venen amb bici retro, i La vanguardia doblegada i una barra de pa de cereals als seus cistells. No t'acabaries els albornoços. Mica en mica, metre la pluja anava i venia, la nit anava canviant d'escenaris. Sopars al centre, a locals coneguts, degustant pizzes olioses que xuclen el paper de cartró. Després escenaris més massificats i més propers a les nostres cases. Gentades diverses contornejant-se sota Najwa o The Pinkertones. Sonido total. Somriures, "chistos", culs de cervesa, noies que et confonen, vells coneguts, temes analògics i entrepans a altes hores matinals. Són les coses típiques de les nits llargues. Detalls, costums i efectes que es succeeixen i varien per donar nous aromes a les nits barcelonines.
Àudio: Facto Delafé y Las Flores Azules: Mar, el poder del mar.
No comments:
Post a Comment