Good Morning, Vietnam

Feia temps que no rebía un missatge a les set del matí. Si no són males notícies solen ser d'aquells que er dibuixen un somriure i que són fruit de les rastolines de la nit. Era un amic. Crec que ja n'hi puc dir. Més pel que intueixo que pel que m'ha donat temps de viure. Em diu que ha estat una gran nit, però que és una llàstima que jo no l'hagi pogut acabar sencera. Tanmateix he dormit tres hores. No he tingut temps ni de dirigir l'alcohol. El dia es preveu llarg. D'aquells que sembla que les hores s'engolen. De núvol de whisky a la dutxa i cançons pop de La Habitación Roja i Call & Response al mp3 per digerir-ho tot, mentre intentes recrear alguna ganyota digne mirant-te als vidres enfosquits del vagó. Les parpelles dels ulls pesen com mai i les bosses dels ulls sembla que portin bombolles d'oxígen. Malgrat la precarietat física, els flaixos del dia anterior esbocen alguna cosa semblant a un somriure. A primera hora del matí vaig trobar sobre la meva taula el paquet amb les samarretes musicals que havia encarregat. El dia laboral passa una mica més àgil que de costum, i em puc permetre una migdiada de mitja tarda. Com les enyoro. També em compro una bossa nova, Eastpack, per poder carregar les noves il·lusions que m'assalten. Nit de sopar i descobriments. Comparteixo taula per primer cop amb tots els presents. Coneixe'ls és divertit. Sovint t'emportes agradables sorpreses. Preparo maons i bàstides per construïr noves històries. Lo de sempre...Digitalitzo noves sintonies. M'aqgrada aquesta sensació refrescant d'anar penjant nous quadres. Està començant a crèixer pols en algunes parts, i aquests nous aromes em revitalitzen. Penso en com canvien les coses i en com t'agradaria que actuéssin les persones. Lo de sempre...Però avui vull gaudir d'aquesta lleugera sensació d'optimisme, malgrat le spoques hores dormides i la llunyania temporal de les pròximes. Així que avui, mantejat pel migdia d'octubre aniré cap a la facultat de cinèfils i ressacosos futurs comunicadors, mentre escolto Love of LEsbian, trajinant bossa nova i diari amb suplement eclèctic sota el braç. Miraré algun vídeo de Faemino y Cansado (frostins?) i si la son no em venç, potser vaig a alguna inaguració aquesta nit. Si em veuen, no em recordin que faig cara de son. El que conta són les ganes i l'esperit. L'important és participar...o almenys això diuen...

Àudio: Camera Obscura: Lloyd, I'm ready to be heartbroken.