dimendres

extrany aquest dimecres amb aroma de divendres. avui l'ecuador és final. es divisen dies de festa. per intentar posar una mica d'ordre a tot el que m'envolta. endreçar l'habitacle vital. acabar comentaris per la facultat i endreçar històries. intentar agafar el ritme dels dies i dels aconteixements que se'n deriven. m'invaeix aquella sensació de tenir jornades per endavant i no saber ben bé com omplir-les. segurament, les coses que acabi fent seràn menys, o diferents, de les que tenia pensades. potser engreixo massa els objectius. no sóc un home de propòsits ferms. almenys a curt termini. normalment, les previsions són més optimistes que els balanços. així que compraré quatre racions d'incertesa per no crear falçes expectatives. deixaré que les coses flueixin. que els fets vagin degotejant segons el vent que bufa. potser pateixo dies de melancolia, recordant persones i moments passats, però de present. recluit intentant fent de quelcom semblant a escriptor, veient films d'actrius ja desaparegudes o contemplant la tarda escoltant l'oncle Frank. però potser un altre dia em desperto escoltant Lilly Allen, lluïnt "smile" sense complexes. i baixo a esmorzar al bar mentre saludo a alguna veïna de melucs prominents i serrell recte. fins i tot animant-me a rentar el cotxe...bé, tampoc crec que calgui ser tant optimista. de moment, aquesta nit celebrem l'aniversari de la noia que tenia més lavabos que membre a la seva família. com cada any gaudirem de generositat, d'alt-standing, i de copes de whisky. serem conscients, un cop més, que les diferències de classe sí que existeixen. i que els prejudicis doncs són això, previs a les sentències. vells amics, eterns coneguts, nenes amb un melic enorme, tios amb samarretes d'AXN que els queden bé i gallecs grandil·loqüents. per una nit serem jet. per dues potser ja no...

Àudio: Happy Mondays: Step On